Ex levibus causis
Diuen certs rumors, fonts orals recollides tardanament, testimonis dispersos, que, d'entrada, el partit no presagiava una victòria còmoda ni, molt menys, una golejada. S'explica que PercyFaldo estava negre amb la defensa pròpia i que va haver d'emplear alguns dels seus millors trucs com a porter per aguantar el marcador inicial, l'empat que semblava la milllor notícia fins que, a l'equador del primer temps, PercyChal·ly va decidir fabricar-se un gol pràcticament en solitari: jo que l'agafo, jo que avanço, jo que xuto sec i el porter que ni l'olora. Un 0-1 que, si tenia pàtina d'injust al moment de produir-se, va tenir el valor de desestructurar el rival blauet. O d'organitzar el vermellons de flamant samarreta, que van començar a jugar amb criteri i toc, a no patir per les envestides rivals i a guardar un reusltat curt, però suficient. És en aquest moment que arriba el Cronista de la Història Pèrcia: just a pocs segons del final de la primera part, a temps per recollir un clima enrarit. Eren pocs els que subratllaven cofois el marcador favorable i, en canvi, la majoria de missatges eren de l'estil "nois espavilem d'una vegada!", "vale que és tard, però ara el fred ja no és excusa", "juguem amb una mica de cap, si us plau".
El que aquest Cronista va veure (i viure) a la segona part, però, fets contrastats pel testimoni directe, és completament diferent: un equip fluid, uns jugadors que jugaven de memòria en els canvis posicionals d'atac, unes jugades trenades amb passades fermes al peu i una contundència, tant defensiva com ofensiva que, només de contemplar, explicaven el lloc a la taula que ocupa l'equip roget. Si l'entrada en joc de BP8, arribat després de sopar vació de vedella regat amb vi del Montsant, va ser causal o casual és difícil de discernir. El cert és que les seves dues primeres accions van ser dues senyores faltes marca de la casa: arribar tard al tall, però evitar l'acció rival amb contundència. Va poder això acovardir els B.S.M.? Qui ho sap, perquè com (també) va dir Juli Cèsar: "in bello magnae res eveniunt ex levibus causis" [a la guerra, els fets importants són el resultat de causes trivials]. Amb el territori marcat, les transicions defensa-atac de PercyZabaltz i PercyGheler van dotar-se de sentit, així com les passades llargues de PercyChal·ly i els moviments buscant espais de PerciesAgus&Peebles van carregar-se de perill. Així, en un atac llarg, la pilota va caure, dins l'àrea, a peus de l'Aparellador de Gràcia que va xutar, fent passar la bimba mil·limètricament entre un bosc de cames, per tal que s'estavellés al pal dret i, tot seguit, entrés llepant el pal esquerre. Una definició que posava un 0-2 més que tranquil·litzant: obria la caixa dels trons. No havien passat dos minuts que el Québecois amb l'esquena més recta a l'est del Llobregat va perseguir una pilota llarga, que no duia perill aparent, fins que va aconseguir-ne un primer xut, que va rascar el pal, i després va recollir rebots un rere l'altre que van treure primer el porter, després un defensa fins que, finalment, la bimba va llepar la xarxa: un 0-3 aconseguit per Fe, lluitat amb Esperança i sense Caritat pel rival. El quart dels vermellons va arribar després d'un contraatac que van enginyar-se entre BP4 i BP8, també amb xut al pal del primer, i busca sense defallença del segon. Un 0-4 que, en definitiva, situa els Brian Percy C.F. en una immillorable posició per encarar el derby de la setmana que ve, a un inèdit PercyFaldo (a la segona part no se'l va veure) en una magnífica plataforma per lluitar pel Zamora i a un equip consolidat que ja sap golejar sense necessitat que marqui el PitxitxiPerico, que va reservar la chistera per a l'última partit de l'any.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada