Maneta québecoise

       BRIAN PERCY C.F. - 5 (reda 2, pujo 2 i chal.ly)

       AIKEBAJAR - 0

Estrena plàcida de la Lliga, amb dedicatòria a PercyPeebles, que hauria acabat en golejada d'escàndol si PercyArnyw no tingués l'esquerra de fusta.

Era un inici quasi somiat, a la carta --si exceptuem l'horari: contra un rival de més edat i sense reforços juvenils, just el que els Percies sí que necessitàvem en aquest inici de temporada amb la infermeria plena. Just que el dia que el Québecois havia visitat el quiròfan, els reforços de PercyPujo i PercyJan van ser aigua beneïda per moure la pilota en atac i davant la tímida pressió dels Aikebajar en la sortida des del darrere. Algunes estones els moviments percies semblaven una coreografia i les ocasions no van tardar en arribar, xut al pal de PercyChal·ly inclòs, ocasió marrada de PercyGheler davant del cancerber rival i xuts diversos que el portiere dels blaus treia amb una agilitat sorprenent. Davant el dubte de si seríem capaços de fer-ne algun, PercyReda es va carregar la responsabilitat, va marcar l'1-0 i va donar el segon regalat a PercyArnyw... que no va aconseguir que la bimba, després de rebotar contra el peu esquerre,  a dos pams de la línia de gol, se'n desenganxés per anar cap a la xarxa. Abans del descans i després que el Donnaruma demostrés altres capacitats, a més de les d'aturar xuts de totes bandes, i que PercyFaldo l'imités en l'única ocasió dels Aikebajar, PercyPujo va trobar-li el punt feble (xutar-li al cos) i va posar el 2-0 de la tranquil·litat.

Però com que tot havia estat tan fàcil, ocasions a mansalva, joc combinatori, moviments de ballet i una defensa sòlida, el relaxament va fer acte de presència -més que no la pájara habitual. Va ser un "això ja ho tenim", "tampoc cal fer-nos mal" i, òbviament, els Aikebajar van aproftar-ho per provar els reflexos mollerussencs. Que va respondre la mar de bé, cal subratllar-ho, però durant una estona l'ombra del 2-1 i dels nervis que ens atenallarien si el feien, va planar sobre la pista de dalt de l'Asturiano Center. Sobretot perquè el tal Lucca, tant bufó a l'hora d'expressar-se, com Buffon, sobre el terreny de joc ens seguia negant el tercer, que només va arribar quan el Cronista, per fer-se perdonar el que encara havia de venir, va robar al mig del camp i va aconseguir fer la passada de la mort perquè el Balaguerí de les Castes de la Riera, ara que sabia el truc, marqués el 3-0 i sentenciés l'angoixa. Després, sí, PercyArnyw va tornar a comprovar que les bambes noves són com un iman... la pilota s'hi enganxa quan es tracta de rematar a un pam de la línia de gol. Jugada calcada a la de la primera part, sense l'excusa que "no m'esperava la passada" i PercyReda recordant-se de l'Aisha Kandisha. Per sort, les pors estaven esvaïdes i el joc va tornar a fluir, amb un PercyJan esperonat des de la banda conduint joc i ocasions, mentre PercyReda aprofitava el refús d'una excel·lent jugada de PercyChal·ly, que encara va aconseguir obrir el seu compte golejador en una juagda cap al final, trenda des de Solsona. Magnífica demostració coral i que vingui el següent!

Gols: 1-0 Reda; 2-0 Pujo; 3-0 Pujo; 4-0 Reda; 5-0 Chal·ly.

També juguen: Faldo, Jan, Gheler i Arnyw.

TERCER TEMPS

Tot i l'horari, hi va haver temps perquè  el Faldo i l'Arnyw fessin un bikini

 i per una birra col·lectiva, mentre començava a ploure.

L'estructura arquitectònica de les Casetes de la Riera va posar-se sobre la taula, potser perquè n'hi havia tres pobladors, mentre el Pujo lamentava que, de la seva generació, ja no poguessim enganyar a ningú més per fer suplències pèrcies.

La frase més repetida de la vetllada va fer referència a les botes noves de l'Arnyw, la cama de fusta, la impossibilitat de repetir exactament el mateix no-remat 

i "hem golejat tot i la insistènci del Cronista a posar emoció al partit i donar vides al rival".

(intimitats)

Diu que el Romà PUjadas es gcagava sovint amb el Pere Hereu 

per la quantitat de passadissos que va posar a les cases del veïnat.