Sobre la irrepetibilitat

        BRIAN PERCY C.F.   vs.         PAPA FRITA

  arnyw i gheler      2              6 

Rebobinant la jugada al seu cervell, aquest cronista arriba a la conclusió que serà difícil de repetir la precisió matemàtico-física (o metafísica?) amb què l'empenya del seu peu dret va colpejar una pilota, que semblava un meló –però no ho era–, que venia d'una assistència calculada de PercyFaldo –que, conscient del grau d'inclinació, no va cridar el famós "xileeeeennaaaaaa!!"–. Un caramelet que demanava acrobàcia per ser empesa de manera que dibuixés un ciri amunt amunt amunt... (per superar un porter de més de 1,80 m.) i després baixés baixés baixés... per entrar per l'escaire. No va semblar fàcil perquè no ho era. Sobretot, tenint en compte l'efecte psicològic subsegüent: els BP's s'havien estat defensant bé tota la primera part, però no havien pogut evitar encaixar-ne dos... i no n'havien marcat cap, malgrat haver tingut algunes ocasions clares (PercyNes, PercuRaül, PercyPeebles...). El peu providencial de PercyCronista, doncs, posava un 2-1 que feia justícia.

Increïble? No. Increïble havia estat l'obús que, des del corner, un papafrita havia enviat a l'interior de la creueta pèrcia, provocant una pilota morta que l'esquena del Mollerussenc va eviar fent un escorç, però on va arribar un atacant rival, abans que un defensor roget. Increïble va ser, ja a la segona part, la passada mil·limètrica de PercyBusiChal·ly, a l'espai, superant dues línies rivals, per deixar sol a PercyCaicedoGheler i el remat furibund que aquest, a la tamudenca manera, va enviar sota el travesser i cap dins. Era el 2-2: increïble. Quedava quasi tota la segona part... però el millor no estava per venir. Ja havia passat i es va fondre com un terròs de sucre o una couldina.

Absolutament creïble –són quasi quinze anys d'experiència– és que després d'aquest heroic empat, els BP's decidissin abaixar els braços, o els fallessin les forces, o decidissin que ja estava bé o... tant se val: que els en caiguessin quatre de cop, un darrera l'altre, cometent els errors de sempre. A saber: no tapar el xut sinó intentar entrar a un atacant molt habilidós en el dríbling, córrer com mai però sense saber cap a on, deixar paios sense cobrir en els córners, regalar pilotes en fores de banda favorables, etc. Què us diré que no sapigueu? 

Doncs això: que l'irrepetible és justament això. El que hauria de ser irrepetible, vaja. No pas rematar de volea una pilota que ve de 30 metres lluny i enviar-la a l'escaire fent un ciri... Això passa una de cada cent mil vegades, però es pot repetir. Ja es donaran les condicions addients. El que no es pot repetir, el que no ens podem permetre que es repeteixi és aparcar la concentració i tirar per terra una molt bon primera part (coronada amb voluntat artística, per si no ha quedat clar). És cert: la baixa d'un baluard defensiu com PercyDiego va notar-se en els desajustos... però així com cell qui es veu prop de la mort / patint mal temps i perills en la mar reacciona i hi fa front, no poden els Percys agafar-se a la "diegopendència" a la primera de canvi. (PercyZabalz! La setmana que ve véns a posar ordre o què?)

Gols: 2-1 Arny; 2-2 Gheler

També juguen: Faldo, Chal·ly, Peebles, Néstor i Raül.

Declaracions:

Peebles: "Esto con Diego no nos pasaba!"

Néstor: "Se notó, se notó la ausencia..."

Chal·ly: "Però no pot ser que sempre caiguem en els mateixos errors!"

Faldo: "Sí: sí que pot ser. Ho fem una setmana rere l'altra"

Arny: "Però la pilota ha votat o no, abans d'empalmar-la?"

Néstor: "No et preocupis: demà la crònica ja la faig jo. La paraula clau és 'irrepetible'"

Gheler: "Perdó, eh? Però la meva rematada també té bastant de mèrit!"

Raül: "I n'hem tingut bastantes, eh?"

Van al frankfurt: Faldo, Chal·ly, Peebles, Néstor i Raül. [Però aquest cronista, no... així que les converses resten perdudes per sempre més en el bagul neuronal de cadascun dels presents...]