Fins a la cua tot és toro (2)

   
       BRIAN PERCY C.F.   vs.        JUEGO DE CONOS
           toni i chal·ly   2   1

És un clàssic, però a Can Percy no hi estàvem acostumats: la història es repeteix. I, de vegades, serveix per millorar-la. Un xut seguriller a l'últim minut, impossible pel porter rival,  el resultat que tomba i converteix un empat, que ja era molt meritori (el rival venia amb l'àurea d'haver-nos repassat a la primera volta, tot i guanyar-nos per un pírric 3-1 només gràcies a una actuació estel·lar de PercyFaldo, i d'haver guanyat algun any alguna ThauLliga), en una victòria sensacional. De les que ja no comptàvem tenir en aquesta repetició de partits contra els "equips de dalt". Però és que els BP's ens vam enfundar el mono de treball i vam fer un treball defensiu quasi impecable. Davant un rival que la tocava ràpid, que jugava amb porter avançat i tècnicament molt correcte, els vermellons només havíem cedit un gol en un error clamorós de PercyArny regalant una pilota en zona perillosa. El pobre Cronista no se'n sabia avenir, després d'haver patejat quilòmetres amunt i avall tallant joc, però la crueltat del futbol és aquesta: sense haver-ho merescut, els percies havíem cedit l'empat després que, en una primera part sense gols, PercyGeganterToni aprofités una aventura del porter rival per marcar el primer des del mig del camp, a porta buida. A estones, a més, el joc percier havia estat francament bonic, conservant la bimba en atac, sense rifar-la (massa), tot i que xutant poc, sense inquietar un equip que no tenia reserves ni... porter titular!
Amb un terç de PercyMitu i un PercyEncostipatSegura, l'esforç en defensa de PercyPeebles i PercyAgus, més les entremeliadures de PercyGheler en atac, havien aconseguit igualar un matx que, jugat a deshores, amb l'equip debatent si calia o no sopar abans, es donava gairebé per perdut d'entrada. Potser la fanfàrria que arribava de les pistes de sota, on es jugava una final d'algun campionat de joves que els dijous poden sortir de festa universitària i, de passada, van a animar els amigots amb tambor i càntics (!!!!!!!!) va insuflar aire als pulmons percies i força als tríceps. El cert és que el Mollerussenc va resoldre bé la poca feina que va tenir, la roda de canvis va mantenir la tensió i, en l'últim sospir, en una de les jugades que els BP van moiure amb paciència sabent que quedava poc i calia no rifar la bimba per evitar contraatacs letals del rival, PercyChal·ly va trobar espai suficient per acomodar l'esquerra i enviar un cacau sec a mitja alçada enganxat al pal llarg, pel costat dret del porter: un 2-1 inapel·lable a què els Conos no van poder respondre... perquè només treure del mig camp, l'àrbitre va xiular el final. Tres punts com tres sols i cap al flanfult faltava gent, que ni el coronavirus podia frenar les ganes de celebració!

Gols: 1-0 Toni; 2-1 Chal·ly.
També juguen: Faldo, Agus, Peebles, Mitu, Gheler i Arny.
Sense baixes a lamentar.

DECLARACIONS
Arny: "Doncs no eren tan bons com els recordava"
Faldo: "Passa que no aprofitaven això de jugar amb porter avançat, només els servia perquè xutés de lluny"
Chal·ly: "Ja, vale, no us flipeu, que no tenien canvis"
Agus: "Però és que hem defensat molt bé eh?"
Peebles: "De puta mare, hem defensat!"
Mitu: "Jo no m'aguantava gens, però entre tots... bona feina."
Gheler: "Ens estem acostumant massa a això de marcar a l'últim minut, no sempre sortirà"
Chal·ly: "Bueno, parla per mi, eh?! Jo, sempre que pugui, xutaré al final..!"
Arny: "No, no: també pots xutar la resta del partit i així patim menys"
Chal·ly: "Vale, i si xuteu tots una mica també farem més gols"
Agus: "Tot són ratxes"

[I la resta de comentaris es van perdre amb el vent de la nit i tots plegats vam fer cap a Can Yang, valents i decidits, a recuperar la bonica tradició del flanfult vora paret verd pistatxo, que tota ella ja té un aspecte víric, però ep! amb il·l·l·l·lusió!]