Empat a la salsa agredolça

   
      BRIAN PERCY C.F.   vs.         MAXIMUM ATTACK
              arnyw    1   1

Molt de rerafons es mastegava una venjança: la del darrer empat en el derby pel fanalet de cua, penal inclòs (dubtós) a l'últim minut... Els Maximum s'havien preparat a fons: dos equips sencers (és a dir 5 reserves!) amb l'objectiu de cansar el rival a base de córrer i canviar-se ràpid. En canvi, els rogets hi arribaven sense porter titular, obligats a una rotació a la porta, que sempre és una ruleta russa, sense el killer de Donosti, però, això sí, guanyant en defensa PercyZabaltzOsasunak, seguretat en defensa, aventures a l'atac. I sota la batuta de PercysChal·ly&Diego, els BP van oferir un recital de jugades en atac, de transicions i control de pilota, tot pelgat ben greixat i amb mínimes concessions a un rival que, potser per un excés de rotació en el canvis, mai no va entrar en joc del tot. Però es van trobar amb un gol, gairebé de casualitat, en una pilota llarga que un defensa en posició de davanter va resoldre amb mestria, per sota les cames d'un poc afortunat PercyPrimerPorterArny. El 0-1 va pesar com una llosa durant gairebé tot el partit, i s'hi afegien quilograms en cada minut que passava i encada ocasió que els Brians desperdiciaven: PercyRaül, a porteria buida després de robar la bimba al porter per una bona pressió, però també en un xut de falta llunyà que apuntava a l'escaire. PercyGheler i PercyPeebles en un triple xut que va convertir l'àrea rival en un pin-ball gegant. PercyChal·ly en un xut amb la dreta i PercyArny, amb l'esquerra, que van fregar el pal. PercyPeebles fins va voler evitar, per no perdre temps, que una bimba alta anés massa lluny... i per agafar-la amb les mans va veure la groga. No calia, però és que era un no parar, era una creació constant de joc, era l'alegria feta futbol i una obsessió perillosa en veure que no hi havia manera de marcar. Mitja part, doncs: 0-1.

I a la segona la cosa va seguir pels mateixos senders, però encara es va complicar quan, en una galopada que el deixava sol davant del porter rival, el quadríceps femoral dret de PercyDiego va fer crec i va dir que prou, que no l'exigissin més. Els rogets, que ja els faltava l'aire, es quedaven amb un sol reserva. Era el moment de treure escaire, cartabó i compàs: el Segurilla delinia una passada cap a la dreta de l'atac, per on traçava desmarcada el Gudari del Baztán, que controla, aixeca la vista i medeix la centrada perfecta perquè el "9" de torn la piqués endins. Però el "9" era BP-8 i, per tant, va posar-hi suspense: fallar la rematada amb la dreta per deixar que la precisa passada lateral rebotés en la cama de recolzament i enganyés el porter --que s'esperava, lògicament, el xut de manual. Empat: 1-1. Merescut? No! Injust! El lògic era que aquest hagués estat el de la victòria o fins el de la tranquil·litat... Si més no, va donar un punt. Els Percys van buscar amb afany el segon, el tercer i el quart. Els van tenir: PercyArny en va fallar una de clara, PercyGheler no va ajustar prou un xut i encara PercyChal·ly va tenir una falta llaminera per avançar els rogets en el marcador, però qui va emergir de veritat, la figura de l'últim tram del matx va ser PercyTercerPorterPeebles (en qui, cal reconéixer-ho, es confiava poc): en va parar amb el peu, el cap, el pit i fins amb les mans, evitant el que hauria estat de ttotes totes denunciable: la derrota pèrcia. Al final la mateixa àrea, ara defensada pels rogets, va tornar a convertir-se en pin-ball amb un quàdruple rebot en cames i peus que ningú no entén com no va ser el segon dels màximums. O potser sí: és la maduresa; any endarrere, com va dir un tal Piqué dies després, els Percys haurien perdut, segur, aquest partit. Ara, en canvi, és cert que no el van guanyar, però van deixar el camp amb un bon sabor de boca. Agredolç per la no victòria i les conseqüències d'una lesió de quadríceps que no fa gens de gràcia just la setmana abans d'una triple cita perciera... Esperem que la salsa no repeteixi.

Gol: 1-1 Arny
També juguen: Zabaltz, Chal·ly, Diego, Peebles, Raül i Gheler.

Targeta groga: Peebles
Lesió incerta: Diego

DECLARACIONS
Diego: "Una pua, sí... pero yo creo que para el partido del sábado llego"
Raül: "Bueno, aquest és el partit important, no?"
Diego: "Sin duda! Es el partido del año"
Chal·ly: "N'hem de parlar, n'hem de parlar! Or-ga-nit-za-ció!"
Zabaltz: "Hem decidit que ho farem més simple aquest any... jo volia fer lluç a la basca, però potser amb carn a la brasa n'hi ha prou"
Arny: "Bueno, però abans potser que reconeguem la tasca del Pablo a la porteria, eh? Que no s'ho creu ni ell!"
Peebles: "¿Como que no? Siempre confié en mi..!"
Gheler: "Hòstia, sí: a partir d'avui porter substitut oficial"
Peebles: "Bueno, bueno... estábamos hablando de carne, no? ¿Quién paga las bravas, hoy?"
Chal·ly: "Jo crec que clarament el Raül, per xutar fora a porteria buida!"
Raül: "un moment, un moment! Que no era tan fàcil, tenia el pavo a sobre...!"
Diego: "Tíos hoy hemos jugado de puta madre. Así no nos ganan ni los de la semana que viene! Y los de la pasada... vaya, les goleábamos!"
Gheler: "La d'ocasions que hem tingut i fallat avui crec que és irrepetible"
Arny: "I hem marcat en la més tonta..."
Chal·ly: "No! Era una jugada triangulada perfecta i ràpida: obertura en banda i centre perfecte del Zabalza"
Zabaltz: "Això: el meu centre era perfecte"
Arny: "Ah... doncs és que ni l'he vist. M'he limitat a posar el peu per rematar... i l'he posat malament!"
Gheler: "Això posa-ho a la crònica"
Arny: "Home! I tant: de com marcar un gol amb la cama de recolzament... ho superes, Figueres?"