Màximes facilitats
Els maximums tenien un pla, d'entrada. O sigui: una idea, bàsica, senzilla, plàcida, fins i tot, de jugar a futbol: tocar amb calma, mobilitat constant i a esperar l'error percy que, ho tenien clar, tard o d'hora es produïria. Es fa difícil saber si, a més, sabien que la tendència és que els rogets en cometin de seguida i que, per tant, el millor era començar concentrats de bon inici. I tal dit, tal fet: tres ocasions, tres xuts, tres gols. Duiem cinc o sis minuts de partit i el podíem donar per sentenciat: es feia difícil pensar que uns Percies endormiscats, fossin capaços de fer tres gols... i deixar de rebre'n. Però va estar a punt de passar, encara que el resultat no ho reflecteixi. Potser va coincidir amb l'aparició de PercyInyi a la direcció de joc, capaç de posar ordre a la anàrquica tendència dels graciencs del sud i del sud profund, d'aconseguir que PerciesGheler&Arnyw toquessin amb criteri i fins s'acostessin amb perill a l'àrea de gol i, és clar, de posar a prova el porter maximum amb algun zapotec llunyà... que també va tastar el pal. Un parell de bones intervencions del Gudari d'Òdena a la porteria (amb pirueta inclosa!) van precedir la ja habitual jugada tangerina: pilota cosida al peu, rivals que queden endarrere com portes d'una prova d'eslàlom i xut ajustadet al pal lluny de l'abast del porter: 3-1. Semblava que encara hi hauria partit, a la segona part, perquè els BPs van envalentonar-se gairebé de cop i van començar a crear ocasions, però abans de la mitja part el gol va tornar a ser groguet.
Semblava tot sentenciat (i ho estava), però el més just -analitzat el partit amb perspectiva- hagués estat un resultat més apretat, tenint en compte que el millor jugador de la segona part va ser... el porter maxium. El que no ve casi mai, el que només han reclutat per a partits importants, el que casualment va poder combinar-s'ho per ser-hi el dia del derbi. I es va guanyar les birres del 3r temps a consciència: va aturar zapotecs del Pinche de Poble Nou, del Geni de Tànger i del Bartender de Matanzas, xuts a un metre de la porteria (i estant descol·locat) de PercyPeebles i uns contra uns de PercyGheler. I on no arribava ell, hi havia el pal on el Cronista va enviar un corner llampec i el defensa que va prendre el gol fet a l'Enginyer del Pisuerga després d'una jugada d'extrem pur d'un PercyZabaltz convertit en Kuko Ziganda, corrent per la bans, superant un últim rival vora el córner i centrant endarrere per l'arribada de PercyPeebles. L'acumulació d'ocasions de gol més el domini, sorprenent!, dels rogets en el control del joc atacant i la bona tasca defensiva no feien pensar en una remuntada que, amb el cinquè gol, fruit d'un seguit de rebots mal refusats en àrea pròpia, s'havia convertit en utòpica; però sí que escrivien a l'aire, en majúscules i negreta, una pregunta retòrica: "PER QUÈ NO HEM JUGAT AIXÍ DES DEL PRINCIPI?". Amb aquest dubte el partit va arribar al final, amb els Percies carregant més pena que ràbia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada