Irredempts

                                                                                 

     BRIAN PERCY C.F.   3          KORBAKU   1

                 òscar (2) i chal·ly

Originalment, el terme té connotacions polítiques que no acaben d'encaixar, però amb el temps -tal com diu l'il·lustre Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans: "se n'ha eixamplat el significat per designar persones amb posicions ideològiques inamovibles". En el cas percy, és evident, ideologia bàsica: dijous hi ha partit, contra vent, marea i horaris infernals, contra lesions que no se'n van, contra baixes laborals, familiars o més inexcusables, amb més o menys convidats especials; dijous, es juga. I va ser així, amb aquesta consciència clara, que es van presentar set individus enfundats amb samarreta vermella i pantaló negre a enfrontar-se al teòric equip més fort del nou grup, lligueta, play-off o com carai n'hi vulguin dir. Un equip, vestit de groc, que es va trobar amb una colla d'irreductibles encapçalats per un porter de Mollerussa que no es volia deixar batre de cap de les maneres. I això posa difícil guanyar als rivals, és clar, fins i tot si aconsegueixen fer arribar la bimba al fons de la xarxa un cop, quan al davant hi tens BP30 endollat: baixant a defensar com el més ràpid, inflant-se a donar passades en profunditat perquè els davanters percies marquin i, finalment, optant per ser ell mateix el qui xuta a porta per anul·lar la resistència grogueta.

I així va ser que, malgrat comptar –si som fidels a la convocatòria whatsappera– amb cinc jugadors i mig [en realitat, menys: 3/8 de jugador dividits en dos parts desiguals], els de vermell van aguantar les embestides korbakueres, just la nit que el Cronista treballava al Paral·lel per consagrar un llibre on pot llegir-s'hi: 

"Corríem perquè córrer és un verb important, perquè la vida és un joc molt ràpid, un ludus mundi enganyós i esgotador, i si et quedes quiet, si bades massa, t'eliminen, t'expulsen, et quedes fora."

I no, no es tracta d'això, sinó tot el contrari. Cal el sacrifici del Gudari fent 120 km per baixar fins a la capital; cal assumir el dolor d'esquena pucelana i beure-se'l i avall, a suar la cansalada; cal anar a la contra de tots els metges que veuen un turmell una mica desballestat i t'aconsellen que no juguis mai més o que et recepten quatre setmanes de repòs per un esguinç de bon grau; cal passar per sobre de les males ratxes i la punyeteria de les llengües per seguir, cada dijous, anant a buscar gols. Això és el que ens fa irreductibles, que no és ben bé el mateix que irredempts però si heu arribat fins aquí no em buscareu les pessigolles, oi? Entenguem-ho com a sinònim dels que no es rendeixen pels avatsr de l'edat, les obligacions familiars i laborals, la mandra que crida des d'un sofà davant la tele... Gaudeamus igitur juvenes dum sumus!

Gols: 1-0 Òscar; 2-1 Chal·ly; 3-1 Òscar.

També juguen: Faldo, Zabaltz, Peebles, Agus i Gheler.

Parte mèdic: res notificat a les xarxes.

DECLARACIONS

(vés a saber: unes quantes ruqueries, algun desafiament de cara al 18-J i res de gaire substancial, que tampoc són hores...)

NOTES DEL 3r TEMPS

· Botifarra amb pebrot i formatge, sense pebrot, sense res, braves i birres, sobretot.

· A l'altra punta de la ciutat, una mica de cava per brindar protocol·làriament i més birres, que no faltin. 

· Davant la falta alarmant d'informacions, proporcionades directament o indirecta, s'acaba aquí aquesta crònica sense matèria, si bé no del tot insubstancial.