Natillas Danone ¿repetimos?

                 PARRILLEROS               vs.                           BRIAN PERCY C.F.
                6           2     chal·ly i peebles

Els avenços i retrocessos al marcador van ser diferents, però a grans trets el partit va ser igual al de la setmana passada: els BP's fan una primera part notable, en què aguanten el resultat, defensen bé, permeten alguna parada de luxe a PercyFaldo, es creuen que poden arribar a treure ni que sigui un puntet i creen ocasions, normalment fallades de la manera més llastimosa. Enmig, per adornar el pavelló, un gol de bandera amb traca, mocador i manilles. En aquesta ocasió, de PercyEsquerraDeFerroChal·ly, que suposava el 0-1, de falta directa i llunyíssima, que el porter no va ni olorar. Era un obús.
Tot i que a la mitja part els parrilleros ja havien girat el marcador, val tot el que s'ha dit fins ara: els rogets fins i tot es pot dir que desplegaven tècnica (menció a part per les 348 culebrillades certeres de PercyGheler, molt molt fi) i físic, no deixant respirar gaire a un rival amb afició pròpia, de yolis i yenifers amb timbre excessivament agut, i pinta del BarriSud de Pubilla Casas. 
I la segona part va començar immillorablement: passada en profunditat per l'escorç de PercyDonostiarra, que es planta davant del porter rival i li exigeix una aturada excel·lent... el rebot de la qual va a parar a peus de PercyVanQuébecois que, aquesta vegada, no desaprofita l'ocasió de rematar a la xarxa (tindrà ocasió de fer-ho a la segona part, però no ens avancem...). Empat a 2: tot pintava bé. Només calia serrar les dents.

Però com que es tractava de repetir, de calcar vicis i cagades, a la segona part, els BP's van baixar el to, els braços, l'ànim i tot el que es podia baixar. En algun moment algú, des de la banqueta, va cridar: "nois! no perdem la dignitat, com a mínim!". Però els gols en contra van seguir caient. I igual les pèrdues de possessió en fores de banda favorables, les passades massa llargues o les que es convertien en regals a la davantera rival (en aquest apartat va destacar PercyPeuTortArny). Podríem parlar dels quilòmetres de més (i inútilment) correguts, de la fe de PercyRaül perseguint parrilleros, del cap i els peus i les mans del CancerberMollerussenc, que al principi es va permetre un senyor barret a un dels de fúcsia... i que el porter parrillero sortia amb més empenta que un Rossi creuant-se amb Márquez. Podríem donar-ne la culpa als petos blaus, també. I a l'horari, massa tard per gent amb responsabilitats. En fi, sí: podríem. Però i què?

Gols: 0-1 Chal·ly; 2-2 Peebles
També juguen: Faldo, Raül, Gheler, Néstor i Arny.
Targeta groga: Peebles (o no?)

Declaracions:
Raül: "Pues jo estic fos, no he parat de córrer i sempre estaven sols"
Arny: "Sí, hem corregut massa... sense criteri; però tranquils, la setmana que ve no regalaré més pilotes: que vingui el Zabalza"
Gheler: "jo crec que no eren tan bons... els podríem haver guanyat"
Chal·ly: "Per mi eren els més complets de tots els equips que hem jugat"
Raül: "A tots els hauríem pogut jugar: les primeres parts sempre les fem bé"
Néstor: "Lástima que existan las segundas"
Faldo: "És un problema físic: us desfondeu a sac i perdeu el món de vista, així, en general"
Arny: "Sabent-ho, podríem posar-hi solució, no? No sé: demanem temps morts!"
Faldo: "Està clar que amb el Diego això no ens passava"
Chal·ly: "Un canvi més ens hauria anat bé, sí, i el desbarajuste hauria sigut menor"
Peebles: "Da igual: lo llevamos escrito... en la segunda no nos aguantamos los pedos"