This is GarbíStadium

     
     BRIAN PERCY C.F.    vs.         MAXIMUM ATTACK    
     arny (2) i peebles  3   0

L'omnipresència de la semifinal de la Champions del dia abans ho va fer inevitable: per més que cadascú volgués jugar el seu partit, no mimetitzar-se amb els equips, tàctiques i protagonistes del Barça-Liverpool era quasi impossible. I potser per tenir tant a la vora un resultat tan sorprenent i com contundent, els BP's, conscients del color que els pertocava representar van voler concentrar-se en copiar a fons les virtuts i (sobretot) els defectes dels blaugrana. De manera que es va començar jugant tosc, com desconnectats, amb voluntarietat però sense idees, especialment atacants. Passa que els Maximums, més enllà de pressionar-nos una mica la sortida de pilota, tampoc demostraven estar del tot fins, conscients que a ells els tocava el paper de Barça... Així les coses el matx imitava en tot aquells duels del passat en què la por al "fanalet vermell" s'imposava al desig del no voler quedar últim, que és el que sovint hi havia en joc. La primera part, doncs, va acabar amb un rotundíssim 0-0 i poques, per no dir cap ocasió de gol en cap àrea. Un tostón de partit per a l'espectador, vaja.
I alguna cosa es devia dir bé, a la mitja part, perquè els vermellets sortissin amb una mica més d'alegria a la segona part, si bé el factor decisiu del partit es deu a parts iguals a un error del porter negret i a una gen...eralitat de PercyM..Arny: una sortida en fals, un al rebuig cap al centre de la zona atacant pèrcia, just per on passava el Cronista que, sense pensar-s'ho dues vegades (en realitat sí que va tenir temps de dubtar: "ho provo o no ho provo, aquesta és la qüestió"), va xutar des de lluny, molt lluny, a porteria buida per aconseguir trencar l'hegemonia del zero: 1-0. Ja només calia defensar bé, una tasca que els BP's gairebé excel·leixen, i en la que és necessària, gairebé sempre, alguna aparició estel·lar de PercyTersFalden, que va deixar molt clar als davanters negrets que més enllà de la línia de gol no hi arribarien. I això que en alguns córners i en algunes entremeliadures per la línia de fons de MaximumFerran el perill va solcar l'àrea percy, però el cancerber va estar atentíssim fins i tot en un xut en què el porter rival va provar de sorprendre'l des de la pròpia àrea. L'aturada cap enrere li va valdre un record al mollerussenc paner (contra el pal), així com un xut anterior havia ben escalivat un dels penjolls davanters... En fi, el cas és que amb el marcador a favor els vermellons van saber atacar amb més calma i precisió, com va demostrar PercyBusiChal·ly filtrant passades perquè els de davant arrodonissin el matx. En una d'elles, picadeta, va deixar sols a PercyJordi i al Matador de la nit, PercyPeebles, que va encarregar-se d'aportar la calma necessària posant el 2-0 després d'una magnífica contra. 
A partir d'aquí, el partit ja estava trencat i encarrilat per uns BP's que ja no van veure perillar la victòria i van poder jugar amb una mica més de cap i tranquil·litat. PercyPericoGheler no va voler entrar en la tònica general i, deixant les tasques ofensives en mans dels culés, va preferir organitzar la defensa i la sortida amb control de l'atac. Per arrodonir la nit només faltava que PercyJordi, en funcions d'Alba, després d'haver assistit al segon gol, lluités per una pilota dues vegades perduda en rebots capritxosos i deixés que el killer designat de la nit rubriqués un marcador impossible d'endevinar a la primera part, però cantat des que els equips van decidir copiar el matx del dia abans. Cadascú va adoptar el rol que millor li anava.

Gols: 1-0 Arny; 2-0 Peebles; 3-0 Arny.
També juguen: Faldo, Chal·ly, Gheler i Jordi.
Anima i ordena l'equip amb la presència: Agus.

DECLARACIONS
Arny: "Bé, no sé si és el gol més important de la meva carrera però sí el que he fet des de més lluny...casi del mig camp"
Chal·ly: "Exagerat! Devies estar dos pams fora l'àrea...!"
Arny: "Per mi això seria llunyíssim perquè sempre marco des de dins... però estava més lluny, llunyíssim"
Agus: "Ja t'està desprestigiant! El xut no era fàcil"
Arny: "I menys per mi, que no sé xutar..!"
Faldo: "Vale, vale, però jo m'hi he jugat els ous i acabo amb un cop al darrer que t'hi cagues"
Gheler: "Pel davant i pel darrer t'han fotut? Ja veus..."
Peebles: "A més, ja tens tota la feina feta, no? Pues a donar-ho tot!"
Faldo: "Vale, però m'ha enganxat de ple, cabrons"
Arny: "Igual és el primer partit de la història pèrcia que tots els gols els fem el Pablo i jo"
Peebles: "És una nit històrica, està clar"
Chal·ly: "Tampoc no us creixeu tat, que sense el Jordi no marcàveu cap dels dos"
Peebles: "Però s'hi havia de ser"
Arny: "I rematar entre els tre spals, que no és tan fàcil..."
Gheler: "A veure, l'important és que tornem a guanyar, no? Ja portem tres partits seguits puntuant, amb dos victòries. Això és una ratxa!"
Agus: "Com aneu classificats?"
Chal·ly: "Quarts o cinquens... depèn de què hagin fet els altres"
Agus: "Hi ha possibitats de Champions?"
Gheler: "Em penso que està difícil perquè als que van darrere els falten dos o tres partits per jugar"
Arny: "Però un és contra nosaltres"
Faldo: "Doncs ja està: els hem de guanyar. Així de fàcil"

[I al flanfult res d'especial, o potser sí, però com que anem partit a partit ja només pensàvem en el següent matx i l'espectacularitat dels gols va quedar en un segon pla davant braces i cerveles vàries...]