Piconadora


     BRIAN PERCY CF   vs.        MAXIMUM ATTACK 
chal·ly (2), òscar i toni  4   0

En altre temps, aquest era un partit en què, en joc, hi havia el fanalet vermell. Però els Percys 2.0 ha fet el salt i ja no són ni la sorpresa del campionat: la temporada passada van fer el salt a la zona noble i s’hi ha quedat. El balanç, a la cinquena jornada, és prou clar: 4 victòries i 1 empat absolutament injust (de rebot); amb dos partits deixant la porta a zero. Perquè aquí hi ha la clau: els BP’s es fan des del darrera, creixen en la zona de mitjos i creació, cada vegada amb millor toc, i, al davant... PercyÒscar serà sempre nostre!!
Però no les teníem totes: un derby sempre és un derby i els Maximum mai no ho han posat fàcil. A més, som conscients que la pájara sempre pot venir a visitar-nos, de manera que vam començar molt concentrats. Tocant amb paciència en atac i pressionant a dalt, en defensa; i així PercyChal·ly va robar un pilota en camp propi, va creuar la divisòria, va aixecar el cap i, des de la mitja distància: pam! Secallona creuada i cap dins. 1-0. El segon va rondar per les botes de PercyRaül i PercyÒscar, per bé que l’ocasió més bona va ser màximum i PercyArny a va treure, dos cops, gairebé de sota pals. I, dos minuts després, va ser PercyFaldo qui va donar l’ocasió a l’attack rival amb un surto-però-no i allunyo-la-bimba-però-hi-poso-emoció que gairebé va costar l’empat. Així i tot el marcador es va moure del costat roget dues vegades: primer en una falta propera a l’àrea rival, ideal per a l’esquerra de BP-4, que va fer doblet (amb rebot a la tanca) en el millor moment possible, quan els màximums ja creien que l’empat era possible. I ca! Tot atac rival era tallat amb contundència per qui fos que hi hagués darrera: PercyToni, PercyComodíPeebles o PercyOmnipresentAgus, que eren llançadores per als de davant. I així va néixer el tercer, amb un tall sec defensiu, pilota que corre ràpid cap al PetitGranCosí i aquest, retall cap aquí, retall cap allà, un tercer dríbling per acomodar el xut i pilota a la base del pal i cap dins. Imparable. O com va dir VeteuràCerrato des de la banqueta: “Pim-pam. Va, home, va! Així qualsevol pot!”. 3-0 i mitja part. Semblava fet.
I, de fet, ho estava, però a l’inici de la segona part va venir aquell moment de descontrol general, en què el Brian que tots portem dins surt a passejar i a veure-les venir. I els maximums van trobar més facilitats i PercyFaldo va haver de posar una mica d’ordre i aturar un parell de xuts compromesos. Fins que una altra falta a la zona d’atac pèrcia va posar la sentència: el Segurilla, generós, va renunciar a un possible hat-trick i va cedir el llançament al Geganter, que es va encomanar a Sant Fèlix i, altre cop, va aprofitar la quadrangulació del rebot per marcar: 4-0, primer gol vilafranquí de la temporada i la piconadora roja pujant enters. Es pot jugar bé o mig bé, però si s’hi posa convenciment i fermesa, treball i col·lectivitat, calma i cap fred... el rival acaba cedint. I per a tota la resta, MasterÒscard.

Gols:  1-0 Chal·ly; 2-0 Chal·ly; 3-0 Òscar; 4-0 Toni.
També juguen: Faldo, Agus, Peebles, Raül i Arny.

DECLARACIONS

Agus: “Ens estem sortint, no?”
Chal·ly: “De moment, no hem jugat amb cap equip molt complicat”
Arny: “Però amb els Maximums sempre acabàvem patint i ens han guanyat bastants cops”
Faldo: “Eh!! Que aquí el que realment compta és que la porteria ha tornat a quedar a zero”
Raül: “Però casi te’n fots un!”
Arny: “I el més clar l’he tret jo”
Faldo: “Bah, va... minúcies! Era per posar-hi emoció. Porteria zero i ja van dos partits”
Raül: “I casi devem anar líders, no?”
Agus: “Molt amunt, segur”
Chal·ly: “Hi ja els xavalets del Garbí Team, que ara es diuen d’una altra manera, que ho han guanyat tot”
Arny: “Per què encara no s’han trobat amb un rival digne, com nosaltres”
Peebles: “Ara t’escolto”
Agus: “Però quina mandra jugar amb aquests de l’Enric, eh? Jo aquell dia no vinc”
Peebles: “Sí, quin pal! Podem no presentar-nos... ens sobren punts”
Chal·ly: “Vale... i ara hauríem de parlar de les quotes”

[I llavors es va posar a votació si pagàvem la lliga de cop o si en dues parts. I, sobretot, si PercyÒscar havia d’apoquinar i quant, o si amb gols ja pagava prou; o bé si podien partir-se la quota amb PercyErGaditano, que l’any passat ja va jugar poc i, aquesta temporada, s’incorporarà passat Reis (amb sort)... sembla que aquesta opció va tirar endavant, però sempre a trompicons, mentre ja salivàvem entre birres, cerveles i patates fregides bullents]

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els punts sobre les is

Graduar la intensitat

Final apoteòsic (fermall d'or)