Al revés

                       F.C. YCREP
       KR... - 9       NAIRB      - 1
                                  (Néstor)

A l'hora de posar-se sota els llençols i descansar el cap sobre el coixí, cap Brian no va poder evitar un pensament tipus: "Vols dir que cal....... ?" (i en els punts suspensius es van produir les diferències de matís que tampoc cal desvetllar). Un vespre-nit dur, vaja. Potser alguns es van enganxar a la tertúlia amb el jutge Vidal i la mala sang va servir per destil·lar el record dels crits del Coti al Nürburgring, que si bé van servir per activar l'humor de BrianFaldo, sempre amatent, tot i fer patir a BrianChal·ly per la integritat física de tots plegats, no va ajudar gaire a que el postmatx, el quart temps, el que veritablement és important, fos gaire agradable. Tot i que les fotos de cosines alonsines i brufauesques van amorosir la sobretaula i la ràbia interior. (I fóra bo deixar clar, per a la posteritat -i per a la tranquil·litat dels amics respectius- que no eren aquestes fotos les que acompanyaven els pensaments vora el coixí i en els punts suspensius del "vols dir que...?") També s'ha d'entendre: qui més qui menys tenia l'esperança que, a la taula de guanyadors del pernil pota negra que sortejava el bar hi hagués escrit el nom propi... o el d'algun altre brian susceptible de ser enredat a compartir-lo.

Però mentre aquest intercanvi de cromos tenia lloc, amb algun que altre pensament lúbric sobre la jamonarra en qüestió, la tal Lídia, veïna del Walter, guanyadora del suculent premi, a BrianRaül li creuava pel cap alguna imatge poc constructiva sobre un bebè plorant, mentre assumia que no, que aquella nit no es dormiria massa, tot i la necessitat. I BrianNés atacava les últimes corves de la carretera de Corbera, enmig d'una foscor poc edificant i amb la calefacció massa alta, de les que multiplica el fred quan s'arriba a destí. Al seu torn, BrianArny, perjur, atacava la biografia d'Elionor d'Aquitània, nimfòmana medieval, mentre picava el primer que havia trobat per a la planxa, molt menys elaborat que el tupper que BrianGheler havia deixat a mig endrapar, per matar el cuquet del després. Potser seguia pensant en la mítica heura que els Farrassos s'havien encarregat d'arrancar de la façana de les Casetes num. 1 a num. 5 de la Riera, abans o després de saludar a son pare, el sr. Reig, que durant anys va mantenir a ratlla l'hedera helix perquè no traspassés els límits de la num. 6, tal com havia explicat a Brian Arny, al deixar-lo davant del Hobby, uns minuts després d'avaçar el Qasqai de BrianFaldo, si fa o no fa davant de la comissaria dels Mossos (una mica abans, de fet), i de voler ventilar l'orella de BrianPeebles, amb la punta dels dits, al final del carreró que uneix el món exterior amb el GarbíStadium.

DECLARACIONS:

Arny: "Avui no, avui no puc... la Silvana ve abans i... Reig: vinc amb tu, vale?"

Chal·ly: "Sí, sí, una derrota no ens privarà de la birra! El frankfurt... ja ho veurem"

Peebles: "Avui vinc! I si només som el Faldo i jo, anem al McDonald's!" 

Faldo: "Bueno... nens, ara l'important: fem un frankfurt, no?"

Gheler, Faldo, Chal·ly, Néstor: "... mmm... [i riures generals]"

Arny: "Ui... m'he perdut algo bo, diria: repítesemele, please"

Gheler, Faldo, Chal·ly [rient, a l'uníson]: "Anda! Lo que ha dicho nen!! S'ha passat, s'ha passat..."

Néstor: "¿Y mañana la crónica... snhshhssjsds [soroll de dutxa que impedeix escoltar la frase]?

Faldo: "Qué maricón! Si m'heu deixat sol tota l'estona!!"

Chal·ly: "A tot això ens estem oblidant del gloriós paper del Faldo, avui, eh? Potser la crònica ho hauria de reflectir"

Faldo: "Bueno... però que ho decideixi ell, potser..."

