Gas a fons

     BRIAN PERCY C.F.  vs.       PAPAFRITA  
          chal.ly i GHELER    2   1

No va caldre tàctica: davant teníem un rival directa en la lluita pel subcampionat i només s'hi valia a donar-ho tot i, un cop donat, aportar-hi una mica més. Eren més jovenets i de bona constitució física, amb bon toc de pilota, i el segon millor porter de la lliga: l'any passat ens havien donat força maldecaps. Enguany, encara no hi havíem jugat: els devem una victòria per 3-0 per no presentar-se, tot just fa tres setmanes, i és clar... just per això es plantaven amb molta necessitat i ràbia de victòria. I faltaven PercyÒscar per desencallar l'atac i PercyDiego per ajudar a consoliddar la defensa i treure la pilota. Al capdavall van ser, sobretot el segon, dos elements claus... per la cosa de fer gols, ahir comptàvem amb Gheler, UriGheler, l'anaconda del pantà de Solsona.
Aquest cronista, confiat amb la dimensió temporal, va arribar a mitja primera part. El marcador no s'havia mogut però expliquen testimonis presencials que els Percys van sortir ben endollats, gaudint d'una bonica oportunitat després del primer assaig ghelerenc de buscar la porteria rival, i protegint bé la rereguarda. Això es va trencar amb un xut a porta mig buida d'un papafrita que va sentir-se atret  pel pal llarg que cobrien perfectament PercyFaldo i PercyToni, decidits a deixar lliure el pal curt (i mitja porteria), que és de covards. I el paio incomprensiblement va xutar fora. Però a la següent jugada va rescabalar-se'n, des de gairebé el mateix punt del camp, amb una mitja volta impecable que va acabar amb la pilota llepant el pal i cap dins: era el 0-1 i no pintava bé perquè les idees atacants percieres eren més aviat fosques. Però en defensa érem una roca. Un baluard inexpugnable (o que, a partir de llavors, ja no es va expugnar més). Quan calia, PercyAgus es penjava literalment de la cintura, l'espatlla o el cap d'un rival per tal que no avancés. La trifulqueta posterior fins ens va anar bé i tot: els papafrita van perdre els estreps, van tornar a dir allò de què tan se'ns acusa "estos parecen tranquilos y van de buena gente pero no lo son". Ja sabien com les gastàvem. Però no havien pres el número de BP5, que com un Messi quan se l'emprenya, va tallar una bimba al mig camp, va començar a driblar rivals veient que no entraven massa dur i deixaven fer, va arrossegar a PercyArny i PercyChal·ly en un contraatac amb superioritat i, quan es va plantar davant del porter, quan tothom esperava la passada de la muert, va enganyar tothom xutant al pal curt i descol·locant al porter, que es va véncer i no va reaccionar quan, el rebot de l'esfèrica, que sí, efectivament, va tocar el pal curt, va anar a parar cap on esperaven BP4&8... el Cronista no la va veure clara perquè li anava a la cama esquerra i la va deixar passar fent senyals al Segurilla perquè rematés ell. "Teva, teva!" Però al PitxitxiPagès la bimba li queia a la dreta, i va haver de canviar-la de cama i xutar amb l'oposició d'un defensa que havia tingut temps de recular. Però va ser gol: l'empat. Tot recomençava.

A la segona part es van produir dos fenòmens. De fet, quatre, però dos van ser paranormals i extragalàctics, ja hi arribarem. Els circumstancials van ser que els BP's van aprendre a atacar enviant pilotada llarga davant la pressió rival. Així, PercyArny, PercyRaül i PercyPeebles es van plantar sols davant del porter una vegada cadascun, però l'inefable papafrita, sempre elegantment col·locat, va refusar les oportunitats. Però el que més va marcar el signe de la segona part va ser que la pilotada no sempre funcionava i els Percys van haver d'apretar molt les dents i defensar, fer faltes fins que va ser la cinquena (rigorosa), rebre pilotades fent de tanca defensiva o guardant el primer pal en córners tirats amb malícia, resignar-se a què, malgrat tot, algun xut arribava a porta i quedàvem a les mans del MollerussencMajor, que va anar resolent amb prou solvència. El que quedava clar, però, era que l'empat tentinejava i feia tota la pinta  d'haver de trencar-se en favor dels blauets. En força fases de la segona part, mantenir l'1-1 fins al final tenia regust de victòria. Però el PericoDeSolsona va dir NO! NIHABLAR! I poc satisfet de les seves culebrillades de la primera part, va disfressar-se de RaulFlorinTamuducioiu, va fintar dos rivals, va dedicar una tercera culebrillada a un defensa que havia recuperat la posició i, davant del porter, no es va estar d'hòsties: carquinyoli de dretes com un GerardMoreno que imités l'elegància de JohnMikkelsenLauridsen i pilota a l'escaire. Inapel·lable. Gloriós. Candidat a gol de l'any i, molt probablement, a "millor gol de la meva carrera esportiva". Si hi hagués hagut estadi, s'hauria ensorrat. Si hi haguessin hagut càmeres, avui seria trending topic mundial. Si hi hagués justícia, l'organització de les lligues li hauria de donar el Premi Puskas o, com a mínim, pagar-li una ronda de birres per agrair-li la constància (quinze anys!) jugant en aquest campionat. I, sobretot, com que hi ha honor, el gol va ser el 2-1 i va valer 3 punt d'or, perquè els Percys van aplicar-se la resta de partit a no defallir, a no permetre que l'obra d'art quedés en no-res. 
I hagués pogut quedar-hi, perquè el numantinisme percy és d'admirar, però sempre hi ha esquerdes... o, de vegades, ho sembla. En realitat, la nit tenia reservat un darrer fenomen extraterrestre: que en un contraatac rival, després d'una dubitosa defensa i d'un primer xut, el davanter papafrita tingués l'ocasió de rematar a porta buida, faltant dos minuts. Buida? NO! NIHABLAR! PercyToniN'KonoFaldo era allí, amb el dit adolorit d'un xoc anterior, però amb la velocitat suficient com per allargar una cama impossible en plan home de goma i refusar el que no era refusable, impedir el gol que els blauets ja havien començat a cantar, perquè l'havien vist, la bimba entrava, no hi havia res que pogués impedir-ho... semblava. 
Fins al final, amb tantes emocions, als rogets ja no ens quedaven ni forces ni idees, només una: "gas a fons", com havíem fet durant 40 minuts, extenuats, però dempeus, corrent como pollos sin cabeço, però corrent, al capdavall. I guanyant, què carai! Afiançant el segon lloc... tot i que encara l'haurem de suar contra els xavalets. Però no serà per suor.

Gols: 1-1 Chal·ly, 2-1 Gheler.
També juguen: Faldo, Agus, Toni, Raül, Peebles i Arny.
Targeta groga: Agus.

DECLARACIONS
Faldo: "Aquests són els partits que molen més"
Arny: "Sobretot si els guanyes"
Faldo: "Sí, és clar... però fins i tot si no"
Chal·ly: "El que hem tingut és molta sort"
Gheler: "Discrepo: el gol l'he buscat clarament i me l'he gunayat"
Chal·ly: "El gol és un golàs, però ells han estat molt superiors i n'haguessin pogut fer diversos"
Faldo: "Ep! però allí estava jo!"
Agus: "No han estat taaan suiperiors"
Peebles: "Hemos jugado muy bien!"
Toni: "Sempre a sobre, vigilant, potser al final una mica descontrolats"
Raül: "Però super intensos!"
Chal·ly: "Vale, a intensitat no ens han guanyat... però han jugat més bé"
Arny: "Em penso que sí" 
Chal·ly: "A nosaltres ens faria motla ràbia perdre un partit així!"
Agus: "Però hem jugat bé!"
Peebles: "Molt bé, diria jo, si no, no es guanya un partit així!"
Chal·ly: "No sigueu tan susceptibles: es pot guanyar i reconéixer que el rival ho mereixia més"
Faldo: "Ës que no sé si ho mereixia"
Arny: "El que està clar és que el davanter aquellaquesta nit, somia en tu"
Raül: "I el porter d'ells amb el Gheler"
Toni: "Mentre no siguin somnis humits..."
Gheler: "Home, el gol era per fotre's palote!"

[I així vam anar comentant i vam dubtar de si tocava flanfult sent que l'endemà [avui pel lector, o ahir o abans d'ahir] hi ha sopar gros i festorra com si tinguéssim 20 anys, encara que sabem que ja no és això i que l'endemà cal llevar-se d'hora, però gas a fons, tu, gas a fons, també de nit... a veure sio aquí només mulla l'Òscar el dia que no ve!]