Un punt agredolç (potser tòxic)
BRIAN MAXIMUM
PERCY C.F. - 2 ATTACK - 2
(raül i arny)
Que els BP's tinguem la sensació que un empat és poca cosa... no és normal. Un punt és un punt i en època d'escassetat fins i tot l'aigua de mar és dolça. Però no. Quan fots una primera part que és com un monument al futbol de toc i combinació, quan als 8 o 9 minuts de començar guanyes 2-0, quan notes que estàs sent clarament superior al rival (això va ser una sensació nova, tu! No ho sé, un servidor... no ho recordava, com a mínim), que t'acabin empatnat de mala manera a la segona part, doncs, sí, fa mal. Encara que t'hagis passat mig partit veient-les passar, maleint el porter-davanter del rival i el fons de banqueta d'uns Maximum que podien fer dos equips sencers...
Total, que la cosa va començar de cine: assitència en profunditat, control de BP23, remat doble (el primer el va aturar el porter maximum), i el segon cap dins, ben col·locat, amb certa parsimònia d'un PercyPapiRaül que, des de que canvia bolquers, s'ha tret la pressió de sobre. Està claríssim. La versatilitat combinatòria de PercyGheler, jugant "darrere", amb el reforç de la nit, PercyBambesDeSolaLlisaGeri, permetia que els rogets es dediquessin a fer parets, que PercyChal.ly es dediqués a provar passades en profunditat, mentre PercyPeebles i PercyArny es dedicaven a passar l'escombra, tancant la línia en més d'una ocasió i procurant no desafinar quan calia tocar amb precisió. Tots dos van tenir ocasions de marcar, com PercySegurilla, en algun xut (poruc, encara, cosa d'un cop al dit gros), i els propis Percys de l'Empordà i el Solsonès. Sí: allò era una orquestra, un concert en Do Major sense solistes. I en una d'aquestes, BP23 va rebre una bimba al mig del camp i va iniciar un contraatac fulgurant, de llibre: al davant, BP5 a la dreta, i BP8 al centre... que semblava la passada lògica. Però no: PercyDeLaPeñaRaül va traçar un triangle mental; passo a la dreta, els defenses es despisten, me'n vaig a l'esquerra i BP8 la rebrà tot sol. I sí. No era cap garantia de gol, però ho va ser. Rabiós. I tot va seguir igual i els BP's van perdonar, PercyFaldo va haver de posar-hi ordre, però els Maximum Attack van voler demostrar que també sabien dibuixar contraatacs bonics... que no cal descriure. Mitja part, 2-1, però sensació de certa eufòria.
Potser l'error va ser aquest: creure que ja estava, que en podríem fer set més, només petant els dits. Ja ens vam dir que no havíem de pressionar tan amunt, que ens cansaríem, que era el camp gran i que teníem dos canvis menys, però no ens vam fer gaire cas. Vam seguir corrent darrere dels rivals que, amb traïdoria, van decidir jugar amb cinquè jugador i... vam perdre el nord. Va ser el moment PercyMollerussenc: va haver d'aturar amb el cos, la cama, el braç... i cridar com un possès "n'hi ha tres!!", "en tinc dos de sols!!", "però a veure tu [xxxx] amb qui estàs!? A qui marques!?". I, per acabar-ho d'adobar, a un dels negrets li va sortit un trallazo maximum: 2-2. Pel pal curt, però absolutament imparable (i també irrepetible: no li tornarà a sortir fins d'aquí a dues temporades). Quedava temps, sí. I això era el pitjor: que en quedava massa. Perquè d'ocasions ocasions, el que se'n diu ocasions, a la segona part no en vam tenir. Vam córrer massa i les possibles combinacions van quedar-se a mitges, fos per falta d'aire o perquè ens sortien previsibles. PercyGheler va ser l'únic que va provar-ho, a culebrillades, fins que un tren se'l va endur per endavant (diguem que el porter va sortir amb massa ímpetu). I, malgrat tot, les forces de flaquesa van sortir de vés a saber on i vam defensar com a lleons un punt que, en aquells últims minuts, semblava que no sabríem conservar. Així que, quan va sonar el final, l'agredolç semblava la salsa dels xinos que, vulguis que no, és gustosa. Per no tenir, no vam ni tenir una última ocasió, tot i que una falta llunyana hagués pogut convertir-se en gol en aquells temps en què PercyKoemanSegura... bé, no fa tant, però aquesta vegada va ser que no.
Podem excusar-nos en les baixes euskalduns, basyió defensiu l'un, assegurança de gol l'altre. Partit ideal per tots dos, sí: amb ells, a la primera volta, havíem guanyat als Maximum. També es podria dir que, llavors, el Cadevall que ens completava l'alineació juga habitualment amb Krill i duia bambes adequades... però tampoc cal ser tan tòxic, que l'afectat pel núvol es va quedar a Òdena i aquest matí veia marcians.
Gols: 1-0 Raül; 2-0 Arny
També juguen: Faldo, Chal·ly, Peebles, Gheler i Geri.
Declaracions:
Chal·ly: "Jo només vull dir que, a la primera volta, vam guanyar tres partits... i contra els maeixos equips, a la segona volta, hem sumat un punt"
Arny: "Però en vam guanyar tres contra uns amb qui havíem perdut..."
Faldo: "Que jugaven amb un menys, tot s'ha de dir"
Gheler: "Però avui la clau ha aigut que ells eren tropocientos"
Geri: "I mira que hem jugat bé, al principi, eh? Vull dir tocant, amunt, avall, amb calma, bé bé"
Arny: "Què tal, les bambes de la segona part?"
Geri: "Pitjor, perquè m'anaven grans. Preferia les que relliscaven, però jugava acollonit"
Chal·ly: "A mi m'ha deprimit molt el tema Uma Thurman, la Zellweger tampoc va quedar molt bé, però... és que la Uma era un mite"
Faldo: "Sí, i la molt guarra anava dient que era el maquillatge! Com la Sílv... [censored] que es va operar el nas"
Peebles: "Pues la M... [censored] també es va operar el nas"
Arny: "Esteu parlant, a la dutxa, d'operacions de nas? Pervertits!"
Gheler: "No, no... volíem dir pits. És que se t'ha d'explicar tot"
Peebles: "Arny... t'he dut el paquetet"
Faldo: "Què és això? Tràfic de drogues al vestidor?"
Gheler: "És verd?"
Arny: "No... el paquetet és de paper de plata"
Faldo: "Però... això no es fa! O tots o ningú. Què n'hi ha per mi?"
Gheler: "Jo també en voldria, eh?"
Chal·ly: "Vam dir de fer uns petilles un dia, no? I podríem anar a la bolera, també"
Peebles: "Sí, estaria bé... aquest diumenge?"
Faldo: "No, aquest no puc"
Gheler: "Pues l'altre"
Chal·ly: "No, aquell tinc una calçotada"
Peebles: "I el dia abans de la calçotada?"
[I la cosa es va quedar aquí. Veurem... Els temps en què les agendes no eren un problema per fer petilles, bolos i birres (això, ahir, encara ho vam salvar, veus?) ja han qudat endarrere. Com diu un article que remet a aquells anys:
PERCY C.F. - 2 ATTACK - 2
(raül i arny)
Que els BP's tinguem la sensació que un empat és poca cosa... no és normal. Un punt és un punt i en època d'escassetat fins i tot l'aigua de mar és dolça. Però no. Quan fots una primera part que és com un monument al futbol de toc i combinació, quan als 8 o 9 minuts de començar guanyes 2-0, quan notes que estàs sent clarament superior al rival (això va ser una sensació nova, tu! No ho sé, un servidor... no ho recordava, com a mínim), que t'acabin empatnat de mala manera a la segona part, doncs, sí, fa mal. Encara que t'hagis passat mig partit veient-les passar, maleint el porter-davanter del rival i el fons de banqueta d'uns Maximum que podien fer dos equips sencers...
Total, que la cosa va començar de cine: assitència en profunditat, control de BP23, remat doble (el primer el va aturar el porter maximum), i el segon cap dins, ben col·locat, amb certa parsimònia d'un PercyPapiRaül que, des de que canvia bolquers, s'ha tret la pressió de sobre. Està claríssim. La versatilitat combinatòria de PercyGheler, jugant "darrere", amb el reforç de la nit, PercyBambesDeSolaLlisaGeri, permetia que els rogets es dediquessin a fer parets, que PercyChal.ly es dediqués a provar passades en profunditat, mentre PercyPeebles i PercyArny es dedicaven a passar l'escombra, tancant la línia en més d'una ocasió i procurant no desafinar quan calia tocar amb precisió. Tots dos van tenir ocasions de marcar, com PercySegurilla, en algun xut (poruc, encara, cosa d'un cop al dit gros), i els propis Percys de l'Empordà i el Solsonès. Sí: allò era una orquestra, un concert en Do Major sense solistes. I en una d'aquestes, BP23 va rebre una bimba al mig del camp i va iniciar un contraatac fulgurant, de llibre: al davant, BP5 a la dreta, i BP8 al centre... que semblava la passada lògica. Però no: PercyDeLaPeñaRaül va traçar un triangle mental; passo a la dreta, els defenses es despisten, me'n vaig a l'esquerra i BP8 la rebrà tot sol. I sí. No era cap garantia de gol, però ho va ser. Rabiós. I tot va seguir igual i els BP's van perdonar, PercyFaldo va haver de posar-hi ordre, però els Maximum Attack van voler demostrar que també sabien dibuixar contraatacs bonics... que no cal descriure. Mitja part, 2-1, però sensació de certa eufòria.
Potser l'error va ser aquest: creure que ja estava, que en podríem fer set més, només petant els dits. Ja ens vam dir que no havíem de pressionar tan amunt, que ens cansaríem, que era el camp gran i que teníem dos canvis menys, però no ens vam fer gaire cas. Vam seguir corrent darrere dels rivals que, amb traïdoria, van decidir jugar amb cinquè jugador i... vam perdre el nord. Va ser el moment PercyMollerussenc: va haver d'aturar amb el cos, la cama, el braç... i cridar com un possès "n'hi ha tres!!", "en tinc dos de sols!!", "però a veure tu [xxxx] amb qui estàs!? A qui marques!?". I, per acabar-ho d'adobar, a un dels negrets li va sortit un trallazo maximum: 2-2. Pel pal curt, però absolutament imparable (i també irrepetible: no li tornarà a sortir fins d'aquí a dues temporades). Quedava temps, sí. I això era el pitjor: que en quedava massa. Perquè d'ocasions ocasions, el que se'n diu ocasions, a la segona part no en vam tenir. Vam córrer massa i les possibles combinacions van quedar-se a mitges, fos per falta d'aire o perquè ens sortien previsibles. PercyGheler va ser l'únic que va provar-ho, a culebrillades, fins que un tren se'l va endur per endavant (diguem que el porter va sortir amb massa ímpetu). I, malgrat tot, les forces de flaquesa van sortir de vés a saber on i vam defensar com a lleons un punt que, en aquells últims minuts, semblava que no sabríem conservar. Així que, quan va sonar el final, l'agredolç semblava la salsa dels xinos que, vulguis que no, és gustosa. Per no tenir, no vam ni tenir una última ocasió, tot i que una falta llunyana hagués pogut convertir-se en gol en aquells temps en què PercyKoemanSegura... bé, no fa tant, però aquesta vegada va ser que no.
Podem excusar-nos en les baixes euskalduns, basyió defensiu l'un, assegurança de gol l'altre. Partit ideal per tots dos, sí: amb ells, a la primera volta, havíem guanyat als Maximum. També es podria dir que, llavors, el Cadevall que ens completava l'alineació juga habitualment amb Krill i duia bambes adequades... però tampoc cal ser tan tòxic, que l'afectat pel núvol es va quedar a Òdena i aquest matí veia marcians.
Gols: 1-0 Raül; 2-0 Arny
També juguen: Faldo, Chal·ly, Peebles, Gheler i Geri.
Declaracions:
Chal·ly: "Jo només vull dir que, a la primera volta, vam guanyar tres partits... i contra els maeixos equips, a la segona volta, hem sumat un punt"
Arny: "Però en vam guanyar tres contra uns amb qui havíem perdut..."
Faldo: "Que jugaven amb un menys, tot s'ha de dir"
Gheler: "Però avui la clau ha aigut que ells eren tropocientos"
Geri: "I mira que hem jugat bé, al principi, eh? Vull dir tocant, amunt, avall, amb calma, bé bé"
Arny: "Què tal, les bambes de la segona part?"
Geri: "Pitjor, perquè m'anaven grans. Preferia les que relliscaven, però jugava acollonit"
Chal·ly: "A mi m'ha deprimit molt el tema Uma Thurman, la Zellweger tampoc va quedar molt bé, però... és que la Uma era un mite"
Faldo: "Sí, i la molt guarra anava dient que era el maquillatge! Com la Sílv... [censored] que es va operar el nas"
Peebles: "Pues la M... [censored] també es va operar el nas"
Arny: "Esteu parlant, a la dutxa, d'operacions de nas? Pervertits!"
Gheler: "No, no... volíem dir pits. És que se t'ha d'explicar tot"
Peebles: "Arny... t'he dut el paquetet"
Faldo: "Què és això? Tràfic de drogues al vestidor?"
Gheler: "És verd?"
Arny: "No... el paquetet és de paper de plata"
Faldo: "Però... això no es fa! O tots o ningú. Què n'hi ha per mi?"
Gheler: "Jo també en voldria, eh?"
Chal·ly: "Vam dir de fer uns petilles un dia, no? I podríem anar a la bolera, també"
Peebles: "Sí, estaria bé... aquest diumenge?"
Faldo: "No, aquest no puc"
Gheler: "Pues l'altre"
Chal·ly: "No, aquell tinc una calçotada"
Peebles: "I el dia abans de la calçotada?"
[I la cosa es va quedar aquí. Veurem... Els temps en què les agendes no eren un problema per fer petilles, bolos i birres (això, ahir, encara ho vam salvar, veus?) ja han qudat endarrere. Com diu un article que remet a aquells anys:
"1990. BOLA DE DRAC ARRIBA. Pep Guardiola debuta al Barça. Lituània assoleix la independència. Felipe González no recorda les jaquetes de pana. La matança de Puerto Hurraco. S’estrena Pretty woman... I els nens catalans comencen a fer Kame Hame Ha. Acumulen l’energia a les mans. (...) ¿Arriba tard i cansada aquesta generació? Son Goku ha tingut fills, rebesnéts, com el seu principal enemic, Satanàs Cor Petit. Han criat, ressuscitat, reencarnat, liofilitzat..." (la resta, aquí)... i després compara la generació Bola de drac amb la generació El Dr. Slump. De quina seríem, els Percys?]
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada