La reputació es guanya així
Després d'un novembre entre negre i magre -però que passarà a la Història com "el novembre de la nova equipació"-, el destí, sempre capritxós, ens plantejava començar el nou mes contra els líders invictes, que havien aprofitat la pájara mensual pèrcia per destacar-se al capdamunt de la taula, cinc punts per sobre. Calia revertir les dinàmiques abans dels torrons i, sobretot, abans del Superclàssic. I per sempre hi haurà dos percies que podran dir que van estrenar samarreta amb victòria: PercyPeebles i PercyÒscar, responsables, entre d'altres, de la bona conjunció defensiva d'uns BP que coneixien bé el rival, contra el qual acostumen sempre a produir-se resultats ajustadíssims i de pocs gols (fins i tot un èpic 0-0): calia ajustar bé les rosques i aprofitar les poques ocasions que ens concedirien. A la mitja part s'havia acomplert una de les dues premisses, amb un PercyFaldo que, sense ser-ne conscient, havia frenat un bon plec d'atacs iugoslaus. A l'atac percier, en canvi, li faltava una mica més de lubrificant: la pilota circulava lenta i no hi havia manera d'aprofitar transicions per enganxar el porter avançat del rival, que jugava amb l'emprenyadora tàctica del cancerber-davanter. A més, contra el fred els blauets van voler vestir-se d'autèntics balcànics a base de cridar per qualsevol copet, protestar enèrgicament totes les accions i provar d'intimidar no a base de joc, sinó de xoc. L'àrbitre amb accent nordoccidental va aconseguir tallar-ho pels pèls, amb alguna targeta groga i puntes de sarcasme ("Mira, ja l'has trobat: no és el que buscaves? Doncs ja tens la groga").
A la segona part el panorama va començar a canviar de seguida: potser el cansament d'un rival sense canvis, potser una bona xerrada al descans, marcant bé l'objectiu de robar més pilotes al mig camp, el cas és que el Solsoní ja va poder provar un xut des del mig camp, amb el porter avançat –i amb la pressió afegida de tot l'equip cridant-li "xuta, xuta! prova-ho!"–, però la bimba tot just a escalfar el cul del defensor més proper; i poc després va ser el Percy de Gràcia qui, després d'interceptar la pilota ben bé al mig del camp, va poder xutar –precipitadament– amb el porter rival darrere seu... però no va calcular prou bé l'angle i l'esfèrica va acabar sortint desviada a un pam del pal esquerre. I encara vam tenir una tercera ocasió: el Cosí Crespat amb un u contra u amb el porter rival, que aquest va resoldre amb eficàcia.En tot cas, el camí estava traçat i els iugoslaus, convençuts que la seva tàctica era la bona, no van fer cap pas endarrere. I, així, la següent que van tallar a mig camp entre PercyÒscar i PercyGheler va acabar amb cursa cap a una porteria buida de BP30, que va estrenar indumentària fent l'1-0. Els dos mateixos protagonistes van intercanviar els papers tres o quatre minuts més tard per fer el 2-0 –tot i que en l'execució d'aquest gol alguns rogets van patir fins que no van veure que la pilota traspassava la línia de gol, poc refiats amb el savoir faire del pitxitxi del curs que corre. Llavors sí: els blauets, que havien baixat la intensitat en els crits i les queixes, van dedicar-se a jugar més ràpid i a provar d'atacar amb més èmfasi, però la bona defensa ordenada per PercyChal·ly, les recuperacions amb cursa de PercyArny i el MurQuebequès van impedir cap ensurt: tot i atacar més, els blauets no van arribar a xutar amb perill en tota la segona part. I en un contraatac liderat per PercyPeebles, en que el Cronista va arrossegar la defensa, PercyAgus va rebre l'esfèrica per creuar-la lluny de l'abast del porter: 3-0 –l'únic dels gols fets amb cancerber a lloc–, victòria de prestigi i el desembre que ens descongela el caseller de punts.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada