Lànguidament (o pef)


        MAXIMUM               BRIAN
        ATTACK   - 1          PERCY C.F.  - 0

Anava a titular "Desapareixíem lentament", però he cregut oportú no seguir amb la vena Manel i, si de cas, fer-ho una mica menys dramàtic. Així que he acudit al DIEC:

   lànguid -a adj. Dèbil, mancat d'energia, de vigor, d'empenta. Una veu lànguida. Prendre en alguna cosa                    un interès lànguid.  

Potser és el que apuntava PercyGheler des de la banqueta: "hem arribat a final de temporada molt justos de forma física". O potser és que, després de dos partits al camp gran, el camp petit se'ns va fer... això, petit. O potser és cert que, efectivament, davant no ens sabem moure i, així com per defensar no ens cal esforçar-nos-hi massa, ni posar-hi més interès del compte (especialment si el rival és Maximum), per atacar ens cal estar al 100% i, efectivament, no hi estem. Per físic o per estat mental? Bé, això és el que caldria dilucidar. No és que no tinguéssim ocasions, ahir: hi va haver xuts de falta amb barrera, xuts en carrera, alguna jugada marca de la casa made in Lluís, un parell d'avançaments de força desenfrenada de Gudari que vol menjar-s'ho tot (en realitat una, l'altra només va arribar a insinuar-se) i potser la més perillosa, un córner que PercyArny va treure, servint-se de PercyZabaltz com a esquer, per enganyar la defensa i permetre a PercyGheler rematar gairebé sol al mig de l'àrea rival. El porter maximum va respondre bé, diligent.

Potser és que aquest any hem acumulat força lesions, entre tots (l'edat!), i hem sumat preocupacions noves a casa, i la crisi bé que deu afectar a nivell futbolístic, també, i ens hem contaminat del caràcter Tito (el del Polònia, sobretot), que no és aquell entusiasme que despertava el Pep. D'acord, hi ha els pericos: però vosaltres heu hagut de canviar d'entrenador fent fora una mena de símbol-fetitxe per agafar-vos a un (bon) mercenari que, sí, us ha tret de les brases i ara l'estimeu molt, però... encara recordo els laments del principi dient que "no jugaven a res". Bé, és això, la languidesa: et salves com a rutina, guanyes la lliga perquè no hi ha rival, vas a jugar els dijous perquè fa quinze anys que ho fas.

En algun moment una jugada desgraciada d'error múltiple va propiciar l'1-0. Bé, no passa res: hi estem acostumats i mai un 1-0 (i contra Maximum!) no ens ha preocupat gaire, no som d'abaixar els braços tan ràpid... o sí, de vegades, però el problema no va ser aquest. Més aviat que no vam trobar revulsiu. PercyToni va intentar-ho en una jugada per la banda amb doble dríbling... però li va faltar confiança en el cacau... i la tercera "culebrillada" li va menjar el terreny. PercyFaldo va haver d'aturar un parell de vegades amb encert (especialment un xut a l'últim segon de la primera part) i només quan vam preguntar i faltaven tres minuts pel final ens vam posar a pressionar una mica la sortida rival i ens vam llençar en tromba (que no amb criteri) a buscar l'empat. Vam fer alguna falta fora de lloc (Peebleeees..!), i vam treure un parell de córners, un parell de faltes (una a l'últim segon amb avís de l'àrbitre: "després del xut s'acaba el partit i no hi ha ni rebot") i, sobretot, la sensació que hi anàvem. Però a l'"espíritu Juanito" no hi estem avesats, ni ens agrada, i no va fer efecte. I la cosa es va acabar i vam donar la mà al rival i quan mires l'1-0, la imatge és la d'un partit de futbol gran, oi? I, a més, entre dos equips amb poca vocació ofensiva. En sí mateix és un resultat pobre, poc agraciat, no fa massa il·lusió, no desperta passions -parlo del resultat en si. Només recordo un entrenador que el defensava, en una enquesta en què preguntaven si preferies un 3-2 o un 1-0 (sense que en depengués cap classificació ni valor doble): es deia Louis van Gaal. Creia que l'1-0 era garantia de partit travat, amb pocs errors, seriós i tàctic. Bé, cadascú i la seva dèria. No sent el nostre cas, ni el nostre referent, l'1-0 més aviat demostra poca cosa, no? Un resultat tímid, fluix, tebi... ni fu ni fa. Psè-psè. Un resultat pef, com les albergínies quan peten. Lànguid.

Gols: ?
(També) juguen: Faldo, Chal·ly, Toni, Zabaltz, Lluís, Peebles, Gheler i Arny.

Declaracions:
Gheler: "No estem fins"
Faldo: "Crec que, quan som tots, ens desconcertem"
Chal·ly: "Sí, és veritat, no fem bé els canvis i no sabem mai qui juga on"
Peebles: "Davant hauríem de córrer més i fer canvis i no parar de córrer"
Lluís: "Sí, la cosa és que ens movem poc"
Gheler: "És que no sabem fer-ho"
Zabaltz: "Avui em quedo a menjar frankfurt... però no el vostre"
Chal·ly: "La setmana que ve tenim dos partits: dimarts i dijous"
Toni: "I dissabte les 24 hores'"
Gheler: "No, només són 12"
Lluís: "I el partit de dijous és a les 22:30"
Arny: "I contra els russo-brasilers aquells que ens en van fer 7"
Lluís: "Podem no presentar-nos... i quedar 3-0, només"
Chal·ly: "O buscar substituts"
Lluís: "Això: els ho diem al Tomàs, al Xavi Coma i a aquells... i que corrin ells"
Chal·ly: "Segons com costa jugar amb aquella penya, eh? El Tomàs quan falla fa aquell crit..."
Arny: "A mi, m'ingressen el dia 17 per veure si estic mig xalat o xalat del tot"
Faldo: "Home, però això és bona notícia, no?"
Arny: "No em fa cap gràcia, però suposo que sí..."
Zabaltz: "I t'han d'obrir el cap?"
Arny: "No, de moment no"
Zabaltz: "Una cervela i un plat combinat"
Gheler: "Joder, hi ha gana, eh?!"
Zabaltz: "Sí, és que pel REC hem treballat molt i... tinc gana"
Arny: "Faldo: ton pare estava a la manifestació d'estelades. Sense estelada, però... hi era"
Faldo: "Cooom?!! Se'ns està radicalitzant, l'home! Vaig a trucar-lo"


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Els punts sobre les is

Graduar la intensitat

Final apoteòsic (fermall d'or)