Fums i autoritat


       KAMOGAWA     vs.         BRIAN PERCY C.F.     
                4   5 gheler, òscar(2), toni i chal·ly

Pintaven bastos, però hi havia motius per l'esperança: primer partit contra el rival nou de la segona volta del qual només sabíem que eren molt jovenets i havien guanyat tots els partits que havien jugat... però al faltar-los els punts de la primera volta, a la classificació apareixien enganyosament a mitja taula. A l'arribar l'hora de començar eren un jugador menys: 3 de camp i porter. I els rogets, després de vàries setmanes, recuperàvem a PercyÒscar -que arribava en el moment més dolç del campionat percier: 7 punts de 9 possibles en els darrers tres partits i l'última derrota es remunta a finals d'hivern... Però la ratxa tenia visos d'acabar-se, passats els primers minuts: amb un jugador menys els kamogawes ballaven amb la pilota, els BP's anàvem al darrere sense pràcticament veure-la i només un parell d'aturades de PercyFaldo van evitar el que s'ensumava de lluny. A més, la tàctica del "aprofitem a marcar-los-en algun ara, abans no completin l'equip" va quedar en no-res davant la poca col·laboració del duo de davanters PerciesArny&Peebles, que van desaprofitar sengles passades verticals de PerciesToni&Chal·ly per marcar a portar buida... Una de dos: o bé van considerar un abús marcar en condicions de superioritat, o bé van optar per no ferir el rival en la part més íntima, a veure si així a l'arribar el quart es relaxaven. Hi ha una tercera opció, però no ve al cas... Sigui com sigui el Duo Crespat, amb en Gheler de solista, no eren de la mateixa opinió i van trenar una magnífica jugada, després de moure la pilota amb gràcia i criteri (sense la velocitat kamogawa, però amb més elegància), per deixar que el Solsoní fes el 0-1, que sonava a "sooorpresaaaa en Las Gaunas!!". Però l'alegria -com havien previst les twin towers pèrcies- dura poc a la casa del pobre i els desequipats, enfundats amb peto blau, van tardar dos minuts en empatar. I poc després arribava el reforç. I ja més valents, un d'ells va decidir ensenyar que, sota les botes, els tacs els duia llargs i metàl·lics... de futbol gran i professional. La cama del PitxitxiPagès en va rebre les conseqüències, però el pobre kamogawa, amb fums de vintanyer empatxat, tampoc sabia que no s'ha de fer enfadar a BP4. A l'últim acte va pagar-ho car, com es veurà.
En tot cas, els percies van aguantar bé l'empenta rival fins a la mitja part: les aturades falderes i la mossegamenta dels de dalt pressionant i robant pilotes a xavals de 22 anys i bons de pebrots, van possibilitar que l'empat no es mogués fins a la segona part, en aquest cas amb... "sorpressooooón en La Condomina!!": la sòlida defensa vermella va permetre que PercyÒscar pogués fer de les seves, gràcies, tot s'ha de dir, a una molt mala lectura del partit per part dels pseudojaponesos: avançar el porter per jugar amb cinc jugadors de camp i exposar-se a que una pèrdua de pilota pogués provocar un xut des de lluny a porteria buida. Però quan tens 20 anys i al davant tens paios que et més que doblen l'edat i esbufeguen després d'una cursa llarga i et fan faltes matusseres quan no arriben a temps, no tens en compte aquest petit detall. I si et compares i veus que "ells només en tenen un que és com nosaltres", et fa la sensació de partit guanyat fàcil. I persisteixes en l'error: i PercyÒscar ho va fer un cop (1-2), va superar-se en el segon amb un xut poc ortodox que es va colar per l'escaire després de rebotar al pal i sota el travesser (1-3) i, per no ser menys, PercyGeganterToni va sumar-s'hi amb una rosqueta deliciosa per superar la cursa desesperada marxa endarrere del porter rival (3-4). Fins PercyFaldo va sumar-se als intents! Enmig, els kamogawa només podien anar a remolc, provar de xutar-ho tot, soprendre amb jugades de córner assajades i posar la por al cos percy amb un golet que els apropés i neguitegés el rival. I el van fer, amb una badada col·lectiva que va permetre un xut fàcil. I també el següent, el que posava l'empat a 3. Però l'atac estàtic se'ls encallava i la curtesa de mires els impedia veure que el cinquè jugador els feia més nosa que servei i no els servia per trencar la impressionant pressió que PeryÒscar, ben secundat per PercyGheler, feia sobre el jugador que sempre quedava sol. I quan, al xut enroscat del Geganter, a la desesperada, els kamogawes hi van respondre amb una jugada de billar a tres bandes, fent rebotar la bimba de manera que el xut cap a Mollerussa passés per Solsona (4-4); quan semblava que els vermellets, ni que fos rabiant, podien donar per bo un empat que ni sospitaven d'antuvi... "so-so-so-soooorrpreeeeeesa de las gordas en el Heliodoro Rodriguez López"


Jugada amb quatre tocs poc precisos però segurs a l'atac percier, fruit d'un dels molts robatoris de la defensa vermellona, i de no rifar-la de seguida en atac, la bimba que cau a l'esquerra segurilla i... pata,! Pam repaaaam!: gardela seca que entra fregant l'orella esquerra del porter, que encara avui hi deu sentir un xiulet: 4-5 i quasi final, per bé que els Kamogawes encara van tenir un xut i un córner. Però el resultat estava decidit feia un minut. Victòria apostoflant, de prestigi i cop d'autoritat de cara a les zones Champions.

Gols: 0-1 Gheler; 1-2 Òscar; 1-3 Òscar; 3-4 Toni; 4-5 Chal·ly.
També juguen: Faldo, Peebles i Arny.

DECLARACIONS
Gheler: "Com molen aquests partits! Fins i tot si haguéssim perdut, vull dir: quan estan tan igualats, i ho has de donar tot..."
Peebles: "Però prova molt millor si es guanya"
Chal·ly: "I això d'igualats caldria matisar-ho. No crec que hagi estat un partit igualat, però hem sabut jugar les nostres bases".
Faldo: "I ells s'han equivocat molt. Deu ser la vegada que hem jugat més còmodes contra porter-davanter"
Arny: "En canvi quan eren només tres de camp, ens han ballat"
Chal·ly: "Perquè hem estat molt agressius, en el bon sentit, defensant i l'Òscar quan s'hi posa... defensa per dos o tres"
Toni: "Però si els fas dos gols des de lluny perquè el porter està d'excursió, el més lògic és no treure'l més"
Faldo: "En tot cas, victòria a l'últim minut contra l'equip revelació de la lliga"
Gheler: "Bueno, bueno... però a la crònica hauria de sortir-hi el gol que l'Arny intenta fer d'esperó a porta buida, eh?"
Chal·ly: "Que també deixi espai pel xut a la ronda del Pablo... des de l'àrea petita i quasi sense porter"
Arny: "No volíem ser protagonistes un altre cop..." 
Peebles: "Molt ben dit. Ja ho vam ser contra els últims que vam jugar"
Faldo: "Que paguin les braves!"
Arny: "Ui no, jo ja he dit que estava molt zombie, que sigui la setmana que ve"
Faldo: "Ara que es posa de moda el futbol femení, un detall important: a la lliga del Garbí hi ha un equip que es diu Arquitetes!"
Peebles: "Hem de demanar un amistós i que després el Faldo demani la piscina de casa"
Chal·ly: "Ens fotrien un bany, ho sabeu oi?"
Faldo: "Però l'important és el segon bany"

[I després devia haver-hi flanfult de celebració més que merescut... i sembla que les companyes de seguros van ser les protagonistes de la conversa, no sabem si també tenen equip de futbol]



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els punts sobre les is

Graduar la intensitat

Final apoteòsic (fermall d'or)