Fins a la cua tot és toro

    
      BRIAN PERCY C.F.  vs.      DINAMO DE MIBICI
     òscar (2), toni i chal·ly 4  4

Si no es pot dir blat fins que no és al sac i ben lligat, no pots dir que un partit l'has perdut fins que PercyChal·ly no ha etzibat l'última seca del sarró. La cara que els va quedar als pobres mibicis, deu ser similar a la del periodista que té l'exclusiva de la seva vida i, quan està a punt d'enviar-la via mòbil, l'aparell s'apaga perquè se li ha acabat la bateria. En temps del coltan i l'energia cibernètica, confiar encara amb dinamos és arriscar-se massa... És clar que, fins a set segons del final, els groguets havien controlat prou bé la situació, sabedors del seu millor futbol i que els errors, a can Brian, fins i tot en el dia més serè i tensionat, acaben caient sols. Así es el furbol. Per fer el primer no els va caldre pitjar gaire l'accelerador: només esperar la lentitud en la marca de PercyArny, que tot i saber a qui, quan, on i com havia de seguir, va deixar que el davanter rival rematés sol en una jugada d'atac ràpida. Però per a resoldre ofuscacions pròpies, els BP's comptaven en tal nit amb el retorn de PercyOReiÒscar, que havia demanat expressament al cosí Crespo (aquest cronista n'és testimoni), tres dies abans, que tenia ganes de tornar a vestir la samarra vermella. Agraït com ell sol, en dues jugades llampec gairebé seguides, culminades amb xut sec (el segon provocant un rebot en un defensa), va capgirar el marcador: 2-1. Era un dir: "tranquils nois, que avui he vingut amb ganes". Era un deixar clar: "mibicis, no serà tan fàcil". Però amb PercyZabaltz havent donat carbassa, PercyAgus afectat de coronocadera i PercyNeumoMitu ranquejant, la defensa pèrcia no era la més segura que s'hagi vist en aquestes gairebé dues dècades d'història. I així, enduent-se rebots davant dedos i tres defenses, un groguet persistent va aconseguir plantar cara al Mollerussenc i empatar abans del descans. El cop no va afectar els percys que van sortir al segon temps gairebé ballant: de cop, les jugades d'atac van començar a fluir i si a la primera part ja hi havia hagut un parell de pals en una mateixa jugada, a la segona en van concatenar 3, més contraatacs francs que PercyGheler primer i PercyArny després espifiaven a l'últim moment. Mentrestant, a l'altra àrea, sense pressa, però sense pausa, els Mibici posaven a prova a PercyFaldo, que tot i treure'n unes quantes no podia evitar ni el tercer, ni el quart. El partit era vibrant, jugat amb dos estils diferents, però perillosos a banda i banda, si bé l'encert només era groguet. Van ser les ganes de PercyPeebles tallant joc les que van concretar  dues accions que podien haver canviat la sort final: en la primera, el Geganter de Vilafranca va rebre en bona posició per escurçar distàncies. En la segona, incomprensiblement, PercyCosíZumosol va poder xutar a porteria buida, de lluny, amb el porter anul·lat... però no va poder col·locar bé el peu. La bimba va avançar cap al fons del camp i va sortir fora a un pam del pal. Amb el 3-4 cada vegada més pesant i consistent, fins PercyFaldo va provar de sorprendre l'arriscat porter avançat amb un refús des de la pròpia àrea que va fregar el travesser. Si la porteria hagués estat dos pams més endarrere d'aquest gol se'n parlaria fins als anys de la residència geriàtrica. Els minuts passaven, els Mibicis demanaven l'hora i fins tallaven antiesportivament contraatacs percys amb braços que l'àrbitre no veia. No prou content amb la decisió, va anul·lar un espectacular gol olímpic al PitxitxiPagès perquè va considerar que la pilota no estava al seu lloc (i no ho estava, però la posició, més avançada, encara feia més difícil el xut!). En tot cas, la justícia va arribar a l'últim sospir, com si el ThauArena fos Stanford Bridge: PercyChal·ly va rebre una assistència d'un Mollerussenc que havia abandonat els dominis del Canal d'Urgell, per encomanar a la pilota, uns dos metres fora de l'àrea, una missió quasi impossible: fulminar l'aranyeta que es passejava per l'interior de l'escaire esquerre de la porteria. Va carregar l'esquerra amb l'esperit de Sant Iniesta i, a més d'un golàs, va malmetre la xarxa, va abonyegar l'estructura metàl·lica i va servir als brian Percy un puntet amb sabor a glòria. Com la del cicló de fa un mes, sí. Aquest partit hagués estat molt injust perdre'l.

Gols: 1-1 Òscar; 2-1 Òscar; 3-4 Toni; 4-4 Chal·ly.
També juguen: Faldo, Mitu, Peebles, Gheler i Arny.
Sense baixes (degudes al partit...)

DECLARACIONS
Mitu: "És que em marejo, no m'aguanto dret"
Arny: "Home, potser has arriscat massa.."
Gheler: "No, home, no: no hi ha grip que un bon partit no curi!"
Chal·ly: "Vale, però també podríeu dir alguna cosa d'aquest golet final, no?"
Faldo: "Molt professional"
Gheler: "Apostoflant"
Arny: "Encara no entenc com et pots treure aquests xuts. Un dia me n'hauroes d'ensenyar"
Toni: "I la cara que els ha quedat a ells...?"
Peebles: "Diria que és una cara que coneixem, de més d'una vegada"
Mitu: "Això abans ens passava a nosaltres, no?"
Gheler: "Bueno, però és que ara som un equip molt més madur"
Mitu: "Ja, però sense l'Òscar ens foten una tunda"
Chal·ly: "Home, està per veure..."
Mitu: "No, no: ens la foten"
Arny: "A la primera volta vam empatar, també. No són l'equip més bo, eh?"
Faldo: "A més podria ser que jugar amb l'Òscar ens condicionés el joc"
Chal·ly: "Vol dir que patirem molt, un altre cop, els partits que vénen..."
Toni: "És llàstima, perquè partits com els d'avui molen bastant, si els altres són molt superiors"
Arny: "Que es busquin una lliga per ells"
Chal·ly: "Sí, és una putada que no ens puguem creuar amb els altres equips de baix de la lliga dels dilluns"

[Malgrat aquest to elegíac final, els percys van decidir que, en un dia com aquest, i sense flanfult amb coronavirus, millor mamella grossa: i van fer cap a l'Ateneu on van jalar-se uns ous amb pernil i foie sobre llit de patates que hi cantaven els àngels. Algú va preferir una pizza, és cert, però va quedar més clar que mai que fins a la cua tot és toro i que un dijous no s'acaba de veritat fins que el plat no queda net.]