Grau de maduresa

     LH CLASSICS    vs.          BRIAN PERCY C.F.  
                2   3 òscar (2) i gheler

Hi ha victòries i victòries. N'hi ha que es gaudeixen pel rival, d'altres per un l'abassegadoramenta i, encara, potser les més sentides, les que cal suar fins a l'últim respir, contra un rival de forces similars... o superiors. I el cas és que d'aquests clàssics de l'Hospi no en sabíem res. Pintaven a edat pèrcia o una mica més joves, a la frontera (indefinida) del quillisme i, per tant, de crispar-se si les coses anaven maldades. I no: van resultar tècnics, bona gent, de posar la cama forta quan calia, però sense abusar més del compte; i amb un porter més que correcte que va evitar un golejada que hauria pogut escandalosament immerescuda. Per bé que PercySegonaJoventutFaldo va evitar l'empat final (i alguna cosa més) amb intervencions que caldria passar a càmera lenta per poder dir "riu-te del N'Kono!". Però sobretot va resultar que els BP ja som un equip madur... gairebé en totes les fases del partit. D'entrada, toca-toca fàcil i defensa en totes les línies que va dificultar (i molt!) els moviments del rival. Fins que PercyAraÉsLaMevaToni va posar en pràctica la seva famosa passada llarga per trencar les línies. I ho vam entendre tot (si més no, des de la banda PercysGheler&Arny ho van veure clar: "el problema de les passades llargues del Toni potser era que cap de nosaltres sabia rebre-les com calia?"): PercyLaudrupÒscar va deixar-la morta als seus peus i, sense angle, va driblar el cancerber hospitalenc per xutar a porta buida. Un 0-1 de bellíssima factura que ara mateix molt ja no recorden perquè... cinc minuts deprés va venir el segon. Altre cop, la clau:transició ràpida: pilota tallada en defensa per PercyHauriaDeComptarComAssistènciArny, que es llença a terra i la deixa suaveta pel CosíCrespo que veu terreny davant seu, creua el mig del camp i, sense pràcticament immutar-se, engalta una canonada calibre Magnum 45 que entra per l'escaire esquerre fent inútil qulsevol intent per aturar-la. Aquest cronista juraria que fins i tot el porter rival va aplaudir. Amb les orelles: 2-0 A la mitja part s'hagués pogut arribar amb un resultat força més ampli, perquè PercyArny, PercyGheleri PercyAgus van tenir bones ocasions per amplir-lo, però després d'un parell d'avisos, ben refusats pel Mollerussenc, van ser els hospitalencs els qui, amb l ajugada que portaven tot el partit assajant, van posar el 2-1 al marcador: pilota al pivot, que rep d'esquena, amaga, es regira i fa de Ramzi o de GuilleCerrato... per entendre'ns. "Batistuta!" li van cridar; i potser li anava gran (o gros).

La segona part tenia el risc de seguir el final de la primer, en què els Percys havien fet de Brians i havien deixat d'apretar com calia. Però una bona reflexió al descans va tornar a endollar-los. I va tornar el joc curt, la possessió llarga i les ocasions que eren gol o gol, amb xuts contundents de PercyÒscar, uns-contra-uns de PercyAgus amb el porter ("pa' matarlo!"), una segurillada vora el pal i moviments peeblers per la davantera que feien anar de corcoll a la defensa i creaven espais als xutadors. El bon savoir faire percy, gran reserva, es palpava en l'aire; i el rival sabia que, per a la resta, hi havia el xavalet jove que se n'anava quan i com volia... i van començar a posar la cama dura. En van treure fruit amb un xut llunyà, a la sortida d'un córner, amb un bosc de defenses i atacants tapant a PercyFaldo, que només va poder tocar-la. I els nervis van planejar del costat roget i es van trencar pel costat més feble de la cadena, allò que no hem resolt mai bé: els canvis com i quan toca. Va ser quan...

                                          [.......CORRAMOS UN ESTÚPIDO VELO.............]

... i PercyFaldo hi va respondre amb un aturada a braç canviat i vol transoceànic inclòs que va valer un "no em queden adjectius" d'aquest humil cronista que us dóna la tabarra setmana rere setmana. Però l'empat no estava gens segur i eren els clàssics de L'Hospi els que semblaven més a la vora d etrencar-lo. Fins que el Culebrilla va assumir la responsabilitat, es va carregar l'equip a l'esquena, sense por a que la clavícula pogués fer figa, "total: pa' lo que me queda en el convento", i després de tallar una passada hortizontal de l'atac hospitalenc va avançar sol cap a la porteria rival. I va galopar. I va tenir temps de pensar: xuto a rebentar? em faig al porter? espero a que arribi algú altre i l'hi faig passada de la mort? Però no: la solució era dins seu. En la veterania de jugador experimentat amb molts anys de samarreta percy a sobre. Ajudat pel bon tacte de la nova gespa del camp 3 va optar per amagar dríbling al porter i clavar una picadeta a l'escaire. Amb paraboleta inclosa. "I que m'anestesiïn amb la tranquil·litat de saber que, els tres punts, me'ls deuen a mi". PercyMonstreDeSolsonaGheler. Olé tus clavículas.

Gols: 0-1 Òscar; 0-2 Òscar; 2-3 Gheler.
També juguen: Faldo, Chal·ly, Toni, Agus, Peebles i Arny.

DECLARACIONS
Gheler: "Sí bueno, és clar, la nova gespa m'ha ajudat perquè va molt bé per la picadeta... el Raül podrà veure-ho"
Agus: "jo encara no entenc què ha passat"
Chal·ly: "Passa que em feu quedar com un imbècil i a sobre em putegen i qui s'ha fotit la pitaxa un lió és un altre"
Faldo: "Va, va que regni la pau al món i als homes de bona voluntat"
Arny: "Això, va, que es noti que hem guanyat i que quedi clar que amb el Geganter, victòria segura"
Toni: "Bueno, això ho dieu vosaltres..."
Faldo: "No: són fets empírics! Has vingut dos partits i els hem guanyat tots dos. No ho pot dir ningú més, aquest any"
Peebles: "Eh, Urito: i a la infermera, demà, li dius que està tot pagat. Que els Percys et donen barra lliure"

[I de futbol se'n va parlar poc més. La clavícula i els fills del cirurgià van passar a primer terme, junt amb les fantasies que el Gheler, tot pagat, podia demanar a les infermeres, l'anestesista i la chacha de l'hospital, si calia. Al xino flanfult la segona roda de birres va costar de ser atesa, però finalment el brindis es va fer per una clavícula fixa i ferma i una victòria gran i sobirana... mentre una altra innocent entrava a la presó malgrat haver-li fet recontrajurar la Constitució i demanar perdó pels pecats. Amén. Per maduresa, la del Tribunal de la Inquisició]