Remuntada de campions

   
     BRIAN PERCY C.F.   vs.         PANRICO F.C.
            gheler i òscar    2   1   

Eren la nostra particular bèstia negra: tot i quedar per sota a la classificació, era l'únic equip a qui no havíem aconseguit derrotar (els xavalets no compten perquè juguen la competició menors de 21, de la qual han estat guanyadors). En recordàvem un empat a 0 èpic i l'única golejada soferta aquesta temporada, el dia que no teníem ni Pitxitxi, ni Ssamora... i que vam sortir despistats. Però aquesta vegada n'érem conscients: i potser era el rival més temible del Grup 2 de la Copa, del qual ja som líders fent bona la condició de caps de sèrie -tot sigui dit. 
I bé, el partit va assemblar-se molt més el de la primera volta de la lliga, amb una competició aferrissada entre porters i un resultat cridat a ser baix. La pressió alta dels panricos dificultava molt el joc vermelló, basat una bona estona (i descomptats els primers minuts de no saber treure-la) en pilotes llargues a PercyÒscar i que fes la seva. Fins que vam trobar el gust a la combinació tanquil·la, al tornar la pilta enrera si calia i a sortir sense presses; llavors van venir les parets i les ocasions van anar caient una rere l'altra: el CosíCrespo, el Solsoní, l'Empordanès, el Québecois... tots van topar amb un mur sota pals, el xaval cridat a ser el segon millor porter de la Lliga. El mur amb què topaven els panricos a l'altre costat era una defensa sense esquerdes, una perfecta execució del perseguiment individual -amb canvis zonals, si calia!- que va deixar PercyFaldo gairebé d'espectador (fins i tot d'un xut llunyaníssim que va fregar l'escaire esquerre... per sobre). La sensació de domini, de jugar al que volien era negreta; però les ocasions eren majoritàriament vermellones. Apuntava a empat sense gols a la mitja part quan un desastrós canvi de la Terra Ferma va enrunar la feina de tota una primera part: Cerverí entra per Solsoní just en un córner del rival i el jugador que calia defensar s'escapa del Cronista (que ni l'olora) i afusella sol al Mollerussenc: 0-1.
Gerro d'aigua freda? No! Dutxa escocesa per uns percys que van sortir ultra-mtotivats a la segoan part, conscients que el resultat no era just i que es podia batre al porter, només calia persistir. Que és just el millor verb per definir la jugada de l'empat. PercyArny provoca una falta que li fa començar a pujar la mosca al nas perquè no era tal, el rival protesta, es crea certa confusió i el Cerverí de l'Urgell ho veu clar: "és el moment", es diu. Cal revertir el canvi fatal de la primera part. Demana ràpida substitució perquè PercyMonstreDelPantà surti al terreny de joc i, una jugada més tard, sigui davant del porter-mur, que li atura el primer xut, però no la bloca del tot, i permet que la FuraSolsonina tusti, piqui, posi la poteta allí on no cap mentre el porter intenta treure-se'l de sobre, però no hi ha res a fer, quan arriba el defensa, BP5 ja ha pogut picar la bimba amb la punteta i posar l'1-1 al marcador.
I amb el partit igualat de nou, els vermellons van tornar al tiqui-taca, a la jugada elaborada sense presses, a provar de passar pilotes a PercyÒscar, al xut lluny i segur del Segurilla, a provbar de picar els córners amb puteria i sense perdre la pilota... en definitiva, a jugar per defensar el liderat i la condició de revelació de l'any. La victòria va caure amb una ConnexióCrespada en què la mil·limètrica assistència del CosíGran va rebre-la el CosíPetit just al mig de l'àrea, d'esquena a porteria. I només va haver de girar-se i xutar sec i ras, vora el pal, en dècimes de segon. El porter-mur va descobrir que tenia una ratera: 2-1. Feina feta. Ja només calia aguantar, deixar el moment exacte perquè PercyFaldo pogués demostrar galons, templança i posés a prova les terminacions nervioses de la resta de brians presents (magnífica assistència al rival, gra control d'aquest -cal reconéixer-ho- i millor aturada de BP12 allargant el braç fins a la base del pal, pero on volia colar-se un xut amb olor d'empat a dos a mig minut pel final).
Però els BP de la temporada 2017-18 les tenen d'acer i crom. Sempre hi ha qui es deixa part de la xaveta a casa (com PercyArny en el cas d'ahir), però pel que fa a la defensa... els numantins semblen bobobobs al costat dels vermellons. I així anem: líders altre cop, en una Lligueta de Copa sense menors d'edat.

Gols: 1-1 Gheler; 2-1 Òscar
També juguen: Faldo, Chal·ly, Agus, Peebles, Raül i Arny.
Targeta groga: Arny 

DECLARACIONS
Chal·ly: "Ja sé que no us molarà que ho digui, però té molt mèrit guanyar a un equip que és més bo que tu".
Agus: "Anda! Ja està!"
Faldo: "Ja ho havia de dir. M'hi nego! Fuera fuera! Els campions morals no tenen aquests pensaments"
Chal·ly: "Vale, sí, però són més bons i si no ho voleu veure, a mi se me'n fot"
Raül: "L'important és que hi havia una aposta, no, Agus?"
Agus: "M'ha sortit fatal"
Faldo: "L'altre que no tenia confiança en l'equip"
Arny: "Si hi ha birres pel mig, ens multipliquem"
Gheler: "El que està clar és que ells, que no ho tenien clar, ara deuen estar dient: 'claro, claro, pero eran los segundos, eh?!"
Raül: "Els rivals ja ens temen"
Chal·ly: "I, a l'espera de com siguin els nous, ja hem jugat contra els més difícils"
Peebles: "Ah sí? Els d'avui i quins altres?"
Chal·ly: "Papa Frita, que no es van presentar: 3-0 a favor nostre"
Faldo: "O sigui estadística de 0,5 gols per partit. Vaig a pel doble Sssamoora. Això no està a l'abast de tothom"
Raül: "Doblet el mateix any ja seria la bomba, no?"
Chal·ly: "Us veig molt creciditos, eh? Però si ens classifiquem per quarts vindran partits xungos"
Gheler: Sí, clar, pels altres!"
Faldo: "Molt ben dit"

[I la condició de líders sembla que ja imposa pesl bars del poble... si més no, al flanfult, el bon xinès va fr canviar de taula a un que estava sol prer tal que els BP's no ens haguessim d'atapeir en una taula per a quatre. I PercyAgus va complir la promesa, així que les birres van sortir gratis per a la majoria i les braves van tocar a PercyPeebles per ser l'útlim en pagar... aix, coses brianesques]