Implosió (per fusió?)
Massa calor? Doncs sí. Massa llum solar, fins i tot, per una pràctica en què un s'habitua a l'elèctrica, al reflex de les estrelles i al clar de lluna. Però com que un Percy no està fet per les mitges tintes, d'entrada el marc, amb la piscina a la vora i un DJ amb més gràcia que el de la setmana passada, convidava a l'alegria. I va, som-hi: contagiats del ritme de PercyÒscar, els ahir groguets van posar-hi gràcia i un cert salero fins a situar-se a les portes del 0-2. Un xut de PercyAgus va sorprendre a propis i, sobretot, a estranys abans no va acabar al fons de la xarxa; i poc després una castanya molt més esperada del CosíCrespo... va estavellar-se al pal. I aquí es va acabar la gràcia; o la màgia, si es prefereix. Davant d'un panorama que no preveien, els jumilles van augmentar la pressió i es van dedicar a taponar la sortida de pilota pèrcia. I si PercyArnyw ja estava poc fi amb el toc de pilota, la resta de Brians van començar a notar l'ofec i la resistència va durar menys que la del Titán després de notar el primer bony al casc: pim-pam en dos minuts i, abans del descans, encara pum. O sigui 3-1: la joia de la corona Percy, l'esperit defensiu indefallible, les aturades màgiques del Mollerussenc i la capacitat de ser un sol bloc impenetrable es van desfer gota a gota, amb un regalim llefiscós.
Així i tot, refrescats (és un dir) a la banda, aprofitant el descans, la consigna era clara: "estem a un gol d'entrar al partit!", "fem allò que sabem fer, com a mínim!". Però fins i tot PercyÒscar va demanar una estona de banqueta, que va coincidir en l'inici d'ua segona part en què també l'Aparellador de Gràcia va quedar-se a la banda i, si bé defensivament, van ser minuts en què els groguets tornàvem a semblar un equip, en què PercyPeebles va semblar que es multiplicava per tallar-ho tot... no hi havia forma de lligar un sol atac. I la calor persistia. I les cavalcades de PercyÒscar quedaven a la meitat, les desmarcades del Cronista eren paper mullat (sobretot mullat), al Solsoní el vacunaven després d'una filigrana –amb esperó i túnel inclosos al rival!– i li sortia el trabucaire que duu a dins, mentre els de taronja tornaven a apujar les revolucions, feien el quart i, en un intent fora de lloc i amb massa ímpetu de frenar un rebuig defensiu, lesionaven a PercyChal·ly i deixaven el rival en quadre. O en romboide. I llavors potser sí que els Jumilles van deixar de pitjar el pistó; potser sí que van veure que no calia jugar tan fort; potser van adonar-se que al davant hi tenien trossets d'equip... que van bastar perquè a PercyÒscar li sortís un xut prou fort i centrat perquè, en rebotar contra un defensa, es convertís en el 4-2; i encara perquè el Geni del Riu Negre s'apoderés de BP5 i, dríbling per aquí, dríbling per allà, creés del no-res una ocasió de gol que, a última hora, va cedir a PercyAgus el qual, per no ser menys, encara va voler driblar al porter per fer un 4-3 més que prometedor. Perquè després va venir un altre xut al pal de PercyÒscar. Un últim esforç que només va servir perquè els de taronja, amb la poció màgica de l'edat a sobre, decidissin tornar a la pressió alta, posar a prova a PercyFaldo tres o quatre cops i, finalment, fer el cinquè enmig de les restes d'un rival que no podia ni aixecar la bandera blanca.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada