Percy Mason
Aparentment, les condicions eren les mateixes que fa quinze dies: mateix rival, amb partit a altes hores de fred nocturn i els de blau insistint en jugar amb el porter avançat. Amb la diferència que, aquest cop, hi havia el titular o, si més no, un paio que en el partit anterior no hi era i que, clarament, era el que millor la tocava (i xutava) de tots. Així les coses i tenint en compte el bany, acabat en 6-2, que ens havien clavat l'últim cop, les perspectives eren poc falagueres, perquè els de vermell seguíem amb els mateixos problemes físics: PercyArniat, limitat de moviments i de córrer ràpid; PercyAgus, amb el turmell aguantat amb filferros; i PercyReda, amb el dubte de quanta estona li aguantarien els músculs tibials sense carregar-se... És clar que, els bons quefers de la Secretaria Tècnica ens havien proporcionat un reforç, també: PercyÒscar. Just qui havia de ser l'encarregat d'obrir el marcador aprofitant un rapidíssim contraatac que el va deixar plantat sol davant del porter estampat: va ser cosa de driblar-lo per l'esquerra , així que va sortir-li al pas, i marcar a porta buida: 0-1 i, de sobte, el panorama canviava. La coincidència sobre el tereny de joc dels Cosins Crespo, el Pinche de Nou Barris i el Geni de Tànger, a més, facilitava que els vermellons sapiguessin moure la pilota amb criteri i superar la pressió blaveta amb (aparent) facilitat. No només això: PercyGheler i PercyAgus, en combinació amb el CosíCrespat, van crear un parell de bones ocasions per ampliar la distància, mentre que les ajudes defensives permetien avortar tots els intents d'atac estampat.
Però alguna cosa va canviar a la segona part: d'entrada, els músculs tibials de PercyReda van dir prou, mentre que els de blau van decidir multiplicar la pressió i els moviments per desajustar la defensa pèrcia. I a fe que ho van aconseguir! Amb pocs (o mitjos) canvis a la banqueta, la tasca de PeryÒscar cobrint dos homes rivals (un, el porter avançat), de PercyGheler tapant xuts, i de PerciesChal·ly&Inyi ajustant forats va ser absolutament encomiable, si bé amb el pas dels minuts les cames van començar a pesar i els de blau van trobar la manera de fer parets i guanyar l'esquena de la defensa. Però no comptaven amb el factor sisquere, propi del Pla d'Urgell: l'art de saber col·locar bé els pals i un PercyFaldo en estat de gràcia. I, sí, en van fer un, però n'haguessin pogut entrar una dotzena i repetir un resultat escandalós (o superar-lo), però els de blau van acabar estampats contra un mur Mollerussenc agegantat. I estavellant sis o set xuts al pal, cert; i incapaços de superar, la resta de vegades, una defensa que gairebé atalantejava. Aquest cop sí, els vermellons vam lluir les ostres millors gales com a defensors de causes que semblaven perdudes d'entrada. Altra cosa és que, a l'hora d'aprofitar la porteria buida del rival, siguem capaços d'encertar-la xutant des de camp propi... potser era demanar massa. Un puntet per começar la segona lligueta és més que acceptable.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada