Potorrín lecturero

        GARBÍ TEAM   vs.         BRIAN PERCY C.F.

             6              4 chal·ly (2), raül, nes

L'important és el concepte: llegir mentre t'ensabonen de saliva les carnoses parets genitals. Què és més plaent? No! No respongueu: cap de vosaltres, estimats lectors no pot donar resposta satisfactòria perquè difícilment podrà ser mai protagonista passiu d'un cuni-llibrus, que seria el nom científico-tècnic de la cosa. I això i el futbol...? Tot són plaers. Des de la perspectiva pèrcia, per exemple, el partit d'ahir contra uns jovenets que es prenen una lliga amateur massa seriosament (han de menjar moltes sopes, encara... o ostres, tu ja m'entens) i tenen jugades assajades amb noms tècnics: "a zero", "flors i gespa", "humitats relatives" (noms que, sí, també podrien tenir a veure amb el concepte d'aquesta crònica, però no era el cas... jovenalla), el partit –dèiem– va ser una satisfacció. Es va perdre, sí. Però oferint guerra fins al final, obtenint-ne un resultat digne i amb la sensació que un empat hauria estat ben just. Per ocasions i fins per joc...

Més encara: sinó fos perquè PercyEnPre-TemporadaDiego es va trencar amb empat a 2 al marcador i els BP's, a més de perdre un canvi, es van quedar sense el baluard defensiu que hauria evitat massa xuts llunyans... vés si els alts-i-baixos constants que va tenir el partit no haguessin acabat al revés!

Perquè va ser un matx de remuntada constant: vam aixecar un 1-0 i un 3-2 en contra, poca broma! Amb fe, constància, xuts segurillers, túnels de canGheler, estricta vigilància defensiva i aturades falderes.

I un gol de falta (amb rebot, d'acord, però intencionat) de PercyDeLaPeñaRaül i un altre de toc magistralment executat, amb efecte, vora el pal, del PercyGudari de Corbera. Llàstima del moment d'empanada habitual, de deixar-nos arrossegar una mica pel verb fàcil davant d'una colla d'imberbes prepotentets i... sí, llàstima que xutessin molt bé i molt col·locat just després d'haver-nos posat 3-4 i quan només calia aguantar, aguantar i aguantar. Com espartans, numantins o potorrins lecturers que prefereixen no explotar fins a arribar al punt final. 

Coses de l'esport.

Gols: 1-1 Chal·ly; 1-2 Chal·ly; 3-3 Raül; 3-4 Néstor.

També juguen: Faldo, Diego, Peebles, Gheler i Arny.

Targeta groga: Gheler.

Es lesiona: Diego.

Assistència massiva al frankfurt... on, a més de birres per celebrar l'aniversari de BP-5, un projecte de negoci amb llibres i idees per completar-lo, amb sessions de lluita llibre, senyores llegint amb poca roba i llums de neó, apareixen –a la segona ronda– conceptes tal com "el pequeñito de Ipurúa" o, el ja consolidat, "potorrín lecturero"... I si en fem jugades d'atac?

DECLARACIONS:

Chal·ly: "A que ja no us recordàveu que el Diego, a més de saber col·locar-se perfectament i tallar molta pilota i imprimir caràcter... també es lesionava més que l'Overmars!?"

Diego: "Mira que me paso toda la semana entrenando, pensando sólo en el partido, concienzándome y... dos carreras, plas! Seran dos o tres semanas, joder"

Pablo: "Es que creo que has empezado demasiado a saco... El resto estábamos desperezándonos y tu ya te habías tirado tres veces al suelo! Ey, que esta muy bine, no? Pero..."

Faldo: "I quan temps feia que no jugaves?"

Diego: "Des de l'última vegada, amb vosaltres"

Gheler: "Quatre o cinc anys, no?"

Chal·ly: "Jo crec que tres perquè el Roc estava per néixer"

Arny: "Faré recerca croniquera, no patiu..."

         [I el resultat és aquest: última aparició en cròniques de PercyDiec: 26 de febrer del 2010, en la pre-història d'aquest bloc, quan les cròniques eren via mail (!!) i en una derrota contra Riverdel per 3-1 en què el susdit ens havia aconsellat : "Salid a disfrutar!" i que, en el postmatx va declarar: "Ens falta mobilitat, creure'ns-ho. Heu arribat a fer partits meravellosos, sensacionals, per fer-ne 7 a un equip com aquest, però..."]