Amb patates

   
     PAPA FRITA      vs.        BRIAN PERCY C.F.                 3    2      gheler i diego

–Pip!, piip, Piiiiiiip!
Vet aquí tot el que va sentir, aquest cronista, del partit que aquí ens convoca –mentre s'afanyava, corrent, per poder canviar-se ràpid i, mentalment, s'enganyava pensant que els xiulets eren els de la mitja part (o els del partit del costat). I es va menjar amb patates tot el muntatge previ per arribar a temps... Així que les línies que segueixen s'extreuen de comentaris i lamentacions recollides a peu de gespa (artificial), amb la suor encara enganxada al cos i un genoll tirat dolorosament cap endins.

Sembla que els BP's, amb un sol recanvi, van començar patint una petita sagnia i, sense haver-se situat del tot dins la moqueta verda ja perdien 2-0. I, davant, hi tenien el porter considerat com "el segon millor del campionat" per algú que, d'una banda, mai no ha acat d'aclarir qui era el primer, i que, de l'altra, va veure com li treia un xut de falta que anava directe a l'escaire, tot i no ser l'habitual xutador de l'equip. Però, ni cas: a base de toca-toca i bon quèfers futbolístics, mentalitat sempre positiva i una mica de mindfulnes, que últimament és la parauleta de moda, els rogets van clavar-li dos gols de campionat i van fer possible el que, en altres èpoques, no era ni imaginable: empatar un partit que es donava per perdut i plantar cara per poder guanyar-lo.
Però llavors va venir la lesió del mànager-director esportiu, una certa cagada defensiva que tampoc cal subratllar de més –tot i els molts comentaris que va suscitar entre bambalines (o sigui al vestidor, entre bambes i cataplines... vale, perdó)–, va dur el tercer gol papafrito i del partit ja no se'n va cantar ni gall, ni gallina i potser només se'n pot repescar que el goal average, importantíssim en competicions com la del Garbí, queda favorable a uns Percys que, no ho oblidem, van guanyar 5-2 a la primera volta.
I com que toco d'oïdes, aquesta crònica no porta noms i ja podem passar pàgina.

Gols: 2-1 Gheler; 2-2 Diego
També juguen: Faldo, Chal·ly, Peebles, Raül i Néstor.
Fa acte de presència, cap al tard: Arny

DECLARACIONS

Raül: "El molt cabrón me l'ha tret de l'escaire!"
Gheler: "Ja ho deies... no era el segon porter més bo de la lliga?"
Chal·ly: "Semblàveu monguis tots dos: a veure qui xuta, qui no: no tu, tu millor, no no..!"
Néstor: "Bueno... però casi funciona! Era per despistar"
Peebles: "Mereixia gol, està clar"
Néstor: "Anda, mira: habla el Messi"
Raül: "Millor Ssime, no?"
Gheler: "Issem"
Faldo: "Bueno, bueno... no ho ha fet expressament, pobre. O sí?"
Peebles: "Qué cabrones todos"
Diego: "Y tu, Chal·ly... ¿como tienes la rodilla?"
Chal·ly: "M'ha fotut una patada que era per matar-lo! No calia, hòstia! Em fot molt mal, se me n'ha anat endarrere"
Faldo: "Hòstia, Arny! Què hi fots aquí?"
Arny: "Vinc a jugar. I tu?"
Faldo: "Ja he jugat"
Arny: "Ets un avançat al teu temps..."
Gheler: "Arniuuu! Que fas tard! Si dius que arribes just és que arribes a la segona part. De manera que, si dius que véns a la segona part, és que ja no jugues, no?"
Arny: "Bueno... com a mínim he vingut. I sí: tenia l'esperança de córrer una estona, encara"
Chal·ly: "Era tot molt just, no?, per esperar-ho...?"
Diego: "Pero ha ido bien, lo que tuvieras?"
Arny: "Sí, sí... el problema és que tothom s'ha llençat a fer preguntes i tothomvolia comprar llibres! Quina mania! No ho veien que tenia pressa?"
Néstor: "Pero de eso se trata, no?"
Arny: "Sí, clar... èrò jo volia jugar!"