Pim-pam, toma lacasitos

                             BRIAN 
         RIVERDEL - 1        PERCY C.F. - 4
                                              (lluís, pujo (2), gheler)

["Pim-pam toma lacasitos" com a sinònim de "Cop d'autoritat", que era el primer títol.]
Els Brian Percy C.F., amb baixes notables (bé notables... hi ha la dita aquella que fa: "sense Peebles i Zabaltz, victòria segura") i reforçats amb criteri al mercat primaveral, van marcar-se un partit d'aquells que fa dir "sí, senyor!" contra un rival que, jugant amb peto i sense cap samarreta igual (això hauria de penalitzar), normalment sempre ens complicaven l'existència. Motius? Diversos, és clar: el Camp Gran, que afavoreix el joc percier n'és un, sens dubte. La tornada de PercyGheler i el seu bon savoir faire n'és un altre, evidentment. Trobar un suport per a PercyLluís, de la seva quinta i que sap fer quatre malabarismes i aguantar la pilota sense pressa, PercyPujo, també hi va ajudar. I a això sumem-hi la ja habitual seriositat defensiva sense ni un sol moment d'empanamenta general (comptem-hi una sola jugada, no la del seu gol, sinó una altra, per fer lluir a PercyFaldo) i, és clar, les aturades del cancerber roget... i tindrem un còctel que es va traduir en múltiples ocasions de gol (i múltiples, en el dia d'avui, té un significat de "múltiple de múltiple", s'entén?), estones de ballar el rival multicolori, com si fóssim la llum refractant gotes d'aigua innocents fent-los sortir els set colors del famós Arc, i la impossibilitat del riverdels de fer gran cosa més que aplaudir-nos. D'acord, potser m'estic passant, però és l'emoció que et deixa un partit rodó...
La cosa va començar igualada, amb atacs poc precisos a banda i banda, però amb una novetat: els BP's també atacaven i no només eren xuts llunyans! En una d'aquestes una passada a l'espai quasi mil·limètrica va deixar el Pastisser sol davant del porter rival... i no va perdonar (això s'ho va guardar per més tard): 0-1. Començàvem bé i era qüestió d'aprofitar-ho. A fe de Déu! Uns-contra-uns de PercyArny i PercyGheler, xut de PercyChal·ly, cop de cap endarrere de PercyPujo per sobre el travesser i acrobàcia de PercyEnToni després d'una cursa fins a la línia de fons, salvant la bimba de perdre's i havent de driblar un rival i la xarxa protectora, plena de forats traïdors. El combat desigual el va guanyar la xarxa i el va patir el costellam dret del Geganter, però els Riverdel, senyors, ens van tornar la pilota. Potser escarmentat -o simplement dolgut o tocat-, el Vilafranquí va optar per jugar més centrat en la següent jugada, fent de pivot per retornar una paret al Casteller que va fer el segon, malgrat el doble misto, tant en la paret, com en el xut. Però tant se val: 0-2! va ser llavors que els Brians van optar per deixar lluir-se PercyFaldo en un u-contra-u que, com ha estat dit, va ser refusat. O sigui que, a la mitja part (agafeu-vos fort), guanyàvem de dos!!
A la represa, els gats vells dels rogets (que eren el més joves segons el calendari), ja havien avisat a la resta: "cal aguantar els primers minuts, que tornaran a sortir fort i a pressionar; després no s'aguantaran els pets". I així va ser. I hi va haver ocasions riverdelaires i algun contraatac rogenc que trencava la norma però el més destacat van ser dos xutassos a la sortida de sengles córners: el primer va impactar entre l'esquena i el costellam de PercySegurilla, i el soroll sec que va sentir-se, "plooofff", va indicar que li quedaria marca uns quants dies. El segon va pujar al marcador: 1-2. Resposta vermellona? Passada en llarg de PercyFotògraFaldo (no ben vista per tothom), llençant a PercyCargolí perquè comencés una jugada personal, superant rivals i obstacles del terreny de joc, amb semiaturada del porter rival... i pilota morta que cau al Solsoní, a dos pams de la línia del gol. L'instint golejador no es perd mai, per setmanes que passin: 1-3. A continuació, el mateix que la primera part (i que ja havien anunciat els gats vells): el rival es va desinflar en la pressió, va atacar amb menys criteri, va ser més fàcil de defensar (sense treure-hi mèrit) per als rogets que, a més i de torna, van multiplicar els contraatacs: PercyLluís en va tenir dues, PercyArny, dues i mitja (una acabà estampada a la creueta), PercyGheler encara un altra, i potser caldria sumar-hi algun xut que ara s'escapa a aquest humil cronista. Però el que té clar és el centre, dissenyat amb cartabó, que PercyGheler envià teledirigit al cap de PercyPujo, en treure un fora de banda! Sí, heu llegit bé: en treure un fora de banda!! El cas és que la pilota busca que el Casteller pugui fer l'aleta amb el cap, endarrere, com a la primera part... però per dissimular (o per mostrar d'altres habilitats), el davanter la toca amb el clatell o potser amb l'espatlla o amb la protuberància de la clavícula -les repeticions no són clares- i això enganya el porter, al defensa rival, a tot quisqui, i dibuixa una paràbola perfecta que acaba dins: 1-4!!
El partit ja gairebé s'esgotava, estava a les escorrialles i no caldria afegir-ho res més, de no ser per la carrera desbocada que PercyChal·ly va marcar-se per tornar a defensar un contraatac rival de dos-contra-un, i que amenaçava de convertir-se en el segon gol rival, després de la passada de la mort de rigor. El davanter va aixecar la cama, confiat, i llavors va passar l'exprés de mitjanit (o el de les 21:30) per davant seu, com una exhalació: era el Segurilla, que va refusar la pilota a córner. Córner que, de fet, no es va arribar a treure, perquè l'àrbitre va decidir xiular el final. Però la cursa de l'Aparellador Pagès demostra en quin nivell d'exigència i eficàcia van sortir a jugar els rogets ahir.

Gols: 0-1 Lluís; 0-2 Pujo; 1-3 Gheler; 1-4 Pujo
També juguen: Faldo, Chal·ly, Toni i Arny.

Declaracions:
Chal·ly: (exhalant) " buuuf.. fuuub... Si arribo a saber que quedava un minut, no corro així!"
Faldo: "Que surti a la crònica que la meva passada en llarg que ha propiciat no sé quin gol ha estat catalogada pel Chal·ly com 'vaya pedra!'"
Chal·ly: "I que surti a la crònica que sense el Pablo i el Joan, victòria segura... que això els fa rabiar"
Antoni: "Juga en aquest camp gran és molt millor!"
Arny: "I pel turmell, també, perquè no el gires tant"
Pujo: "Bé, xavals, us he vist molt bé"
Lluís: "Avui hem jugat molt serios, eh? de debò"
Arny: "Deu ser que ens dura el globo de dissabte"
Pujo: "Diumenge a la tarda vam estar asseguts hores i hores amb el David Tomàs al sofà, i va aconseguir no dir-nos res"
Lluís: "Doncs ens van sobrar 11 ampolles de ginebra i 17 de fanta llimona"
Gheler:"No, jo cervesa casi no en vaig beure... bé, menys al principi. Bueno i després"
Arny: "L'Uri? Un campeón: al viatge de tornada, tots fent-li conya i ell, sense immutar-se"
Gheler: "Bé... anava al límit, eh?"
Faldo: "Doncs a Oslo un falafel val 10 euros i vam decidir emportar-nos una maleta de roba i una plena de menjar. I feia tanta calor que la gent es banyava pels puestos"
Chal·ly: "EL Zabalza flipava que tothom de la vostra penya begués patxarán"
Lluís: "Sí, a l'Ateneu sempre ho fem: després de sopar, copeta de patxarán, mola"
Arny: "Jo el trobo massa dolç i passo directament al whisky"
Lluís: "Bueno, nosaltres primer fem patxarán i el whisky... ve després"
Chal·ly: "En definitiva, molt guapa la boda, Lluís i que vagi molt bé al Sónar... no, al Primavera!"
Arny: "Al Sónar diu que no hi anirà... Se'ns està fent gran, el xavalet. Clar, com que s'ha casat!"