Mambo de la nit trista

    
      BRIAN PERCY C.F.  vs.       ARAÑAS NEGRAS  
   chal·ly, òscar i 2 p.p.   4   0

Llàstimosament, aquest vespre del 2 de novembre, Dia dels Morts, no passarà a la història pel quasi gol olímpic de PercyRaül, ni per l'intent de gol des de la pròpia àrea de PercyFaldo, ni per l'espectacular aturada-Mà-Salvadora encara amb empat a 0 al marcador; ni pel no gol de PercyGheler, que va reconéixer no haver rematat el quart, quan tothom s'ho pensava i hagués fàcilment pujat al seu casiller personal en la cursa cap el Pitxitxi, ni pel retorn del Geganter Vilafranquí, després de més d'un any d'absència dels terrenys de joc!... En la consciència pèrcia, aquest serà sempre el partit del "gol més tonto de la història dels gols". Aquest cronista no hi era i, per tant, parla d'oïdes, però, pel que ha entès, el porter i un defensa van sumar en una sola jugada totes les possibles "pitxes en lío": relliscada a l'intentar refusar, que fa que l'un topi amb l'altre i caiguin tots dos a terra, amb el porter a sota impossibilitat de reaccionar mentre la bimba, òviament refusada amb misto i havent rebotat amb l'altre, anava pausadament cap a gol. La jugada, còmica perquè sí, indigna des del punt de vista aranyanegrista, té a més una dosi de vilesa i encabronament: faltaven uns cinc minuts per acabar el matx i a l'electrònic encara s'hi reflectia el marcador inicial, 0-0, després d'un partit intensíssim on les dues defenses van ser protagonistes per sobre dels dos atacs. N'hi hauria per canviar-se el nom i passar a dir-se "Mosquetes mortes" o "Escarabats Bum-Bum", però en fi... no fem més llenya de la teranyina caiguda.
Dit això i veient el més que engreixat marcador final, la resta pot entendre's sola. El cinc minuts següents la desolació entre les files dels negrets, excel·lents tot el partit atacant amb cinc jugadors i fent allò que tanta ràbia provoca al rival del "porter davanter-director d'orquestra", va ser total i els xutadors amb solera percys desactivats la resta de la vesprada, van trobar els forats necessaris per engaltar el segon i el tercer: xut seguril llunyà i jugada personal encrespada. Marcador tancat. No encara: faltava l'últim capítol, després d'una jugada enrevessada en què la bimba va arribar als dominis del Culebrilla, ben situat, amb la canya a punt per marcar a porta buida. Però no li va caldre. Un defensa aranya se'n va encarregar. Per evitar més patiments al Solsoní? Perquè també volia participar del desgavell del propi equip? Aquest cronista espera i desitja per la salut mental del responsable que no fós el mateix que havia relliscat cinc minuts abans...
Nit de futbol grisot, resolt amb una brillantor enganyosa, quatre golets que són mig mambo, encara que dos portin com a autors dues sigles que fan mal d'ulls, mentre vuit innocents entraven, vexats, a la presó.

Gols: 1-0 p.p.; 2-0 Chal·ly; 3-0 Òscar; 4-0 p.p.
També juguen: Faldo, Toni, Agus, Peebles, Raül i Gheler.


DECLARACIONS

Faldo: "Porteria a zero!"
Chal·ly: "Sense el cronista..."
Faldo: "Victòria segura"
Chal·ly, Faldo i Peebles: emojis de caretes rient estúpidament
Raül: "Aquest camp ens queda petit, és com posar Jurado en un futbolín"
Agus: "Si bueno.. no?... o sigui... bon resultat"
Salva Crespo: "No es recorda un gol així, ni tanta sort"

[I després, al frankfurt, que darà per al record la llarga llarguíssima plàtica que el Pol Brull va descarregar sobre un Segura que ja ha demanat hora a l'otorrino... i que li va fer escriure un repetitiu missatge amb un doble "cabrons" inclòs.]