Modèlicament

   
       BRIAN PERCY C.F.   vs.         MODICA FS 
        chal·ly, agus i gheler 3  1

Eren els líders. Però ja no ho són: al perdre, han cedit el tron i sí: es pot afirmar amb rotunditat i lletres majúscules...

ELS PERCYS SÓN LÍDERS!!

I no s'hi val a minimitzar-ho dient que és la Lliga "dels de baix". Perquè el cert és que després d'una derrota dolorosa en el primer partit contra el màxim rival (injusta per l'arbitratge), els vermellons han corregit el seu joc, s'hi han posat de veritat, han encertat la política de fitxatges hivernal i han encadenat una triple victòria modèlica: contra els últims classificats i contra els primers. Partit a partit, però aplicant una màxima simple: la intensitat es viu i es juga a cada moment, just allò que PercyChal·ly ha predicat (al desert) durant 15 anys, i que comença a donar fruit en aquest tombar de dècada. Així va ser com els BP van sobreposar-se a un accident inicial: PercyArny va ser burlat al mig del camp a l'intentar robar la bimba a un hàbil i mòdic jugador, que, amb el camí lliure, va col·locar suaument un xut a l'escaire, mentre PercyFaldo es confiava, feia vista i... aplaudia un 0-1 que no presagiava res de bo. Allí, al davant, teníem un equip jove amb classe que, a més, pressionava la nostra sortida. Marcar no seria fàcil i defensar amb garanties, tampoc. Però per a aquesta tasca havíem recuperat un jugador essencial: PercyKaixoZabaltz, el Gudari de l'Anoia, tot empenta i coratge. Convertit en bastió, es va fer un fart de tallar i començar joc, de combinar amb els jugadors transició PerciesChal·ly&Agus, encarregats de llençar als davanters. I les ocasions van anar arribant. Però primer era PercyPeebles qui mossegava un xut fàcil, després el Cronista el que no completava un gir sobre sí mateix per impactar bé la pilota, i més enllà PercyGheler el qui no connectava l'última passada. Així les coses, i amb el rival escalfant l'ambient a cada protesta perciera de faltes no xiulades, però que s'acumulaven, el premi de l'empat va arribar en un doble penal que PercyChal·ly va enviar a la base del pal. Amb l'encert, però, de recollir el rebot i, després d'una mínima finta, xutar un segon cop: 1-1. Era una autopassada? Amb aquest dubte el partit va arribar al descans i els mòdics no s'ho acabaven de creure...

Tot quedava pendent de la segona part: seríem capaços d'evitar l'estona de desbarajuste habitual (que, en part, ja havíem tingut a la primera)? Doncs sí. I més que això: vam ser capaços de combinar amb precisió i calma, d'armar jugades precioses estèticament i perilloses per al rival, com si no fossim percies. Era un joc gairebé modèlic, on tothom pressionava i el rival no trobava espais per atacar. PercyCorrecaminosArny es va voler fer perdonar l'error de la primera part recorrent la pista com si practiqués atletisme, PercyChal·ly va sacrificar la galta esquerra del paner a un potent xut mòdic, que era l'única alternativa que tenia el rival: provar sort des de lluny. Però, en aquesta modalitat, el Mollerussenc es va mostrar molt segur. I la pressió alta exercida amb nervi, per una vegada!, pels rogets va donar fruit: el Cronista va aconseguir arrabassar una pilota a camp contrari i, veient l'arribada de PercyAgus, li va cedir perquè seguís la seva cursa cap al pitxitxi. I Chitalu no ho va desaprofitar: xut precís ajustat al pal i els BP que aconseguien donar la volta al marcador: 2-1. A partir d'aquest moment, amb un rival desconcertat i un percies demanant l'hora i jugant amb el rellotge, vam veure un equip que no tenia pressa i seguia la màxima cruyffista: "si tu tienes el balón, el rival no puede marcar goles". I adormint adormint el joc, a més de provocar alguna falta fora de temps del rival, van arribar més ocasions i un parell de córners. El segon va dur-nos la tranquil·litat quan PercyGheler, que l'havia tret buscant l'esquerra segurillera, va aprofitar el rebot del porter per marcar el 3-1 amb poc angle i pel primer pal. Una lliçó de killer que PercyPerico va atorgar als nous mitjosn blanc-i-blaus que calçava, però que potser té més a veure amb la tranquil·litat d'esperit que li dóna el nou Berlingo. Hi caben molts gols, en aquell maleter! Benvinguts seran ara que, amb la perspectiva que dóna l'alçada, els BP necessitaran efectivitat golejadora per no perdre estatus.

Gols: 1-1 Chal·ly, 2-1 Agus; 3-1 Gheler.

També juguen: Faldo, Zabaltz, Peebles i Arny.

Es queda a mig camí: Toni.

DECLARACIONS

Chal·ly: "Et puc burxar una mica, Arny? Per una vegada que me la passes a l'esquerra... me l'has fotut un metre lluny!"

Agus: "És que Arny, no saps, que l'hi has de donar al peu, que si no et monta un Cristo!?"

Arny: "En defensa meva diré que la pilota relliscava. I que a canvi de passar-la malament he corregut molt"

Peebles: "Pues jo he acabat coix un altre cop, l'entrada que m'han fotut era criminal. Coses com aquesta em fan plantejar de seguir"

Arny: "Eren un mica marrulleros, no?"

Gheler: "Jo no ho diria. Entraven fort, però o eren guarros."

Agus: "Però no callaven eh? Tota l'estona protestant!

Gheler: "De protestar... jo diria que el Pablo i el Carles han protestat més"

Faldo: "A veure, però aquí l'important si us hi fixeu bé és que sóc Zamora!"

Peebles: "I segons l'aplicació, l'Agus és pitxitxi!"

Arny: "I, a més, som líders?? Triple Corona!!"

[Segurament es van dir moltes més coses, fora de micro, però és amb aquesta exaltació pèrcia que vam arribar al Riffenyo, un cop va quedar clar que tenim al pobre Yang, que tant se les prometia anant de vacances a celebrar l'any nou xinès, en quarentena coronavírica... I, com a prova:

Que el Barça perdés a l'últim minut i els entrepans es fessin pregar, repregar, fer la comunió, la confirmació i quasi la extremaunció, no ens va treure ganes de conèixer el nou ghelermòbil, candidat absolut per convertir-se en la FregoPercy dels grans desplaçaments, especialment l'stage anual a Elizondo, noski...]