Intractables (també sense xispa)

                                                                       

   RAIDERS (SARRIÀ)  1       BRIAN PERCY C.F.   2         

                                                                                                       arnyw i reda

La nit no era tan freda, però es van veure les primeres samarretes tèrmiques. L'hora era intempestiva, però no es pot dir que siguem novells en aquestes franges. Cert que era el primer partit a les tantes des del canvi d'hora, que la nit ens pesava a l'esquena des de feia sis hores, que qui més qui menys va haver de buscar-se excuses per matar el temps després de sopar, però tampoc això no explica la desídia general. El no anar-hi del tot, malgrat que mentalment tothom s'ho va repetint, el joc poc fluid, malgrat que el rival tampoc no apretava en excés... en definitiva, una vetllada que pesava a tothom. Potser el saber que l'horari no ens permetria un tercer temps com Déu mana pesava sobre les consciències. En tot cas, l'únic que semblava tenir idees clares era PercyReda, que no acabava d'entendre què passava al seu voltant, si bé l'estratègia era simple: els Raiders intentaven una tímida pressió al mig camp i deixaven molt espai lliure entre els defenses i el porter; una passada vertical precisa podia deixar sols, una vegada i una altra, als davanters rogets. I així va ser com PercyGheler&Arnyw&Peebles va inflar-se a rebre pilotes enverinades, i així va ser com el Cerverí de l'Urgell en va caçar una, amb el seu particular estil de fer mitges voltes, va mossegar la bimba forçant-la a fer una trajectòria errònia que es va colar per sota les cames del porter groguet. Marcador (i caseller golejador particular) inaugurat, tot indicava que mantenint una defensa correcta, n'hi hauria prou per certificar la quarta victòria. Però llavors els Raiders van posar una marxeta més, en un pim-pam ràpid van empatar el partit i van obligar a PercyFaldo a vestir-se amb les gales de Salvador: dues aturades d'alta gamma, especialment una amb la mà toveta a una rematada quasi a boca de canó. A la mitja part, l'empat semblava més una benedicció pels BP's, que no pas per l'equip que s'havia vist amb el marcador en contra.

A la segona, el ritme va seguir sent baix, però les revolucions emocionals van pujar grau a grau, dècima a dècima, així que passaven els minuts i l'1-1 no es movia, malgrat que les ocasions se succeïen. Els porters van passar a ser els protagonistes, sobretot el raider (valgui dir-ho sense menystenir el fervor a Sant Isidori Patró de Mollerussa) que arribava a tots els rebots que es produïen després de xuts llunyans de PercyChal·ly, més atrevit altre cop en el gardelam, i de PercyReda, que combinava les arcabussades amb les filtracions a uns davanters... que no acabaven d'entendre els missatges. PercyGheler va gaudir d'un mà a mà contra el cancerber resolt amb un mig dríbling de llibre, però li va faltar l'altra meitat. PercyPeebles va tenir el gol a la punta de la bota, dins de l'àrea, però es va perdre en els rebots, PercyAgus va plantar-se en contraatac, però va optar per la passada... i, així, poc a poc va quedar clar que la humitat de la nit havia mullat la pólvora. En paral·lel, però, s'encenien els ànims. Alguna entradeta fora de lloc per aquí, aluna exageració en la caiguda per allà i molta boqueta oberta des del costat groc va convertir la nit en excessivament dialèctica. I amb les protestes enceses, i amb queixes ja no de faltes, sinó fins i tot de la teatralització d'aquestes, es va arribar a l'últim minut amb un PercyReda decidit a resoldre el partit per la banda per on hi havia expectativa de públic: cursa, regat, intent de centrada i... PAM! puntada al turmell. Queixes, crits, "no és falta", "sí que ho és, claríssima", "bueno però no n'hi ha per queixar-se així!" Però l'àrbitre, a més de veure-la, l'havia sentit i no hi havia marxar endarrere. La pilota, una mica escorada cap a la dreta de l'atac, estava plantada a un pam de la línia de l'àrea. La Parella de Gràcia va debatre l'estratègia: PercyAgus la demanava, PercyReda ho tenia clar. Xiulet de l'àrbitre. Xut a la tangerina. Entre les cames de la tanca i per sota les del porter. Gol. 2-1: s'encenia la flama de la victòria. Els 35 segons restants calia defensar-los, però ja ens sabíem amb la quarta. 

Gols: 0-1 Arnyw; 1-2 Reda.

També juguen: Faldo, Chal·ly, Agus, Peebles i Gheler.

Parte mèdic: turmell de PercyReda tocat... però no enfonsat, sembla.

DECLARACIONS

Reda: "Faltaba ritmo, hoy, eh? Costó arrancar"

Agus: "Sí, sí: estàvem molt lents, faltava xispa"

Peebles: "És que feia molta mandra l'hora"

Chal·ly: "Imagina't que a mi me'n feia a les 8! Aguantar fins a aquesta hora és mortal"

Arnyw: "Aquí el que compta és que estic en ratxa. Avui l'he començat... i potser només dura fins dimecres que ve, però ep!"

Agus: "Els pitxitxis que vigilin, oi? Al Gheler ja el deus haver atrapat"

Gheler: "Jo diria que m'ha passat i tot"

Arnyw: "El dia que, a més, sapiguem entendre o veure a temps les passades del Reda, serà l'hòstia! Pobre, se n'ha fet un fart, de donar assistències"

Faldo: "Bueno, nens, és tard i vol ploure. Vaig tirant"

Chal·ly: "Però què és això? Si el partit de veritat comença ara"

Agus: "No fa pinya"

Faldo: "Perquè tu avui, la bici avui, què? On l'has deixat?"

Agus: "No, no: avui ja li he dit al Reda que el passava a buscar en cotxe, així també podia venir la seva xicota"

Arnyw: "Molt valenta o molt enamorada, la noia, eh? Té mèrit!"

Chal·ly: "Són joves"

Gheler: "El que vulguis, però un aplaus!"

Peebles: "I per la setmana que ve preparem-nos. Que els xavals qe vénen no són els que van fer la classificació"

Agus: "Però com?"

Peebles: "Això li handit al meu germà... que clarament són un equip que hauria de jugar la de dalt, però van fer la lligueta uns altres perquè els titulars no podien"

Arnyw: "Fins que trobin qui els aturi. He dit"

NOTES DEL 3r TEMPS

· L'horari condiciona absolutament aquest espai, que queda reduït a unes cervesetes ràpides, a l'interior del bar i sense la tensió del gelat.

· L'Agus aprofita per presentar instància oral i impugnar la classificació golejadora, on assegura que se n'hi ha escatimat un (la comissió organitzadora en pren nota i promet estudiar el cas).

· Repassant el calendari els presents s'adonen que la setmana que ve toca prova de foc: contra els líders que porten 35 gols en 4 partits... caldrà afinar el percynaccio i començar amb xispa! (A les 8.)