Conxorxa de Brians
BRIAN MUSICAL
PERCYS C.F. - 2 WILLY'S - 5
(chally, antoni)
A la banqueta, un coix i un mig coix.
Al camp, primera jugada: un willy corre per la banda esquerra, harmoniosament, un Brian davanter l'escolta passar, un Brian defensa corre a fer-li oposició i pensa: "tapo el xut, perquè intentarà entrar cap a la dreta". El segon defensa Brian, intuint que el xicot de groc és capaç de qualsevol cosa, corre a ajudar el company i pensa: "ell taparà el xut, jo cobreixo l'interior, per si vol canviar de banda". El porter Brian observa els moviments d'uns i altres en conjunt i conclou: "dos defenses meus, al costat dret? Em taparan el xut per aquesta banda. Serà millor cobrir el pal llarg que aquest paio té cara de portar mala intenció".
I el Willy xuta, és clar, veient que tothom es perfila per tapar-li la internada. I ho fa pel pal curt. 0-1.
A la banqueta, el mig coix es mira el coix i, amb els ulls, li diu: "No me lo puedo creer". Un gol-resum del que serà el matx.
Els BP reaccionen immediatament, tocats per l'orgull. PercyChal·ly enganxa la primera bimba d'atac que li cau i engalta canonada imparable, tres minuts més tard: 1-1. PercyEnToni fa el gegant: sense pensar-s'hi gaire agafa la pilota en dfensa i es marca un coast to coast que acaba amb dríbling al porter i gol: 2-1 i de l'error no se'n recorda ningú. Quan els rogets es posen seriosos no els para ni el Krill bo. Passa que la seriositat dura el que dura i els Percys tornen a fer el Brian, puntualment: defensen fort: els dos sortints-d'una-lesió hi posen ganes i valentia, la resta hi treu el fetge, i PercyFaldo es reivindica com el porter que tots sabem que porta a dins (tot i que a vegades fa migdiada). La victòria persisteix. PercyVilafranquí reconeix a aquest cronista que porta un dia "molt, molt ofuscat". I a la següent tanda s'ofusca: prova la passada-XaviHdez i no surt i la pilota acaba en contraatac groc-i-blau i 2-2. Més tard, en declaracions íntimes, dirà: "no ho puc evitar, és algo que provo de no fer des de fa 20 anys... però és que veig el passe i quan el veig... no ho puc evitar."
Però el pitjor està per venir. PercyCoixArny, de servei per a emergències de fetge, és requerit per tornar al camp en un moment delicat: en una transició atac-defensa poc clara. I quan surt no sap a qui li toca defensar. I aquell, el que estava sol, rep la pilota, encara al Mollerussenc i li fot gardela sense massa contemplacions. Tres percys corren, un busca i quatre willys es mouen: 2-3. I sí, hi ha un quart gol de total mèrit del rival (2-4) i una altra pilota perduda de manera enzística que provoca el cinquè quan gairebé ja no venia d'un. La qual cosa permet arribar a una conclusió: "si no cometessim errors puntuals... seríem líders!" Sí, és clar, però llavors no jugaríem a futbol i seríem astronautes.
Gols: 1-1 Chal·ly; 2-1 Antoni
També juguen: Faldo, Gheler, Peebles, Lluís i 1/2 Arny
[Per compensar, els Percys accepten fer una paxangueta contra uns Playboys que passaven per allí, no n'havien tingut prou amb un partit –o els havia fallat el rival– i va, i els guanyen 4-2!]
arnau, ja m'he posat al dia de les cròniques publicades. Ben escrita, però jo m'hagués estès més en la crònica contra playboys enlloc dels Willy's.
ResponElimina;-)