Sort de Percy

  
                                BRIAN
      RIVERDEL  -  3            PERCY  C.F.  -  1
                                           (gheler)

Recuperant efectius a poc a poc, mantenint la fe en el propi futbol i tancant la defensa com sempre han fet, els BP's van plantar cara a uns vells coneguts que, bastant ben reforçats, van haver de suar de valent per doblegar l'esperit percier. I van necessitar sort, a més. Que sí, que la trobes quan la busques, però de totes maneres la van tenir.
Que els Riverdel marquessin d'entrada no és sort, és un fet habitual, acostuma a passar a Can Brian: poc s'hi podia fer. I encara sort que només en va ser un gràcies al bon quefer de PercyLluís assumint tasques cancerbèriques. L'arribada de PercyFlotats, però, va donar un altre aire als rogets: o potser ho va fer que el Pastisser Programador va posar-se a dirigir el joc, a dotar-lo d'una mica de sentit i a generar ocasions d'atac. La més clara, una de PercyArny rematant una centrada de la mort a metre i mig de la porteria; i rematant-la bé, cap dins, sense pífia, amb determinació... però el porter riverdel es va llençar "al bulto" i la bimba li va anar a sobre. Sort, ja ho dèiem. I encara una altra del mateix BP-8 que, encarant la porteria tot solet, va ser tocat pel darrere per l'últim defensa. Penal i expulsió? Doncs no: xut allufat i l'àrbitre dient que no ho havia vist. Mala llet? Pel rival no, és clar; el mateix rival que, subratllem-ho, també va trobar-se amb el principal artiller roget, PercySegura, amb dolor lumbar i incapacitat de deixar anar l'esquerra. En definitiva: mitja part i marcador molt ajustat, encara que es feia evident que hi havia un riverdel que podia jugar com li donava la gana -encara que, de moment, entre tots plegats l'anàvem aturant.

A la segona part, la sort es va multiplicar, com si es tractés del miracle de Lourdes o d'un desig demanat als elfs de Rivendel [ho pilleu? vol tenir doble sentit, ja ja]. D'entrada, semblava tot el contrari: després del pertinent error als tres segons de treure del mig (sempre hi ha una cagada d'algú o altre que desmenteix les ganes i la concentració promeses en el cònclave de la mitja part), PercyQuébecoisPeebles va treure el compàs, va traçar una vertical mil·limètrica i va convocar el Solsoní amb el gol. Però el Culebrilla havia de fer el més difícil: contorsionar-se sobre el seu propi eix, deixar el defensa fet un nus i ajustar el tret al pal curt de la porteria riverdel. Extraordinari moviment, tot ell molt sergiogarciesc, que posava un justíssim 1-1 a l'electrònic.
I llavors, la injustícia. O la xamba dels uns i la desgràcia pels altres. Gairebé sense temps per respirar, contraatac rival, i la seva estrella que es queda sola davant PercyFlotats, que el tapa bé, esmorteeix el xut amb la cuixa, però sense evitar que segueixi el seu camí cap a la porteria. Això sí: fent paràbola o rosca o un efecte estrany. Tan estrany, que ni PercyGheler, llençant-se al terra i movent-se com si jugués a l'Enredos i estirant el braç més del possible, va poder evitar que, suaument, el 2-1 es fes realitat. A continuació, la rauxa, el prèssing total, els canvis ràpids, un xut de PercyEnToni massa alt, una vaselina des del propi camp de PercyLluís desviada per molt poc, l'empat a 2 que es mastega per l'ambient, PercyFlotats que s'avé a fer de cinquè jugador i... un toc subtil en un refús o rebot o pilota perduda, túnel al porter i camp lliure per al 3-1. Insisteixo: un cop de sort, perquè el refús podia haver-se'l endut qualsevol altre i el toc subtil anar a parar a un turmell del porter percy i algunes de les ocasions roges anar cap dins i... res: n'hi ha que neixen empercyats.

Gol: 1-1 Gheler
També juguen: CarlesFlotats, Chal·ly, Antoni, Peebles, Lluís i Arny.


[I ara vindrien les declaracions, sí, però quatre dis mes tard no les recordo i només hi ha arbuciencs amb trabuc i borbònics amb baioneta movent-se'm pel cap i juraria que d'això no se'n va parlar... i en altre temps me les hauria inventat, però això requereix massa estona ;-)]