Futbol hipster (o islandès)
En la tradicional setmana més freda de l'any, just el dia que plovisqueja i bufa vent de nord, el partit se'ns programa a quarts d'11 de la nit. Ideal, doncs, per a treure a lluir les barbes dels sants que ningú no se sap però tothom predica*, els primers hipsters de la nostra era. Qui sap si, tenallats per la santa rasca, o amb la intenció hispteriana d'homenatjar al futbol dels anys 70, els BP's van tenir un creuament de fusibles i, enlloc d'imitar aquells prodigiosos Breitner, Müller, Rep, Neeskens (aquelles grenyes, aquells patillots) o el gran Sócrates, els de vermell van tornar als propis setanta: a córrer tots darrere la pilota feliços i contents i sense haver après, encara, el concepte "defensar". De manera que, abans fins i tot de començar al corredissa, als 7 o 8 segons del xiulet inicial, els de blau ja s'havien fet tres passades davant la impassibilitat de les estàtues (de gel?) rogetes per posar l'1-0 al marcador. Va semblar llavors que es produïa certa reacció brianesca, especialment per les ganes d'un PercyRedavik que es motiva amb qualsevol resultat en contra, i d'un PercyInyisson amb facilitat per la combinació ràpida, els BP van aconseguir plantar-se un parell de cops o tres davant la porteria rival en ocasions força clares: en una PercyArnyldur, lent i amb dolor abdominal, va acabar rematant altíssim, en una altra PercyGhelersen es va topar amb el porter-ninot dels blaus, mentre en un vist i no vist, els estampats organitzaven una contra ràpida, a la qual no va reaccionar cap vermelló per posar el 2-0. La sort i, qui sap si mig pavelló del Valhalla, va aliar-se amb els Brians, però: aprofitant que el porter rival feia de cinquè jugador, avançat, el Pinche del Baix va provar un xut des de lluny a porteria buida... que anava fora per poc, però en el seu camí va topar-se amb les cames d'un accelerat cancerber blauet que va desviar providencialment el rumb de l'esfèrica: 2-1, hi havia esperança.
A la segona part, però, els problemes i les desatencions es van multiplicar: al Geni de Tànger van atacar-lo unes rampes estranyes als músculs tibials, al Cerverí de l'Urgell cada gir li era una petita tortura hernial i no podia seguir cap cursa, mentre PercyAgustimsson aguantava els rigors del fred i la humitat al seu turmell masegat serrant les dents i passsant ràpid la bimba. Per tot plegat, que el resultat augmentés fins al 5-1 tampoc és d'estanyar, ni se li ha de retreure res a un PercyFaldur força venut tota la nit, que en va haver de treure unes quantes i que, coses del destí i les lesions, ja tenia preparada una vella samarreta amb el 12 a l'esquena i va acabar fent de jugador. Amb ell corrent amb plenes facultats, els Percies van poder ser quatre jugadors complets i PercyCharlisson va gaudir d'un parell d'oportunitats en xuts des de la mitja distància, però va ser el Solsoní qui, com atret per una força magnètica, va fer-se amb la bimba per encetar un eslàlom de cames en línia recta, superant rivals com qui espanta mosques, fins a trobar-se davant del proter blauet; el xut va sortir escarransit i es dirigia a càmera lenta cap a la xarxa, cosa que va obligar a PercInyisson a assegurar el gol abans que algun estampat sense ànima volgués intervenir-hi per evitar-ho. El 5-2 mig maquillava el marcador, però per completar la seva lamentable aportació a la nit PercyArnyldur, en funcions de cancerber, va empassar-se un últim xut dels blauets per deixar la nit en un resultat tenístic.
NOTA: es tracta [informació de servei per a sobretaules] de Sant Pau ermità, Sant Maür i Sant Antoni Abat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada