Galvanisme roig
Un altre dijous amb horari massa matiner per les agendes pèrcies: a l'hora del xiulet inicial, no hi havia ni porter, faltava un defensa i un dels homes enllaç s'estava canviant a la banda. Per no ser-hi, ni l'apuntador, no hi era. I els del nom de bolet tòxic ho van tenir clar: amb aquests ens juguem el liderat, apretem de seguida abans no arribi l'equip al complet i, després, ja ens tancarem. Tal dit, tal fet: el Gudari d'Òdena va voler assumir el repte de la porteria, com a bon micòleg que és, i en el primer bolet que li va caure va pensar que era una caesarea quan s'hi amagava una muscaria... és molt especular què hagués passat amb un reig a la porteria, però el cas és que el 0-1 va semblar inamovible durant molts minuts. Fins i tot quan, amb l'equip al complet i l'ajuntalletres prenent notes, el partit es va convertir en un vibrant anar i venir, elèctric, amb xuts a totes dues porteries, els cancerbers lluint-se a totes dues bandes i les defenses imposant-se (amb cops de colze fora de lloc, de tant en tant) als atacs. I això que PercyReda s'havia aixecat amb el dia dolç: li sortien els dríblings, els malabars, els xuts i les assistències... que no trobaven rematador, especialment la que PercyAgus, fent un tsirtaki, no va saber rematar a boca de gol. Els comentaris van ser jocosos, a la mitja part, però tot apuntava a tendència: a la segona, va ser l'Aparellador de Gràcia qui va treure's una assistència de manual a la sortida d'un córner, a què PercyPeebles no va saber arribar perquè només calça un 46... un número més de la bota significava l'empat. També PercyZabaltz va crear-se una oportunitat a base de fe i perseverança en el rebot, però el xut final va acabar estavellant-se al pal, mentre un crit que va gelar la sang de tots els presents sortia de la boca de l'amanita que havia sortit a tapar-lo.
No hi havia manera, tot i que el domini era clarament vermell, que BP4&10 es van fer un fart de xutar amb i sense oposició, fins i tot en faltes que semblaven dissenyades expressament per ells. I els nervis de veure que l'empat no arribava i que el liderat s'escapava, va provocar errades impròpies en passades en horitzontal, o en regats de massa risc sobre la divisòria al mig del camp... Així que, una darrera l'altra, els Amanites van acumular oportunitats per curt-cirtcuitar el partit definitivament: i sí, algun cop va ser una cuixa estirada a temps o un cul apretat a xut rival, en una altra PercyGheler va esmenar la pífia jugant-se l'expulsió i assumint una targeta groga com a mal menor (amb gran bronca ataronjada!) però en la majoria, uns contra uns mortals de necessitat, va agegantar-se la figura d'un PercyFaldo demanant a crits que l'Amanita Phalloides sigui rebatejada com a Mollerussaica. Les opcions al liderat dels taronges van morir davant seu, si bé faltava el capítol final: la culebrillada solsonina amb què BP5 va provocar una última falta a metre i escaig de línia de l'àrea. El PitxitxiPagès va empassar-se un cert malestar anterior per assumir responsabilitats. Quedaven, literalment, tres segons per acabar el partit, al cronòmetre de l'àrbitre. I va ser gol. Gooool!! Ras, sec, a mig pam del pal llarg: imparable. 1-1 i el liderat romania en mans d'uns Brian Percy que, sense fer gols (o fent-ne pocs) es mantenen com l'únic equip imbatut del la lliga. Cert que, a canvi, han tornat a les essències que millor dominen: només 7 gols encaixats. Al trofeu Zamora diu que ja li estan gravant el nom...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada