Per quan vingui un altre juny!
Havia d'arribar, tard o d'hora, ni que fos per demostrar que encara hi ha futbol per dir i escriure en les botes rogetes. Veure, d'entrada un tal Tapón (que la majoria de brians coneixien) a les files dels atigrats, de qui només reconeixíem un parell de cares, no era un bon pressagi. I que ells comencessin amb quatre sobre el tapet verd només va servir perquè els primers compassos fossin de veure-les venir, a l'espera que els arribés el cinquè i sense crear massa perill, si bé va marcar clarament quina seria la tendència: els Korbaku jugant amb porter avançat i els Percies buscant bé el xut llunyà a porta buida, bé la passada a l'esquena perquè els davanters es plantessin sol davant el porter. I si bé PercyÒscar es va negar, contra quatre a xutar des del camp propi, PercyArnyw no va saber rematar a porta buida el primer dels serveis crespats. Seria la tònica de la primera part, fins que PercyReda va saber-se crear l'espai suficent per xutar des de la mitja distància i posar l'1-0 al marcador. Segona setmana consecutiva avançant-nos en el marcador i amb elGeni de Tànger ensenyant el camí. Ja només calia, aprofitant la superioritat de banqueta, defensar bé el seu atac amb cinc i evitar que els dos korbakus amb bona gardela tinguessin espai suficient per fer-la servir. No ho vam aconseguir, si bé el tunel subterrani de l'estació a la capital del Pla d'Urgell hi va tenir alguna cosa a veure... però de més verdes en maduren, es van dir els rogets que, a continuació, i amb la facilitat amb què entre PercyReda i PercyÒscar domen qualsevol situació, els Cosins Crespo es van dedicar a servir gols fets al Cerverí de l'Urgell, que es va dedicar a fallar-los un darrere l'altre; tampoc el Solsoní va tenir el seu dia més lúcid davant del porter rival. Així que, a la mitja part, sorprenentment i com si es tracés d'un mal viatge psicodèlic, el resultat era de 2-1 pels Korbakus. Qualsevol amb quatre nocions de futbol podia jutjar que un marcador injust. A la mitja part es va senti algun roget dient "si no guanyem aquests, no torno més!". "Pues té pinta que no serà..", va respondre algú altre.
I la segona part va seguir similar: els xuts des del camp propi de PercyChal·ly&Òscar&Reda, aprofitant que el porter atigrat feia de cinquè jugador, van anar-se'n dos al pal i una fora per mig pam. En els contraatacs en què BP8 es quedava sol contra el porter, xutava al cos de l'ídem; i al CosíCrespat els cacaus se li n'anaven desviats... fins que el talent va dir prou. En tres minuts màgics (posa-n'hi quatre), PercyÒscar va trobar una bona posició de xut i la manera de culminar un atac Percy esforçat, amb nombroses passades entre línies, per acabar en contraatac: el 2-3 pujava a l'electrònic fruit de la insistència, no en quedava cap dubte. Però el millor estava per arribar, just quan per la banda apareixia el Cavaller del Pisuerga, a temps per contemplar l'obra d'art amb què PercyReda va obsequiar a l'afició: pilota cosida al peu des de l'àrea pròpia fins a la rival, sortejant korbakus i tigres (algun dos cops) sense que, en cap moment, l'esfèrica se li desenganxés de la bóta. I, un cop dins l'àrea, picadeta al porter: 2-4. Dos gols de distància i amb declaració de principis! Podia ser, aquest cop sí, ja en data de juny, arribés la tercera victòria pèrcia del 2025? La primera des del 6 de març, o sigui la primera de la primavera? No encara: el blat era al sac, però a lligar-lo no va córrer prou PercyArnyw per tapar un xut llunyà a la sortida d'un córner i, en la seva trajectòria (probablement fora, però no queda clar), la bimba va rebotar en BP4, canviant de direwcció i deixant venut a PercyFaldo. Tocava patir. I es va fer, durant uns quants minuts en què l'empat va planar sobre el Camp 2 de l'Asturiano Arena, fins que va sorgir l'oportunitat d'un darrer contraatac en què PercyÒscar va dur el pes i va aguantar tant com va pdoer fins a servir la passada de la mort cap a un PercyArnyw que, aquest cop sí, llençant-se a terra com en els vells temps, va arribar a impactar la bimba el just perquè el cinquè pugés al marcador i els 3 punts (per fi!) es tenyissin de vermell. Quedi com a recordatori que, per mesos que passin, sempre arriba un gloriós dia de juny. Comença la remuntada?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada