Tot al 9 vermell

    
                               BRIAN
     JUSTERINI  -  5           PERCY C.F.  -  2
                                        (lluís (2))

L'expectació era gran. Enorme. Ja la voldria el Valdés. Com reaccionaria el menisc operat del genoll esquerre de PercySvenssonZabaltz, el Kaixo, l'home d'una peça, gudarien buruzagia, BP-9? Doncs prou bé. Sembla que els rogets han fet un fitxatge de cara a l'últim tram de temporada, la qual cosa és d'agrair. De fet, dos, si es té en compte que BP-17, el Programador Pastisser va voler reivindicar-se i va veure porta altra vegada. I per partida doble! Tot plegat en una primera part moguda però desordenada, just allò que no convé als percys. Poca visió en les cobertures, blauets que s'escapen per tot arreu i que, sense haver fet grans mereixements, es posen 3-0 com aquell que no vol la cosa. Pitjor: es permeten el luxe de rebentar els ous al Gran Mollerussenc (sort que ja ha fet la feina), com si volguessin deixar el rival estabornit per poder fer-n'hi un cabàs. Deu ser que el JusteriniPerico no tenia en compte que, al davant, tapant forats, hi tenia un altre periquito, perquè vaja, jo diria que això, entre els del gremi, no es fa. I menys tres dies abans del Clàssic -del clàssic petit, entenguem-nos, el de l'equip de la capital contra el d'una ciutat de la perifèria.
Però és clar, els Justerini no comptaven amb l'esperit percy, i això que ja l'han tastat en més d'una ocasió (ai, aquells quarts de les Dotze Hores...!). L'esperit que sempre surt després d'un inici brianesc, l'esperit que ahir, malgrat els nervis inicials i la por a una recaiguda fatal del Gran Capità, flotava pel Garbí Stadium. I va ser un vist i no vist. PercyLluís va calçar-se les botes, va carregar-se l'equip a l'esquena i primer pim, després pam: 3-2 i mitja part. Els segons 20 minuts pintava que se'ls farien molt llargs, als blauets.
I van ser-ho, perquè els BP van ressorgir com una au fènix aferrats a possibilitats que cada vegada eren menys remotes: xuts de PercySegurilla i PercyEnToni, llunyans, però certers. Culebrillades solsonines, el valor del Québec personalitzat en un BP-14 que també la va tenir i, per sobre de tot, el retorn d'un nafarroak que, si tot dirigint-se al camp es cagava a les calces de por, va jugar suau i va aportar aquell granet d'arena que tant agraeix qualsevol equip: la confiança, el saber-se complets, tots junts de nou... bé, menys el Cronista que, com pot comprovar-se, tampoc no necessita ser-hi per fer la feina. Bon joc, bons moviments, harmonia, ordre. Però el futbol és futbol i és com és: sovint injust, més quan un s'enfronta a killers experimentats en mil batalles. El 3-3 ja estava a la sala d'espera per pujar al marcador (fins i tot a betandwin s'apuntava el 3-4!) quan un parell de badades va deixar la cosa en un 5-2 quasi escandalós -per inacceptable. Que si PercyZabaltz va tenir a veure amb aquests gols finals? No queda clar, però si fos així ningú li ho va retreure, ni li van caure bronques i, al final, ja al vestidor, PercyLluís l'animava... Y hasta aquí puedo leer, com deien a la tele fa anys. Ahir el matx era tot seu i, sent que encara no s'ha guanyat cap partit en aquest Copa, tampoc no li carregarem els neulers, oi?
I si calgués postil·lar-hi alguna imprecisió, els comentaris serveixen per a tal funció [se n'accepten de tots colors, però els vermells valen el doble que els blaus].

Gols: 3-1 Lluís; 3-2 Lluís
També juguen: Faldo, Zabaltz, Chal·ly, Toni, Peebles i Gheler.

[I sembla que, de declaracions poques més enllà dels laments d'en Zabaltz que, no obstant això, estava satisfet. I la conversa al Nurburgring va quedar ensordida pel caos d'un traspàs de propietari que, a hores d'ara, queda poc clar... Se'n va l'Osuna a fer falafels? S'investigarà]