Arrossegar un minut
Potser és cosa dels bolets, però aquests Amanites aconsegueixen que comencessis el partit mig anestesiat i, si bé en el partit que ens hi jugàvem el títol (que van acabar aixecant aquests ataronjats, precisament), no va ser un primer tram decisiu, en aquesta nova lligueta "entre els bons", el primer minut de partit l'hem arrossegat fins a l'últim. O potser és cosa dels Percies que, si no és que comencem amb tres de camp (com en l'altre partit contra els bolets tòxics), anem entrant al partit amb l'atàvica calma de l'illa de sa ídem. I ens va caure una llosa que, normament, i amb PercyÒscar mediant, sabem aixecar i mai no és decisiva, però aquest cop... el bolet era gegant. Especialment el que els ataronjats tenien a la porteria. El cas és que quan, una mica entre tots, vam deixar que la primera pilota que jugava en atac el rival acabés amb un amanita passant pel mig de la primera línia de defensa sense oposició i xutés tot sol, des de bastant lluny, i fins i tot PercyFaldo no posés la cama forta i tot plegat es convertís en l'1-0 als 50 segons de joc, no érem conscients que el resultat es convertiria en irremuntable. Fins i tot, fent un enorme, brillantíssim partit.
Perquè el vam fer. Fins i tot es va sentir dir als jugadors rivals: "va, a totes i sense despistes, que aquests la toquen bé i fan parets i relleus constants". Era cert: amb PercyChal·ly de director d'orquestra, el CosíCrespat superant rivals a mansalva, PercyAgus i PercyGheler movent-se amb criteri, PercyZabaltz imposant la seva llei per allí on passava i PercyArny buscant sempre la zona lliure de marca, el cert és que feia goig veure'ns jugar i comptar la quantitat d'oportunitats que creàvem. Però primer van ser els pals i després el Bolet Major: un cancerber amb estat de gràcia o amb un imant per a cuirs esfèrics sota els guants el que van deixar l'1-0 en inamovible: es compten un xutarro de PercyÒscar i un de PercyChal·ly que van fer ressonar els pals per sobre de la música que venia de la piscina, un u contra u del Cronista picant la pilota per sobre el porter i exigint-li una acrobàcia a canvi, un altre del Solsoní que el molt porter treu fent-se gran amb el cos i, encara, una ocasió de PercyAgus des de dins l'àrea que també salva amb la cama.
I, a la segona part, res de pájara ni de canvi de tònica: joc vistós dels percies, amb PercyÒscar cansant-se de filtrar passades impossibles que, o bé no trobaven rematador, o bé s'estampaven al cos del porter bolet, que en va treure fins i tot amb la cara. En algun moment, va semblar que tot plegat era una al·lucinació, l'efecte de bolets mal digerits: poques vegades els BP's hem creat tantes ocasions... infructuosament. I llavors va començar a aparèixer, fruit d'una calor sufocant i una humitat digne de país tropical, el cansament, que va donar oportunitat als Amanites de sortir al contraatac, de crear ocasions i deixar que PercyFaldo es reivindiqués com a Zamora: va salvar el segon gol amb la cama dreta, el genoll esquerre, la mà dreta, a guant canviat i fins amb una acrobàcia saltant endarrere i estirant un braç digne d'Inspector Gadget. Sí: va ser el dia gran dels porters, i encara vam veure un altre pal percy, un xut de PercyArny estavellant-se contra el KaixoCuiner i, finalment, un xut inabastable i ajustat al pal que significava el 2-0. A la jugada següent, el Bolet Alienígena es va permetre fallar un cop i pràcticament va automarcar-se un xutet centrat de PercyChal·ly que, a més de maquillar l'honor i fer justícia (mínima) al devessall atacant vermellet, el feia recuperar el rànquing de pitxitxis brian. Oju!
NOTES DEL 3r TEMPS
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada