Campions morals amb Zamora i manilles

      LEBIC     vs.         BRIAN PERCY C.F. 
            4   0

El partit només tenia un al·licient: que la diferència de gols entre els dos porters, els dels dos millors equips de la Lliga, no fos de +5 favorable al blauet. I es va quedar a un gol. Suficient perquè es compleixi la dita de no sé quin filòsof futboler segons la qual, per triomfar en qualsevol trofeu per punts necessites al pitxitxi o al Zamora. Els vermellets ho hem tingut sempre bastant clar: fem pinya al darrere i davant ja sortirà alguna cosa. Aquesta, més la solvència de PercyFaldo amb l'1 a l'esquena, és el que ha valgut el campionat d'enguany. Una fita històrica. Una gesta per la qual ja hem demanat copa. Després de quinze anys (o més?) d'arrossegar-nos pels diversos camps del GarbíStadium, han hagut de remodelar totes les pistes perquè els BP trobéssim el camí recte. Que és campionat, tinguem-ho clar, que els xavalets aquests de Lebic no haurien de jugar una lliga que els va gran, un campionat que és per adults, per a home fets i drets. Què fan, que no s'apunten a una lliga per menors d'edat? Necessitat de fer el mec, com dirien les àvies.
Dit això, aquest cronista va arribar al partit quan el resultat ja reflectia aquest contundent 4-0 i només pot parlar de la segona part (i encara no sencera). El resum és que mereixíem el gol de l'honor i que si aquest cop la diferència de potencial entre rivals va reflectir-se a l'electrònic, és perquè els blauets no van fer com en el partit de la primera volta, d'ara fa tres setmanes: conscients que al davant hi tenien el millor equip, capaços de posar en dubte la seva trajectòria impol·luta, s'hi van aplicar des del principi i no van baixar la guàrdia en cap moment. Així i tot, els gols els van fer amb un parell de regals-badades brianesques.
Però deixem-ho aquí. Veritablement, si no fos perquè la cita dels dijous a can Garbí i al flanfult de després és tan necessària i relaxant, n'hi hauria per penjar les botes aquesta temporada. Però no ho farem pas! Ara que hem tastat les mels de l'èxit, ara que encarem la Copa com a caps de sèrie, apurarem les opcions una temporada més. Caldria que algú amb influències indiqués als lebics aquests el camí per anar al Cole Alemany, diu que hi organitzen una lliga que encara no han guanyat...

Gols: ?
Juguen: Faldo, Chal·ly, Toni, Peebles, Agus, Òscar, Raül, Gheler i Arny.

DECLARACIONS
Faldo: "Samoooooooooraaaa!"
Tots a luníson: "Ué!"
Faldo: "Samoooooooooraaaaa!!"
Tots a l'uníson: "Ué!"
Faldo: "Ssssamoooooraaaaaaa!!!"
Tots a l'uníson: "Ué! Ué! Ué!"

[La resta de declaracions, entre emotives, després de tants anys! oi?, i canallesques, queden resumides així:

                                                                                                                                                                 ]