Arny: "Està clar: hem de seguir jugant fins que torni als estadis!"

Chal·ly: "N'ha agafat vàries de seguides, eh? Realment ha trepitjat merda últimament... entre el pulmó, el genoll..."

Néstor: "A veces, da un pinchazo y tal..."

Peebles: ¿Y no te duele?

Néstor: "Buf! Yo tengo lo mismo... pero me opera su pu... madre!"

Arny: "Bastant putejat, suposo"

Faldo: "I com està?"

Chal·ly: "En tot cas, el Zabalza pre-tot el que ha anat agafant últimament, eh? Pobre xaval"

Gheler: "Bueno no sé si avui hagués..."

Arny: "No res, que ens falta el Zabalza posant ordre. Això està clar!"

Néstor: "Qué cojones tiene!"

Faldo: "El que està clar és que l'únic gol s'ha fet seguint la jugada que jo he dissenyat"

Gheler: "Hi havia un temps que els podíem guanyar... Però no és el mateix jugar contra el Ramzi, l'Agus i l'Adri que contra aquests d'avui"

Raül: "Però no estaven tots expulsats o així? Pues això... A més, sempre han sigut més bons, no?"

Chal·ly: "És que no entenc quina gràcia té fitxar pavos que juguin per tu..."

Arny: "Més ILL que KR, no?"

Gheler: "Bueno però és que de Krill no tenien ni dos lletres!!"

Faldo: "Però l'àrbitre ha sigut decisiu, no? Hi estarem tots d'acord! Només veia fores de joc a favor d'ells..."

Arny: "Home, mira... igual que el Masche i el Piqué al Kun: va i l'entren tots dos a la vegada... i gol de l'Agüero! I ells cobren milions per no fer-ho"

Chal·ly: "Igual, els hem regalat casi tots els gols: mira que ho diem i ho repetim: no s'ha d'entrar a pavos com aquests, que se'n van sempre.... però ho fem igual"

Faldo: "És una cosa de valors: hi havia un equip entrenat per un tal Guardiola que feia el mateix"

Peebles: "El que no s'entén és el paio aquell que guanyant 8-0 o no sé quants encara deia que pressionessin, i que a córrer! Vés a cagar, home...!"

Raül: "Però també ells han baixat una mica el ritme, no?"

Chal·ly: "Almenys la segona part una mica digna sí que ha sigut" 

Néstor: "Qué desastre, Dios, qué desastre..."

Faldo: "Està clar: sóc mig equip. Això sempre s'ha sabut"

Peebles: "El problema és que ha fallat el Faldo i clar... ho és tot per nosaltres. Partits com aquest n'hem fet altres i pitjors!, però com que el Faldo para, el resultat queda apanyadet"

ynrA i relehG, lüaR, selbeeP, yl·lahC, odlaF: raguj ed nevorP 

rotsèN 1-4: loG

[I sí, és clar, abans hi va haver un partit, la segona part del qual va ser més o menys passable per l'equip roget que "només" va acumular un parcial de 3-0, i algunes ocasions a la porteria contrària, per maquillar el resultat, que tampoc cal recordar perquè van ser ben poques i, en tot cas, malaguanyades. Tot estava perdut des del parcial de la primera part, en què malgrat el gol de l'honor, d'un córner tirat contra el bosc de cames de l'àrea, i per buscar el rebot favorable -que va anar a parar als peus de BriaNés- la cosa ja havia començat torçada des dels vint segons: la bimba va acabar al fons de la xarxa d'un cop de cap precís (però el paio va rematar sense oposició) després d'una combinació de onze o dotze passades precises que els negrets van encadenar des de la sacada inicial de mig camp que, via sorteig, havia afavorit a K..l..]

{A aquest cronista li encantaria, arribats a aquest punt, tirar endavant la cinta i que en sortissin unes altres imatges... però això seria literatura, un gènere que juga amb la ficció i que s'allunya del periodisme objectiu i rigorós, l'estampa viva de la realitat que és, o ha de ser, el gènere de la crònica}