Fum, fum, fum
L'esperit del derby feia uns quants dies que es palpava: des que pressions externes van evitar que els Percies comptéssim amb el nostre dorsal 30, la palanca definitiva. I, a l'escalfament, prou que es veia que aquell no seria un partit normal: convidats de luxe a la grada i un rival que va recórrer a totes les velles glòries de l'armari per tal d'intimidar des de la banqueta. Quatre canvis, alguns vinguts des de la Franja, d'altres pràcticament aterrats des d'un altre continent: només uns inoportuns Pastorets privaven als Veteurans d'un ple quasi total. I les ganes de no fallar cap pilota van tenallar les cames uns quants minuts. Defenses fèrries i poques alegries atacants: de manera que el primer xut amb perill va haver d'inventar-se'l PercyFaldo des de la pròpia porteria, aprofitant les sortides massa alegres de VeteuràSergi. Un pal que duia totes les propietats de gol antològic que, si més no, va tenir la virtut de despertar als rogets. A poc a poc, les cavalcades de PercyZabaltz per la banda i les desmarcades de PercyAgus i PercyGheler van trobar sentit. I així va arribar el córner que, entre un bosc de cames, l'Aparellador de Gràcia va enviar a l'escaire, fent bona la ratxa golejadora d'aquest desembre: 0-1. El partit es trencava en el moment més inesperat perquè, de córner, se sabia el perill dels blancs, però ningú no comptava amb l'estratègia dels de vermell... Però els Veteurans saben com i on apretar als Percies, és gairebé profecia. I la mala sort es va encebar amb l'equip que duia a iniciativa: l'alegria dura tan poc, a Can Brian, que pràcticament a la jugada següent, en un contraatac mal tancat, van veure com els empataven un partit abans que el rival tingués cap altra ocasió. I abans de la mitja part, el córner temut. El de sempre: pilota centrada forta al mig, a esperar agun rebot, amb la mala sort que va ser PercyAgus qui va tocar-la enganyant porter i trajectòria. El 2-1 era injust, però encara més que, a la mitja part, PercyGheler anunciés que s'havia rebrincat el genoll i PercyPeebles que notava l'esquena més carregada del compte: els BP quedàvem en quadre contra un equip de futbol 11.
Però les coses encara es podien tòrcer més: tot just començar la segona part, i després d'un parell de xuts percies amb certa intenció (un, també, de PercyFaldo obligant a VeteuràSergi a forçar un córner), una transició rapidíssima dels blancs, amb un VeteuràEdu en plan estel·lar, va fer pujar el 3-1 al marcador. Missió impossible? Ho semblava: amb quatre de camp disponibles, i malgrat l'aparició de PercyInyi a la grada, l'únic missatge vermelló era: "aguantem, nois, que no ens caigui una tunda i demà serà un altre dia". Però els Percies havien vist la final del Mundial. I va venir la polèmica: una puntada de VeteuràAndrea a PercyAgus sobre la línia de l'àrea, segurament innecessària, i que uns van veure dins i els altres van provar de forçar que fos fora. L'àrbitre, a qui ja s'havia reclamat que xiulava d'oïda, no va dubtar. I com que això és futbol de veritat, seriós, no hi havia ni VAR ni VOR: penal. I PercyChal·ly va citar-se amb la seva cita habitual: va canviar la manera de xutar i va preferir col·locar a estampar... perònel resultat va ser el de sempre. 3-2. Difícil, sí, però l'esperança hi era. I PercyPeebles va aconseguir tornar a jugar. I PercyZabaltz continuava trencant totes els esquemes i estudis previs per la banda: d'una escapada seva en va sortir la centrada que PercyAgus, assumint el rol que el Solsoní li havia llegat, disfressat de Giroud, va rematar d'esperó cap dins. Sí: 3-3. Moment màgic. Moment d'aguantar la respiració, el resultat, de fer passar el temps. No hi va haver sort. Altre cop va sortir creu i VeteuràFilella va ser molt hàbil organitzant un contraatac que VeteuràEnric va rematar amb l'ànima a deu segons del final. O a cinc: no hi va haver temps ni per provar un xut de lluny, pràcticament. Els Veteurans havien comprat el número bo de la rifa i els Percies no tenien ni pedrea. Llavors va venir la foto de grup i fum, fum, fum.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada