No em surt cap títol

        BRIAN                  
        PERCY C.F.- 1          JUVENIL - 3
                           (lluís)

Una mica en plan Tito del Crackòvia, no? Sí: un hi va, s'esforça en animar, donar consells, aplaudir, organitzar tàctiques -especialment pels córners (i aguantant cares del tipus "pots deixar-nos tranquils amb la teva jugadeta, si us plau?")-, protestar una mica a l'àrbitre i, és clar, agafar quatre apunts mentals per a la crònica. Però no és el mateix. Al no suar-ho, tot és més difús. I ara em trobo que... bé que... això, no? Que sí: que bon partit, molt ben defensat, posant dificultats als actuals campions de les 24 hores, a un equip que té dos paios brillants -un al darrere, GeriGran; i l'altre al davant, el tal Mario-, un parell o tres més de molt meritoris i el vell, que bàsicament posa el cos i estira la samarreta del rival. A tot això cal sumar-hi l'estat dels BP: baixes de les torres bessones PercyPeebles&Arny, reaparició entre cotons de PercyCostellaEn l'AireGheler i l'estat dubtós del turmell (i l'abductor) de PercyLluís; amb el fitxatge del sempre efectiu PercyXaviComa. En Kaixo s'havia proposat que l'estrella del negrets no fes cap gol... i s'hi va esforçar! Però son germà va rebre una pilota tot sol en una banda i el 0-1 va caure gairebé com a conseqüència lògica: ningú no dubtava que així seria. Però els rogets no vam enfonsar-nos pas. Vam defensar amb les dents, amb ajudes quan la rebia el bo, evitant que pogués xutar fàcil, i amb transicions prou ràpides... per bé que, de vegades, una mica massa, especialment a l'hora de buscar la passada en profunditat. En una d'aquestes, PercyProgramadorLluís va etzibar una gardela a la base del pal esquerre dels juvenils, que va provocar un rebot i la bimba, mig morta, mig traïdora va fer un estrany quan el defensa rival va voler refusar-la... i se'n va anar dins. Empat. (I per bé que l'organització -i fins el sentit comú- donaran el gol com fet en pròpia porta, l'estadística que compta, la bona, la que quedarà en un futur, la d'aquest blog, l'adjudica al recent casat; ni que sigui com a regal de noces. Sí, sí... de res.)

I amb l'1-1, justificadíssim, el descans. La primera part havia vist el retorn de PercyGheler, fent una mica el ballarí, de puntetes, i alguna bona intervenció fal·lera, potser en homenatge al sant patró de Mollerussa -que avui celebra el seu dia gran. La represa va ser més intensa. Ja ho havia dit el capo de l'organització "aquest partit promet, és interessant" (i el cronista jura no haver-s'ho inventat i, en canvi, pensar -en aquell moment- que era un comentari com per quedar bé). El Gudari de terres navarreses va tornar a prometre que "el Mario no marcarà: m'ho he jurat!"... típica promesa que no s'ha de fer en veu alta. Va marcar l'1-2 defensat, és clar, per PercyZabaltz, a qui va fallar l'ajuda d'algun roget i, és clar, en mig pam l'home en va tenir prou per treure's un cacau imparable per PercyFaldo -malgrat que a la primera part el propi jugador havia felicitat el cancerber percy en un parell de xuts casi [i noti's que el casi està en cursiva, remarcat] imparables. A partir d'aquí, la defensa brianesca es va desquajeringar [en cursiva, també, per raons òbvies] un pèl, però això va convertir el matx en un anada-i-tornada que, d'entrada, va afavorir-nos. PercyChal·ly, multiplicat en defensa, va fabricar-se tot solet una ocasió impossible: dríbling cap enfora i xut gairebé sense angle que va demanar una bona intervenció del porter rival. Sumem-hi xuts de PercyZabaltz, PercyGeganterToni, PercyXavi Coma (no tots ben dirigits) i fins una culebrillada gheleresca sense remat final per entendre que el 2-2 va planar una bona estona en el camp petit del GarbíArena. És clar que l'1-3 també ens el vam ensumar més d'un cop... i, sí, al final va caure, rotund, inapel·lable, quan quedava menys d'un minut pel xiulet final. Excessiu? No ho diria. Bé... o sí. Al final tot depèn de si entra, no? Doncs això.

Gol: 1-1 Lluís
També juguen: Faldo, Toni, Chal·ly, Zabaltz, Xavi Coma i Gheler.
Entrena i dirigeix sense massa èxit: Arny

Declaracions:
Toni: "El vell aquest és un pesat: no para de fotre't cops i d'estirar-te samarreta com un nen"
Lluís: "Però el germà del Mario, Iván es diu, oi?, igual"
Chal·ly: "I El GeriGran... passa que no li pots dir guarro perquè no ho és. Ara: et posa un braç i no el passes, i mira que jo sóc fornidot, eh?"
Zabaltz: "Joder, joder! Mira que anar a marcar quan el defensava jo! Ja és mala sort..."
Arny: "No: és qualitat del paio"
Chal·ly: "Ens hjavíem d'ajudar més en defensa: el paio l'havia de marcar sempre algú més dels de davant"
Lluís: "Ho sé, ho sé... però no sempre he pogut arribar..."
Faldo: "Bueno, bueno: però aquests és dels partits que molen; igualtat, ben defensat..."
Gheler: "Celebro haver jugat i,a més, m'he sentit bastant bé"
Arny: "Doncs jo us he envejat bastant... és el típic partit que fa ràbia mirar-se'l des de fora; però era millor no fer el burro"
Zabalza: "Jo diria que contra els equips bons ens concentrem més"
Toni: "Si aneu al frankfurt, mastegueu bé que no se us atravessi"
Faldo: "No t'entenc"
Toni: "Que mossegueu bé el frankfurt que no se us atravessi"
Chal·ly: "Això què és? Una dita vilafranquina?"
Toni: "Podria ser, però em penso que és bastant universal... és com no us mengeu les polles de canto"
Zabalz, Cghal·ly i Faldo (a l'uníson): "Ah...., vale!"
Arny: "Svensson, vols fer el favor de no esperar-te aquí, que agafaràs fred?"
Faldo: "Joan... què fas aquí dret?"
Zabalza. "És que l'Arny és marica i no em vol tenir allí al costat en pilotes, tot mullat, perquè s'obsessiona"
Arny: "Fem uns frankfurts"
Faldo: "No, que me'n vaig a Oslo"
Lluís: "No, jo avui passo"
Gheler: "No, no"
Chal·ly: "Jo no ho sé... podria ser que sí... o que no"
Arny. "Sí, efectivament: tens aquestes dues úniques opcions"