Viure de renda
BRIAN
PERCY C.F. - 5 INADAPTATS - 1
(chal·ly (2), raül,
néstor i gheler)
El vendaval va venir després de la neu. El fred ha activat els ressorts músculo-mentals d'aquest equip, d'uns Percys que van decidir no deixar passar l'oportunitat, ja que hi era. Oportunitat de guanyar, de sumar tres punts, de fer més gols que en cap altre partit de Lliga, de practicar el jogo bonito que acostumem a reservar-nos en pro d'un jogo efectivo... en defensa. Oportunitat de sentenciar com més aviat millor. I sí: no havia passat un minut que, un córner tret amb gràcia (sí, heu llegit bé: un córner!) per PercyNes cap a PercyChal·ly, va acabar amb cacau d'aquest cap dins. La pressió alta i avançada dels rogets va permetre el segon, de gran bellesa plàstica: el Segurilla que roba una bimba al cercle del mig del camp, l'acomoda i supera l'ajuda defensiva del porter avançat (o sigui que ja en tenia dos a sobre) amb un mitja volta, amb xut a un pam de terra, que es permet botar just abans de la línia de gol: 2-0.
Els atacs en estàtic es multiplicaven: PercyRaül va xutar dos cops a la xarxa lateral, PercyArny, un cop fregant el travesser, mentre PercyPeebles va maleir el porter, que n'hi va aturar un de força notable. També hi va topar l'antic PitxitxiPagès. Però era el dia dels córners, aquesta mena d'atac que els BP han despreciat tants anys! En van venir dos més, de córner-gol. DOS!! [Això hauria de tenir una denominació, no? Hattrickcórner? Córnertrick?] El primer, precisa passada de BP-23 a BP-5; el segon, de BP-11 a BP-23, els també dits trio peso pluma: gols del Solsoní i l'Empordanès i 4-0. Fot-li.
Mentrestant, fins i tot PercyFaldo, a falta de més feina per resoldre, sortia a jugar amb els peus tallant més d'una jugada en llarg dels Pajarillo, Luisma & co... dels quals tot recordem que els faltava un dels més bons. (Són anys de coneixença mútua, ja.) I potser algú més i tot. Van haver d'acabar demanant ajuda arbitral... però això ja va ser a la segona part, abans de la qual encara van poder observar la perla de la nit. Perla recoberta de robins, és clar: PercyLionelChally rep una bimba al mig del camp, aprox. I decideix que avança. I avança. I ara dribla per l'esquerra, ara li fot un canyo al següent inadaptat que es troba, ara li queda endarrera però fa ús de la pròpia empenta (i del recurs, sempre útil, del xop-xop-Salinas), i acaba trobant-se dins de l'àrea encalçat per un defensa amb la cintura desllorigada i el porter que dubta si sortir a tapar o esperar una passada... just el que fa BP-4, potser comptant que la cama li havia fet massa giragonses en la jugada com per trure's un xut digne. I la bimba, en versió passada de la mort, se'n va directa cap PercyONeytíbia, que enganya el cancerber amb la cadera, i a la resta de percys amb la intenció: la deixa passar per sota les cames, la toca d'esperó (mig mossegada) i es planta a veure com se'n va, mansa, cap al fons de la porteria, a besar la xarxa. 5-0. Espatuflant. Era per cridar com a posseïts, però no calia abusar de la bona sort, tampoc. La sort de comptar amb un equip que sent els colors, els viu i, malgrat el fred, els dolors ciàtics, els cops als peus, els txurumbels i els molts quilòmetres de distància, completa una alineació setmana rere setmana, mes rere mes, any rere any des d'aquell ja llunyà 2003 [?? cita requerida]... i per la resta, sempre hi ha el Director Esportiu. D'això, se'n diu viure de renda.
La segona part va sobrar. Els Inadaptats van recórrer, literalment, a l'ajuda d'un àrbitre. No el del partit, sinó l'amic ucraïnès o d'Ossètia del Sud, que quan xiula no acostuma a veure gran cosa, però jugant... era esmunyedís. En fi, que els va fer de cinquè home. I la defensa BP es va esvalotar tota. Normalment ja ens costa jugar contra un porter-davanter, si a més veníem d'una primera part en què la defensa a l'home no deixava cap rival sol, mai, en cap cas perquè... No res, que va ser un petit caos, vam recórrer a la pájara tan nostrada i la primera mitja part de la segona part (de la part contractant, és clar) va ser un reguitzell de pilotes perdudes, refusos mal fets, cap al mig, cap a jugadors rivals, com el que va ocasionar el 5-1, això sí, després d'un doble rebot que va despistar un PercyFaldo, superb fins al final del partit. Per sort, perquè en van tenir, d'ocasions per fer el segon i el tercer, i vés a saber quin gall hauria cantat si es posen 5-3 i ens ataca la cagalera. Potser llavors PercyNes no hauria decidit xutar precipitadament fora, des del mig camp, a porteria buida... Però s'ha d'entendre el gest magnànim: que els Inadaptats s'enduguessin l'honor de guanyar la segona part. Bravo. Per a la resta, destacar el llom de PercyChal·ly refusant pilotes i la galta de PercyRaül fent de tanca en una falta. I, és clar, s'ha d'entendre que, per reservar forces per a la setmana que ve, visquessim de la renda dels cinc golets.
I la qüestió final, òbviament plantejada: sense PercyZabaltz, victòria segura?
Capi: dos voltarens i la setmana que ve a gaudir del moment dolç de l'equip, eh?
Gols: 1-0 Chal·ly; 2-0 Chal·ly; 3-0 Gheler; 4-0 Raül; 5-0 Néstor
També juguen: Faldo, Peebles i Arny.
Declaracions:
(aneu-les fent, que aquest cronista no va prendre apunts mentals i, després de la curiosa trobada amb el músic tri-intrumentista que celebrava les notes, va quedar xocat; a més, se n'ha danar al s. XIV...)
PERCY C.F. - 5 INADAPTATS - 1
(chal·ly (2), raül,
néstor i gheler)
El vendaval va venir després de la neu. El fred ha activat els ressorts músculo-mentals d'aquest equip, d'uns Percys que van decidir no deixar passar l'oportunitat, ja que hi era. Oportunitat de guanyar, de sumar tres punts, de fer més gols que en cap altre partit de Lliga, de practicar el jogo bonito que acostumem a reservar-nos en pro d'un jogo efectivo... en defensa. Oportunitat de sentenciar com més aviat millor. I sí: no havia passat un minut que, un córner tret amb gràcia (sí, heu llegit bé: un córner!) per PercyNes cap a PercyChal·ly, va acabar amb cacau d'aquest cap dins. La pressió alta i avançada dels rogets va permetre el segon, de gran bellesa plàstica: el Segurilla que roba una bimba al cercle del mig del camp, l'acomoda i supera l'ajuda defensiva del porter avançat (o sigui que ja en tenia dos a sobre) amb un mitja volta, amb xut a un pam de terra, que es permet botar just abans de la línia de gol: 2-0.
Els atacs en estàtic es multiplicaven: PercyRaül va xutar dos cops a la xarxa lateral, PercyArny, un cop fregant el travesser, mentre PercyPeebles va maleir el porter, que n'hi va aturar un de força notable. També hi va topar l'antic PitxitxiPagès. Però era el dia dels córners, aquesta mena d'atac que els BP han despreciat tants anys! En van venir dos més, de córner-gol. DOS!! [Això hauria de tenir una denominació, no? Hattrickcórner? Córnertrick?] El primer, precisa passada de BP-23 a BP-5; el segon, de BP-11 a BP-23, els també dits trio peso pluma: gols del Solsoní i l'Empordanès i 4-0. Fot-li.
Mentrestant, fins i tot PercyFaldo, a falta de més feina per resoldre, sortia a jugar amb els peus tallant més d'una jugada en llarg dels Pajarillo, Luisma & co... dels quals tot recordem que els faltava un dels més bons. (Són anys de coneixença mútua, ja.) I potser algú més i tot. Van haver d'acabar demanant ajuda arbitral... però això ja va ser a la segona part, abans de la qual encara van poder observar la perla de la nit. Perla recoberta de robins, és clar: PercyLionelChally rep una bimba al mig del camp, aprox. I decideix que avança. I avança. I ara dribla per l'esquerra, ara li fot un canyo al següent inadaptat que es troba, ara li queda endarrera però fa ús de la pròpia empenta (i del recurs, sempre útil, del xop-xop-Salinas), i acaba trobant-se dins de l'àrea encalçat per un defensa amb la cintura desllorigada i el porter que dubta si sortir a tapar o esperar una passada... just el que fa BP-4, potser comptant que la cama li havia fet massa giragonses en la jugada com per trure's un xut digne. I la bimba, en versió passada de la mort, se'n va directa cap PercyONeytíbia, que enganya el cancerber amb la cadera, i a la resta de percys amb la intenció: la deixa passar per sota les cames, la toca d'esperó (mig mossegada) i es planta a veure com se'n va, mansa, cap al fons de la porteria, a besar la xarxa. 5-0. Espatuflant. Era per cridar com a posseïts, però no calia abusar de la bona sort, tampoc. La sort de comptar amb un equip que sent els colors, els viu i, malgrat el fred, els dolors ciàtics, els cops als peus, els txurumbels i els molts quilòmetres de distància, completa una alineació setmana rere setmana, mes rere mes, any rere any des d'aquell ja llunyà 2003 [?? cita requerida]... i per la resta, sempre hi ha el Director Esportiu. D'això, se'n diu viure de renda.
La segona part va sobrar. Els Inadaptats van recórrer, literalment, a l'ajuda d'un àrbitre. No el del partit, sinó l'amic ucraïnès o d'Ossètia del Sud, que quan xiula no acostuma a veure gran cosa, però jugant... era esmunyedís. En fi, que els va fer de cinquè home. I la defensa BP es va esvalotar tota. Normalment ja ens costa jugar contra un porter-davanter, si a més veníem d'una primera part en què la defensa a l'home no deixava cap rival sol, mai, en cap cas perquè... No res, que va ser un petit caos, vam recórrer a la pájara tan nostrada i la primera mitja part de la segona part (de la part contractant, és clar) va ser un reguitzell de pilotes perdudes, refusos mal fets, cap al mig, cap a jugadors rivals, com el que va ocasionar el 5-1, això sí, després d'un doble rebot que va despistar un PercyFaldo, superb fins al final del partit. Per sort, perquè en van tenir, d'ocasions per fer el segon i el tercer, i vés a saber quin gall hauria cantat si es posen 5-3 i ens ataca la cagalera. Potser llavors PercyNes no hauria decidit xutar precipitadament fora, des del mig camp, a porteria buida... Però s'ha d'entendre el gest magnànim: que els Inadaptats s'enduguessin l'honor de guanyar la segona part. Bravo. Per a la resta, destacar el llom de PercyChal·ly refusant pilotes i la galta de PercyRaül fent de tanca en una falta. I, és clar, s'ha d'entendre que, per reservar forces per a la setmana que ve, visquessim de la renda dels cinc golets.
I la qüestió final, òbviament plantejada: sense PercyZabaltz, victòria segura?
Capi: dos voltarens i la setmana que ve a gaudir del moment dolç de l'equip, eh?
Gols: 1-0 Chal·ly; 2-0 Chal·ly; 3-0 Gheler; 4-0 Raül; 5-0 Néstor
També juguen: Faldo, Peebles i Arny.
Declaracions:
(aneu-les fent, que aquest cronista no va prendre apunts mentals i, després de la curiosa trobada amb el músic tri-intrumentista que celebrava les notes, va quedar xocat; a més, se n'ha danar al s. XIV...)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada