Victòria sense punts

                                                       

   KORBAKU  2       BRIAN PERCY C.F.   1         
                                                                                      reda


El partit podria resumir-se amb el clàssic més clàssic de tots els clàssics de les cròniques futboleres (hagudes i per haver): "jugaron como nunca y perdieron como siempre". Literalment.  En la columna dels havers cal comptar-hi tres pals, convertir el porter rival en el millor jugador dels atigrats i, encara, sense sumar els xuts que van treure els defenses korbakus de les maneres més inversemblants. Més l'èpica de quedar-se sense canvis durant tota la segona part: PercyZabaltz va fer un Ramiro i, a l'escalfament, va sentir que el genoll bo li trontollava massa co per intentar jugar; PercyArniat, per la seva banda, va comprovar que podia córrer a mitges, que el cap no li deixava esprintar, però que un moviment giratori fet sense pensar li reobria l'estrip inguinal... El savi consell de la resta de vermellons va ser: "no facis el burro i descansa". En la seva actuació cal comptar-hi rebre un túnel que va ser el preludi de l'1-0, prendre un xut de gol a PercyReda que podia significar el 2-2 i, això sí, la satisfacció d'haver tornat a vestir-se de curt.

En tot cas, cal redundar en la injustícia del resultat final: no és que els BP mereixessin l'empat, és que directament mereixien la victòria... i folgada. Es compten dues o tres bones intervencions de PercyFaldo, en contraatacs dels korbakus muntats quan els Percies atacaven en tromba, però el nombre d'oportunitats vermellones necessitarein d'una "central de dades" informatitzada per dur el compte bo: PercyReda, a més de l'empat a 1 en jugada personal, va xutar en i des de totes les posicions possibles, PercyGheler no es va quedar curt en culebrillades i va disposar d'un parell de xuts francs dins de l'àrea, mentre que tant PercyChal·ly com PercInyi van buscar-se posicions de gardela sense descans, però sempre amb el mateix resultat: xut alt, desviat pel porter o rebotat en alguna cama estirada a la desesperada. Si a aquest maregmànum d'ocasions i de domini aclaparador hi restem que el segon gol dels ataronjats es produeix 10 segons després de l'1-1 en un xut de mitja distància que rebota en algun percy i en desvia la trajectòria fatalment... s'entén millor el titular que encapçala la crònica: no suma punts, però aquest partit cal comptar-lo com un victòria (ni que sigui moral). No oblidem que és el primer després dels turrons, que sempre costa més.

Gol: 1-1 Reda.
També juguen: Faldo, Chal·ly, Inyi, Gheler i Arniat.
Escalfa i anima: Zabaltz.

Parte mèdic: el genoll del Gudari del Baztán fa figa i l'estrip amb hèrnia del Cronista es fa notar... vés a saber perquè. 

DECLARACIONS
Zabaltz: "Partit excel·lent, xavals, mereixíeu que entrés l'empat, és injust haver perdut"
Faldo: "L'empat i algo més: era un partit per guanyar"
Chal·ly: "Sí, quina ràbia quan no hi ha manera que entri res, perquè el proter ha parat... però se n'ha trobat moltes"
Faldo: "Sí, hi ha hagut uns quants xuts al ninot"
Inyi: "Però hem fet tres pals! O quatre?"
Arniat: "Tres mínim, i el del Reda al travesser era impatable"
Chal·ly: "I el xut que tu li prens... casi que també"
Arniat: "Ja, ho sé... però no l'he vist. I això que m'ha avisat, però he reaccionat tard"
Reda: "Bueno, no passa res... però era claríssima"
Gheler: "Però l'instint del pitxitxi és xutar sempre que es pot"
Arniat: "Tu sí que m'entens, però ara ja m'ha passat el Reda"
Inyi: "Estàs molt pendent de l'aplicació aquesta tu, no?"
Arniar: "Ho reconec, sí... tot i que el còmput bo és el que porto jo"
Chal·ly: "I perdona per haver-te dit que no juguessis més, d'aquella manera però crec que era millor"
Arniat: "I ara, al revés: gràcies per posar seny en lloc meu"
Faldo: "Què has sentit, una punxada?"
Arniat: "Sí: he aconseguit córrer sense que em moolestés, però al fer un gir sec... zas! Suposo que s'ha estripat una mica més. Al final el que tinc és un trencament fibrilar per on surt greix, diuen"
Chal·ly: "Doncs pensa que d'aquñi a dues setmanes toca descans, dossifica't"
Zabaltz: "Seguiràs provant?"
Arniat: "M'agradaria, sí, però... ja ho veurem, partit a partit"
Faldo: "Exacte: aquesta és la meva filosofia"
Zabaltz: "A mi crec que se m'ha acabat la temporada"
Gheler: "Hosti, segur?"
Inyi: "Què notes?"
Zabaltz: "No sé, és com si em ballés. Jo crec que es diferent que l'altre genoll perquè no em fa mal però sento com un crec-crec"

NOTES DEL 3r TEMPS
    · En la birra apressada post-partit (massa tard per a fer entrepans) es recorda que la setmana que ve, el divendres 17, hi ha sopar Percy. Algú ja exposa alguns dubtes...
    · En algun moment algú es recorda de l'Agus, apalancat a casa, però ningú refereix cap comentari del tipus "el Hansi Flick això no ho toleraria"
    · ...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els punts sobre les is

Graduar la intensitat

Final apoteòsic (fermall d'or)