La Lliga dels Brian

          MAXIMUM                 BRIAN           ATTACK   - 1           PERCY C.F.  - 0 Anava a titular "Desapareixíem lentament", però he cregut oportú no seguir amb la vena Manel i, si de cas, fer-ho una mica menys dramàtic. Així que he acudit al DIEC:     lànguid -a   adj. Dèbil, mancat d'energia, de vigor, d'empenta. Una veu lànguida. Prendre en alguna cosa                    un interès lànguid.    Potser és el que apuntava PercyGheler des de la banqueta: "hem arribat a final de temporada molt justos de forma física". O potser és que, després de dos partits al camp gran, el camp petit se'ns va fer... això, petit. O potser és cert que, efectivament, davant no ens sabem moure i, així com per defensar no ens cal esforçar-nos-hi massa, ni posar-hi més interès del compte (especialme...

        BRIAN                             PERCY C.F.  - 2           ALIANZA  - 3                        (gheler i toni) Hi ha moltes maneres de jugar malament: malament mateix, pitjor, fatal, de manera nefasta, sense ganes, exasperantment lents i fins no jugant. Tot junt faria una categoria per sota i, després, més avall, hi ha la primera part dels Brian Percy C.F. d'ahir. Però com que el rival no era gran cosa (sent generosos) i en les nits de lluna plena tot es capgira, a la mitja part ens vam trobar guanyant 2-1. Regal de l'atzar? No, en bona mesura, dels alianzas. I a la segona vam millorar. I vam crear ocasions. I vam moure'ns amb criteri. I vam tenir fins a cinc faltes amb barrera (d'aquelles en què l'efectivitat pèrcia sol ser d'un 75%). I no vam saber fer canvis. I vam cometre alguns err...

                                BRIAN              RIVERDEL - 1         PERCY C.F. - 4                                                (lluís, pujo (2), gheler) ["Pim-pam toma lacasitos" com a sinònim de "Cop d'autoritat", que era el primer títol.] Els Brian Percy C.F., amb baixes notables (bé notables... hi ha la dita aquella que fa: "sense Peebles i Zabaltz, victòria segura") i reforçats amb criteri al mercat primaveral, van marcar-se un partit d'aquells que fa dir "sí, senyor!" contra un rival que, jugant amb peto i sense cap samarreta igual (això hauria de penalitzar), normalment sempre ens complicaven l'existència. Motius? Diversos, és clar: el Camp Gran, que afavoreix el joc percier n'és un, sens dubte. La tornada de Per...

           BRIAN                                PERCY C.F.- 1            JUVENIL - 3                             (lluís) Una mica en plan Tito del Crackòvia, no? Sí: un hi va, s'esforça en animar, donar consells, aplaudir, organitzar tàctiques -especialment pels córners (i aguantant cares del tipus "pots deixar-nos tranquils amb la teva jugadeta, si us plau?")-, protestar una mica a l'àrbitre i, és clar, agafar quatre apunts mentals per a la crònica. Però no és el mateix. Al no suar-ho, tot és més difús. I ara em trobo que... bé que... això, no? Que sí: que bon partit, molt ben defensat, posant dificultats als actuals campions de les 24 hores, a un equip que té dos paios brillants -un al darrere, GeriGran; i l'altre al davant, el tal Mario-, un parell o tres més de molt merit...

          ALL BLACKS                BRIAN           BACK       - 2           PERCY C.F. - 4                                               (néstor (2), peebles, chal·ly) Quan dos equips dels dits "modestos" (erròniament en casos com el nostre que, de modestos, no en tenim res, però encara menys de "petits", per això aquest concepte ja ni el poso) s'enfronten per primera vegada, sense referències mútues, poden optar per dos estils de joc: el del doble o res o el de fer la viu-viu i qui dia passa, any empeny. L'estil dels Brian Percy C.F. ja és habitualment el segon: viure del savoir faire  de PercyLluís, de les culebrillades ghelerenques i dels ceballots del Geganter i el Pagès; a més de fiar-ho tot, és clar, a les intervencions que arrib...

        BRIAN                   CAIPIRINHAS         PERCY C.F. - 1         Y JAMÓN     - 7                         (peebles) En certa ocasió, Brian va dir als seus deixebles: "multipliqueu els pans i els peixos perquè pugui menjar tothom". I eren 5000 i només tenien dos llonguets i una llauna de sardines i tothom va quedar afartat. Més o menys va anar així. Cadascú se'n va anar a a casa seva i el miracle va córrer com l'espuma i es va traduir als idiomes del món i tothom en parlava i la gent va quedar meravellada. És per això que des de l'estranger la gent corre i fa cua per venir a veure Brian. Tocar-lo. Parlar-hi. Dinar-hi. Jugar a futbol amb ell. I demostrar-li totes les virtuts apreses. Com la de la multiplicació. O la de mesclar idiomes perquè sonin a portuguès i rus a la vegada. Així va ser: en cert mome...

                                          BRIAN           INADAPTATS - 4         PERCY C.F. - 1                                           (arny)  ... ho acaba pagant. La dita és clàssica i sàvia i hagués pogut valer pels inadaptats si -i només si- els rogets haguessin aprofitat les tres claríssimes ocasions de gols de principi de la segona part. I és que els blaus havien perdonat a la primera, quan els BP's estaven en quadre, sense reserves i amb PercyLluís vivint el seu particular revival com a porter. Cal comptar-li, pel cap baix, tres bones intervencions: dues de mèrit i una de sensacional. Després, PercyFaldo va prendre-li el relleu i un dels rivals va dir: "hòstia, no, aquest és el bo!". I deixarem en l'aire (lliure) la...