Percynaccio
Contra l'equip amb la samarreta més agosarada (lletja?) i un dels noms més divertits que haguem trobat mai en dues dècades d'existència, els Percies només podíem arremangar-nos de valent i treure suc de les millors virtuts rogetes. Més sabent que, tot i que això tot just acaba de començar, aquest equip també havia guanyat dos partits, incloent-hi un repàs de muy señor mío als Veteurans. Prou que es veia que eren més joves, més ràpids i més intensos (si no, no et fas fer una samarreta que també conté marques de frenades pneumàtiques estampades...). I les noatres virtuts les sabem bé: una bona defensa... potser no és el millor atac, però si no et fan cap gol segur que no perds. Però va resultar que sí, que també pot ser el millor atac, sobretot quan el rival decideix atacar amb cinc, aprofitant que el que fa de porter té un bon cacau i sap distribuir joc. El problema ve si no sap tornar prou ràpid: l'enorme defensa pèrcia va aconseguir tallar tres cops la pilota i jugar-la tan ràpid cap endavant que dos dels gols es van fer a porta buida. El primer, no, però casi: el xut llunyà, des del propi camp, el va poder aturar, el cancerber dinàmic, amb els peus dins l'àrea... però les mans clarament fora. Falta, per tant, a 3cm. de la línia. Tanca defensiva gairebé sobre la línia de gol. Però PercyChal·ly va saber veure, a l'últim moment, que un dels defenses obria les cames i el 0-1 va entrar pel mig. El desconcert dels estampats, que fins llavors dominaven el partit a base de pressionar la sortida pèrcia i d'atacar amb molta mobilitat, va ser tal que en els següents sis o set minuts, van arriscar passades fàcils al mig camp i van permetre que, primer PercyReda, i tot seguir PercyChal·ly poguessin córrer amb la pilota als peus i tot el camp rival per davant, sols, cap a una porteria sense guardià. El 0-3 era tan sorprenent com injust, en termes estrictament de dades i percentatges futbolístics. Però és que el futbol també és això. Com ho és que als brians, tot i que s'autoconvencin que "cal seguir igual, que això no està fet", els visiti la pájara, afluixin un grau i mig la concentració i cometin els dos únics errors defensius del partit, suficients perquè a la mitja part el marcador lluís un perillós 2-3.
Després de l'intercanvi de cops de la primera part, a la segona tot va canviar. Els BP's ens havíem de comprometre a un exercici defensiu que empetitís la millor selecció italiana. Els estampats amb massa dinamisme van optar per canviar el porter, cosa que els donava un xutador potent, però els restava aventura atacant. Tot plegat es va anar enlletgint a poc a poc, agafant les tonalitats de la samarreta rival, així que passaven els minuts i els estampats no trobaven la manera de superar el mur defensiu vermell: ja fos amb alguna falta a destemps, amb la saviesa en el tall de PercyGheler, la superioritat física de PercyPeebles o la classe magistral de PercyReda jugant de 3, el cert és que les poques ocasions dinàmiques no van ni despentinar un PercyFaldo superb en un parell d'accions. De fet, les més clares es va dedicar a fallar-les PercyArnyw, habilitat per PercyAgus en un parell de transicions, mentre tallava les del rival amb un punt de veterania... no sempre ben entès o rebut pels mibicis, a qui la desesperació va dur a tornar-s'hi amb empentes, crits, protestes, algun insult i exageracions en caigudes i dramatismes per qualsevol fotesa. L'àrbitre López Marín, del col·legi santjustenc, va intentar tallar-ho amb un parell d'interrupcions dialèctiques seques i dues targetes grogues. Però la gresca ja estava endegada, a PercyReda li va tocar el rebre, PercyArnyw, confós pel rival amb PercyPeebles, va exercir d'Alonso en la brega, i al final només un xut a mitja distància, però d'origen tangerí, va sentenciar partit, brega i classificació. Treballadíssima victòria i 3 de 3 (amb folre, sense manilles).
· Els refilets de la tuna asturiana, do de pit inclòs, ens porten a sopar fora, tot i el vent anunciat (que tampoc no va ser tant).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada