Cal suposar
Cal suposar que, amb el trio del Canigó PerciesAgus&Gheler&Inyi, rememorant vells temps de pati, el control de la bimba va ser roget, com qui juga de memòria, i toca i es mou amb sentit per la pista, procurant no perdre-la gaire.
Cal suposar però, que, per trencar la monotonia, PercyReda va assumir responsabilitats i, a base de dríblings, va fregar la llàntia per obrir la llauna.
Cal suposar que, amb el rival per darrere el marcador, la seva defensa va ser més agressiva, potser al límit de la falta i que, en aquest context, PercyChal·ly va trobar forat (fos amb tanca o sense) per posar el 0-2.
Cal suposar, a més, que de tant en tant els de groc van disposar d'ocasions, però que PercyFaldo les va resoldre amb solvència i sense complicar-se la vida.
Cal suposar que, amb el passar dels minuts, l'esquena de PercyPablo va anar-se carregant, després de l'esforç per ajudar en defensa i sumar en atac.
Així, cal suposar que, amb menys efectius per a fer la rotació de canvis, la segona part va ser de patiment, d'aguantar els dos gols de renda, que si ens en fan un, tot trontolla. Un estat de semi-pànic que va acabar-se (cal suposar) quan el Geni de Tànger va decidir tancar el partit amb una altra jugada personal marca de la casa.
En definitiva, es pot suposar que això, justament, aquest respir, va fer baixar els decibels defensius, la intensitat dels reflexos, cosa que va permetre allò que s'havia negat durant gairebé 30 minuts: el gol al rival, amb gran ennuig mollerussenc, val a dir, sense suposicions.
És clar que, en realitat, vés a saber!
A CAL SUPOSAR NO ES FAN DECLARACIONS
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada