Exodòncia cordal
Ja està: de tant en tant, toca passar-ho i, si més no, aquesta vegada era amb anestèsia. Diuen que és senyal de maduresa, quasi un ritus de pas. I estàvem avisats, no es pot negar. Potser per això, innocents nosaltres, vam gosar plantar resistència, al principi, ben bé deu minuts, amb PercyZabaltz i PercyChal·ly com a abanderats en tallar pilotes i negar xuts fàcils al rival. Fins que els doctors vestits de negre van treure el bisturí gros i amb un pim-pam-pum de passades al primer toc i dríblings sense espai es van col·locar 2-0 o 3-0 com si fossin trilers experts. ¿Donde está la bolita? Podíem haver deixat el partit aquí, com un "no-presentat" a l'expedient i avall, però les cirurgies sempre és bo acabar-les com cal. A la mitja part, la sagnia era dolorosa, un estrip de quatre, però assssumible. Potser hi havia, encara, la possibilitat de passar-ho sense inflamació ni antibiòtics. Vet aquí la tasca que va imposar-se PercyReda, fins i tot amb el turmell desllorigat, cosa que li impedia progressar amb la seva facilitat habitual: va resultar que els Guccis també eren ràpids en l'anticipació, en posar l'aspiradoret de la bava, com si diguéssim. Que no s'escapi res. Així, van convertir en no-res les dues o tres jugades que els vermellons van intentar lligar en contraatac, la més perillosa culminada amb un dríbling sec de PercyAgus al porter, que li va arrabassar a pilota a l'últim moment. També PercyGheler hi posava fe i imaginació, però el resultat només va reduir-se quan el Geni de Tànger va fregar la llàntia i, aprofitant que el porter es mudava de cinquè jugador, va enviar dues pilotes a la xarxa des del camp propi. És clar que això arribava després que PercyArnyw, per un cop que esdecidia a anar a buscar una passada llarga i no a esperar-la com un pal, es va trobar amb un bimba mig controlada al mig camp, sense saber què fer-ne... i va ser assaltat, sense necessitat de fòrceps, donant l'opció al rival d'aprofitar la mitja sortida de PercyFaldo per superar-lo de lluny i per sobre. Era, probablement, la jugada que simbolitzzava el partit i que marcava amb ferro roent a BP8, però PercyVanPeebles, sempre solidari, va decidir compartir deshonor [des d'aquí, gràcies del Cronista] i es va inventar la sacada de banda per conducte radicular, indicat quan hi ha flemó per necrosi del nervi. Aproximadament, ja és el que patia l'equip després d'haver-se acostat al marcador amb un 5-2 que no va fer patir a ningú, però donava una pàtina quasi brillant a la segona part.
En definitiva, que en van ser vuit i n'haurien pogut ser més... i segurament algun menys, però en tot cas l'hemeroteca recorda, com a mínim, quatre nits més negres: un 10-3 contra Embalex el 26 d'abril del 2012 té l'honor de ser el partit amb més gols encaixats, si bé la diferència més rotunda es va repetir tres vegades durant la temporada 2014-15, en què Justerini, Papa Frita i uns tal Krill van endosar-nos sengles 9-1 recte amunt. Dit tot plegat per animar als atents lectors: aquesta era una visita al dentista programada per una organització catxonda, un calvari que hauran de patir tots els equips d'aquesta Divisió de Plata fins que als tal Gucci Squad se'ls empenyi amunt perquè emprenyin menys. Bye bye i hasta otro ratito. Malgrat el doloret de la vacuna, es tactaria de no perdre-hi el seny, és a dir just allò que ens anima, contra tots els elements, a seguir jugant cada dijous amb ganes i il·lusió.
DECLARACIONS
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada