Victòria raquídica
Aquest cop estàvem preparats, veníem amb la lliçó apresa: sabíem que els estampadors eren equips de moure ràpid la pilota, marejar el rival amb parets i fer força gols per partit. Aquesta temporada ens havien guanyat dos sets: 6-2, 6-2. De manera que, per un cop, hi va haver quatre crits d'ànim i d"'eh! atents des de ja!" al principi, i la concetració va ser tan alta al darrere que, a la primera opció de sortir l'atac, PercyZabaltz va veure claríssima l'opció de pujar per banda i xutar però, a última hora, la resposta encefàlica va ser un centre amb forma de ciri que, en caure, va activar la resposta neuronal automàtica d'un també molt concentrat PercyArnyw, que la va engaltar de ple per fer un gol (personalment) històric: 0-1. I no van haver de passar ni cinc minuts més abans que PercyChal·ly, al desactivar la maranya de passades dels blaus, activés amb una passada llarguíssima a PercyÒscar que, sol davant del porter, només va necessitar dos tocs: un amb el pit per controlar la bimba, l'altre amb el peu dret per superar la sortida del cancerber amb una suau vaselina: 0-2; els estampadors passaven a estampats i pocs rogets recordaven un avantatge com aquest en els últims temps... Ja només calia defensar i defensar amb la mateixa solvència que estàvem fent-ho: amb els de davant controlant el cinquè jugador a distància i, sobretot, no desordenant-nos amb el seu tiqui-taca constant, però no precisament ràpid. Així i tot, l'1-2 va arribar abans del descans en excel·lent jugada personal d'un blavet. Res a dir, s'hi podia fer poc.
A la segona part hi arribàvem amb les forces justes i les samarretes empapades. Havíem defensat bé, però havíem deixat d'atacar: cert que amb el marcador no calien riscos, però faltava la serenitat que va aportar PercyAgus a la segona part per treure millor la bimba, més la velocitat de PercyÒscar per fer entrar la por als blavets. Al darrere, PercyChal·ly seguia entomant xuts rivals, PercyFaldo aturant els que tocava i PercyGheler interpretant com ningú el paper de goma elàstica/empetitidor d'espais per a l'atacant que vol tenir superioritat amb el porter. L'error en les cobertures va acabar arribant però el 2-2 no arribava i, sent que els rogets havien renunciat a fer més gols si no venien de xuts des del propi camp (i la punteria no estava del nostre bàndol) o en jugades personals del CosíCrespat, els estampadors no s'acabaven de creure el que veien. Però els rogets començaven a anar al límit de forces i només hi va faltar que l'àrbitre xiulés un parell de faltes dubtoses, i que una acabés amb empat, perquè el partit s'encabronés una mica: entre un de blau que no callava, i l'encèfal de BP8 que reaccionava sense consciència, la crispació va apoderar-se del matx i el 3-2 va caure com un gerro d'aigua freda, després desajust en les cobertures fruit més de la impotència i del cansament, que no d'una altra cosa. Malgrat l'evident domini blavet a la segona part, el resultat era injust i va despertar la fera interior de PercyÒscar, que es va treure dríblings de tots colors, xuts impensables i passades de la mort estratosfèriques que no trobaven rematador: al Solsoní li va faltar un número de la bóta en la més clara (o deu anys menys a les cames). Tanta frustració acumulada, però, va servir perquè el bulb raquidi de BP4 activés l'automatisme del xut sense pensar en el dolor de la fisura al metatars així que dos defenses blavets van cedir-li espai (mentre el porter cridava: "que aquest no xuti, que aquest no xuti!!"). I el 3-3, encara que dos un empat, va tenir gust de victòria, pel rival que era i per com va arribar, gràcies a un grau de concetració tan alt que va activar-nos (per a bé i per a mal) els ressorts profunds de les neurones que enllacen la medul·la i el cerebel.
Chal·ly: "Però seràs cabrón!?? A sobre que deixes l'equip penjat per anar-te'n de farra a Eivissa!"
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada