Brian Percy goes to Varanasi

   
     PARRITEROS   vs.         BRIAN PERCY C.F.   
              2  4 agus, chal·ly (2) i peebles

Amb música entre psicodèlica i rock simfònic, ritme constant, alegria i un sol objectiu al cap: tapar vies d'aigua com un sol home, no fer excessives faltes ni caure en provocacions. I de tant en tant xutar, si calia, de lluny o de molt lluny. I ja correran els altres, que és de covards. Podria semblar una tàctica mourinhista, però no: provenia d'un meticulós coneixement del rival, d'una tàctica de pissarra (virtual, sí, no física... i què?) i, sobretot, d'una perfecta execució dels plans. Rotllo Hannibal del Equipo A.
Per despistar, doncs, vam començar fatal. Jugant sense haver entrat al partit, passant totes les pilotes malament, i perdent-nos pel camp petit del Garbí Arena com pollastres sense cap. El resultat semblava evident: aviat cauria un gol... I així va ser: la sorpresa va ser que fós a favor. PercyAgus va decidir que ja l'havia cagat suficient, va agafar la bimba en camp propi, va començar a driblar parriteros (atònits: com podia ser que, de sobte, sortissin dues coses bé al rival?), va plantar-se a l'àrea i el centre-xut de la mort, pensat per a la canya de PercyPescadorArny, va malrebotar en un defensa i va colar-se cap dins: 0-1. Cop de gràcia i gol que s'anota a l'ex-kriller perquè sí, perquè en pròpia porta queda molt lleig. Mentrestant, a l'altra àrea, PercyFaldo ja havia començat el seu recital d'aturades cada vegada més estrafolàries; poca cosa, però: ningú no sabia que allò només seria el preescalfament. L'espectacle de veritat havia de venir a la segona part. Així que els co-líders de la competició van empatar en una falta en què la tanca no va fer la funció que se n'espera, però els Percys no van tremolar. Ja no són aquell equip que es desmoralitzava després de qualsevol gol rebut i més davant d'un equip que fa allò del porter davanter per descol·locar la defensa. Com diu la dita: els brians, de les pedres en fem pans. Porter avançat? Vés que xuto de lluny! Ara bé, el segon dels rogets no va ser el clàssic xut llunyà que aprofita l'excursió del porter-davanter, sinó fruit d'una Fe indomable en la recuperació d'una bimba que sortia per la banda, davant d'un defensa incrèdul, dels que donaven per fet que PercyIndomableChal·ly no arribaria a salvar una pilota que sortia... Però sí: lleçant-se a terra com un jabato no només va salvar-la sobre la línia sinó que va empalmar un xut a porta amb paràbola, capaç de superar la falsa sortida d'un porter amb ganes de menjar-se el defensa incrèdul amb patates. 1-2 i mitja part... després, encara, de diverses ocasions en contraatac que entre PerciesArny& Gheler i entre PerciesPeebles&Raül no van arribar a concretar.

I, tot seguit, repetició ampliada amb colors i 3D del que s'havia vist al primer temps. Més que a Varanasi, la segona part va tenir tantes llumetes com l'entrada de Hal-9000 a l'atmosfera de Júpiter. Només així pot ser descrita la portentosa actuació d'un PercySuperlatiuEnExtremFaldo, que si bé va veure com un petit desajust defensiu li valia una canonada parritera (molt plàstica, cal dir-ho) del tal Willy, que va arrissar-li els pèls del bigoti, abans de convertir-se en el 2-2, també va poder fruir com mai del poderiu propi. Olé, olé i olé. Explaiar-s'hi més és inútil perquè hi ha aturades que no tenen adjectiu adequat, així que ho deixarem aquí.... per passar a analitzar l'altra canonada del vespre: la de PercyBombardaChal·ly, a qui el tal Wilson va deixar mig metre de distància després d'una finta. Mal assumpte pel porter: gol llunyà dels que, psicològicament, fan mal. Perquè els Parriteros havien buscat amb insistència un empat que, al final, els va durar dos minuts. No van defallir, és clar, i van seguir amb la tàctica dels cinc jugadors, contra la qual, la solució estava cantada. Després de diversos intents poc afortunats, l'executor del partit, l'encarregat de llençar per la borda tota l'esperança parritera, va ser PercyQuébecoisPeebles, amb sang freda, amb elegància i savoir faire. L'explosió de crits i alegria des de la banqueta pèrcia només és comparable a l'explosió de gustos contraposats i exquisits amb què l'equip ho celebraria dies després... Varanasi: la satisfacció per una victòria obtinguda amb la dolçor del joc combinatori roget, el toc de pebre de la contundència necessària quan va caldre, la barreja d'espècies exòtiques de les aturades falderes (clau, nou moscada, curry i tikki massala), l'olor agre del cadàver Parritero flotant pel Ganges i la sal d'una victòria que donava, automàticament, el primer lloc a Veteurans –que, és clar, posa la banda sonora al conjunt. 

[D'aquesta manera aquests, que jugaven al camp del costat, sempre ens en deuran una... sobretot perquè no van tenir la grandesa de, ni que fos en ple partit, aturar el joc i dedicar un sentit aplaudiment als germans petits... què hi feia si, en aturar-se, rebien un gol? Se suposa que cauran uns gintònics algun dia d'aquests, oi?]

Gols: 1-0 Agus; 2-1 Chal·ly; 3-2 Chal·ly; 4-2 Peebles
També juguen: Faldo [punt i a part]
                        Raül, Gheler i Arny.

DECLARACIONS
Chal·ly [al porter parritero]: "Ei, perdona que celebremos tanto, eh? Como no ganamos nunca..."
Porter parritero: "No tranquilo... si a nosotros nos ganarían incluso los pitufos"
Raül: "Hem guanyat des de la pissarra. Ha estat una victòria tàctica brutal: Parriteros d'aquesta no s'aixeca!"
Faldo: "La veritat és que no heu perdut mai el to del partit, en cap moment; sempre heu fet el que tocava, no ens hem desmadrat mai"
Arny: "Hòstia, nen! Perquè tu ens has mantingut vius! No t'ho creus ni tu, tot el que has parat"
Agus: "Impressionant, Albert. no havia vist mai res d'igual"
Raül: "Ho veieu com tinc raó quan classifico el segon o tercer millor porter de la lliga? El primer és el dels Percys!"
Chal·y: "Bueno, bueno... però extraordinària ha estat només la segona part. La primera, normaleta"
Gheler: "Ja està el Segurilla posant aigua al vi"
Agus: "Home, Chal·ly! Què vol dir això?!"
Chal·ly: "Que a la primera ha parat, però no tant... i la segona ha estat un espectacle amb potes"
Faldo: "En fi... mai no es juga al gust de tothom"
Raül: "Avui s'hauria de dir que amb el Diego, el Néstor i el Zabalza perdíem fijo, no?"
Arny: "Sí, sí: per pura lògica i vasos comunicants o la llei universal física"

[A partir d'aquí, càntics, birres i frankfurts... i la resta d'imatges són confuses i es mesclen amb cuiners en gallumbos, PercyCebollaRaül picant la ídem, 48234 fotos de menges exòtiques al whatsapp, gintònics amb espècies, dos gots menys (mooooc! diu el Reig; que siguin 3, el gots trencats), una terrassa amb sol, molt de sol, un magnífic amfitrió disposat a tot (o quasi) i, en definitiva, un tercer partit d'una setmana sobrecarregada del vermell percy i el groc brian que requeriria crònica pròpia, però... que potser limitarem a quatre fotos i als comentaris que els arribin fins a aquest punt estiguin disposats a aportar. I si no, sempre ens quedarà Varanasi.]