Fragància matrona

  

     BRIAN PERCY C.F.   vs.         PATRONES

arny, chal·ly, geri i alexis(2) 5  4

Victòria d'uns Brian Percy C.F. que, un dia abans de la testosterònica trobada a Can Pucela, van fer un pas més cap a la seva postmodernització per passar de la versió 2.0 a la 2.0XX, sense distinció de gènere i fins deixant les bromes típiques de vestidors per a uns encara poc evolucionats Veteurans... Si bé passa sovint (i sempre repetim el mateix) que contra aquest rival patim molt, ens fan suar de valent, però els acabem guanyant per la mínima peti qui peti, per després meravellar-nos que un equip amb xavals tan joves i amb tant desgast físic estigui a la part baixa de la classificació, el cert és que l'inici del matx va ser fulgurant i no les prometia gens felices: abans dels 10 segons de joc, tot just havent tret de centre, elspatrones van lligar una jugada invisible per als quatre brians que eren al camp que va acabr amb un xut que va fregar la creueta... per sobre. Uuuui. La primera declaració de PèrciaMarina amb la samarreta vermellona enfundada va ser: "mare de déu..." I llavors li va tocar saltar a jugar. I amb tres o quatre moviments, potser per la sorpresa i la novetat, va deixar bocabadats als groguets, provocant les primeres accions d'atac d'uns BP que, com de costum, havien començat adormits. L'atac patró seguia furiós, però n'hi va haver prou filtrant una jugada llarga perquè la de Can Sabaté, amb una finta i un doble amago, descol·loqués dos defenses i porter i servís una assistència precisa perquè PercyArny rematés a pleret -amb un toc precís i col·locat on el porter rival no podia arribar tot s'ha de dir. L'1-0 era una sorpresa absoluta, vist el que estava passant, però no era tot. Van passar ben pocs minuts abans un bon tall en defensa no va projectar PercysChal·ly&Arny en un contraatac que conduïa el Cronista. Un sol defensa i el porter els barraven el pas. Tot es jugava a fer la passada exacta en el segon exacte. La resta, una segurillada encrespada que el porter no va poder olorar: 2-0. Costava d'explicar, però el futbol es asín. Potser tal cirscumstància, o la tranquil·litat de saber que, en defensa, comptàvem amb PercyGeriGran i, en atac, tard o d'hora PercyAlexis faria de les seves, el cas és que els BP van entonar una certa pájara, especialment concentrada en el Cerverí de l'Urgell, encantat d'haver tocat dues boles decisives amb excel·lència, de manera que ja en no en va tocar cap més de bé. I els groguets van aprofitar-ho per escurçar distàncies abans de la mitja part. El gol era merescut. Caldria remar, a la segona part.

Remar, sí, però com esclaus romans encadenats a una galera. La sortida patrona va ser de tal calibre que, en dues urpades, precedides per dues cagades en atac dels rogets, el prometedor però perillós 2-1 es va transformar en un catastròfic 2-3. I, tal com pintava el matx, o érem capaços de convertir-nos en sis Ben-hurs i una Agripina, o pagaríem la conversió en 2.0XX amb una derrota severa. Però PercyFaldo va dir que prou. Que ell es transformava en el Mur de Bretanya i d'allí no passaven més patrones per gals que fossin. I es va dedicar a parar-ho tot, insuflant ànims a uns rogets que només van reaccionar quan un altre dels fitxatges del vespre, PercyGeriGran, va tallar una pilota en defensa, va començar una galopada solitària i, contra tots els preceptes i les pròpies creences (sorprenent tothom), va encara el porter per engaltar un punxot d'esperança: era el 3-3. No va fer baixar els pistons dels Patrones, però va endollar la maquinària pèrciaen un moment en què, Mollerussenc a banda, sobre la pista el més veterà de l'equip era PercyGeganterAntoni. Però PèrciaMarina feia anar de bòlit uns Patrones que van acabar per cansar-se de la (pretesa) galanteria i van aturar les seves curses amb un parell de trascades demolidores. En una PercyAlexis ja va avisar que les faltes també eren el seu fort, en la segona, després de descol·locar la barrera fent veure que xutaria l'esquerrà Segura, va col·locar una deliciosa paràbola que va superar la tanca pel costat i va colar-se llepant el pal. Era el definitiu 5-4, perquè uns minuts abans la lluita desaforada de PercyPeebles per robar una pilota, la murrieria de PèrciaMarina obrint a la banda i la potència dePercyAlexis amb un xut creuat al pal llarg, ja havien aconseguit l'empat a 4. I encara es va patir, però les cuixes de PercyToni, l'esquena de PercyChal·ly i les cames de PercyGeri, amén de mans, tors, colzes i dits dels peus de PercyFaldo van evitar que l'atac-i-gol final, crucificant els rogets a corners, acabés amb un 5-5 que hagués tencat inèrcies i estadístiques. Valuosíssima victòria d'uns BP enratxats que segueixen sense perdre des del mes de març

Gols: 1-0 Arny; 2-0 Chal·ly; 3-3 Geri; 4-4 Alexis; 5-4 Alexis.

També juguen: Faldo, Toni, Peebles i Marina.

DECLARACIONS

Faldo: "No em cansaré de repetir que aquests patrones no és normal que vagin tan avall"
Peebles: "Buf! Avui sense els reforços ens guanyen, eh?"
Toni: "Però sempre diem el mateix i acabem guanyant"
Chal·ly: "Però sense el Geri tallant boles com un possés avui no ho aconseguíem, eh?"
Geri: "Ya, vale, però lo impressionant és com juga la xavala aquest, quina sang freda!"
Chal·ly: "Doncs no l'has vist suelta, eh? Perquè el partit no l'afavoria: era molt físic"
Arny: "Pues per no estar suelta, m'ha donat un gol fet, ha facilitat el segon de l'Alexis i no ha rifat una sola pilota!"
Geri: "Sí, sí i cobreix bé ab el cos la possessió, trepitja, sap sempre on passar-la...."
Chal·ly: "Al Montserrat, fliparíeu: se'n va amb un pam de tres jugadors i s'infla a fer gols perquè també xuta bé"
Faldo: "Si, sí.. avui ha provat i tot. Jo no quedo tan espatuflat des del dia del xavalet aquell, el mocós que se'ns va pixava com volia. Recordeu?"

Chal·ly: "Kai Ruiz. I va acabar al PSG, no?"
Arny: "No sé si en sou conscients, però avui és un dia històric percy. Ens en recordarem"
Peebles: "Hauríem de dir-li que vingués més sovint"
Faldo: "Quants anys té?"
Chal·ly: "No ho sé, cap als 30... si arriba"

[...i la xerrada va seguir en aquests termes, és clar, i a l'haver de compartir vestidor amb els Veteurans, els signes d'interrogació i admiració encara van multiplicar-se; la victòria quedava en un segon terme, per més que confirma el que podríem anomenar "ratxa primaveral". Després, flanfult, però en el record ja queda molt borrós, tenint en compte que l'endemà hi va haver asado tribal, amb participació del RACC, reaparició de PercysTurnellDeVidre&Pamplonica&Gaditano, xerrada adulta sobre el perill dels mòbils, les xarxes socials i el bullying, però sense fums, un sol gintònic (carregat) i una tornada a casa més d'hora del previst... però igual d'emboirat que temps endarrere. Els anys no perdonen. Però que puguem repetir aquesta foto molts anys! 

]