Doble o res

         ALL BLACKS             BRIAN
         BACK       - 2         PERCY C.F. - 4
                                              (néstor (2), peebles, chal·ly)

Quan dos equips dels dits "modestos" (erròniament en casos com el nostre que, de modestos, no en tenim res, però encara menys de "petits", per això aquest concepte ja ni el poso) s'enfronten per primera vegada, sense referències mútues, poden optar per dos estils de joc: el del doble o res o el de fer la viu-viu i qui dia passa, any empeny. L'estil dels Brian Percy C.F. ja és habitualment el segon: viure del savoir faire de PercyLluís, de les culebrillades ghelerenques i dels ceballots del Geganter i el Pagès; a més de fiar-ho tot, és clar, a les intervencions que arriben des de Mollerussa amb l'AVE. Aquests All Blacks Back, que de nova zelandesos tenen el mateix que aquest cronista de filipí, van optar pel primer estil, altrament conegut com "anorrea que vas fort". Això és: pressió alta i a tota la pista per començar i a marcar terreny amb entrades fortes. Potser arribant a destemps, potser sense voler fer mal, però posant-hi el cos sencer i les dues cames per davant... Sol funcionar si el rival opta per la "viu-viu", ja que aquests de sobte tenen la sensació que davant els ha caigut l'equip més fort del grup. Si hi sumem que al 32 segons una descoordinació porter-defensa regala la pilota al rival més avançat, i que aquest es marca dos dríblings secs -agradant-se a ell i a la seva pròpia ombra- per entrar fins a la porteria, s'entendrà que, d'entrada, l'ànim brianesc (orfe de savoir faire i de culebrillades) no era massa bo. Menys encara sentint que els comentaris rivals era de l'estil: "che, boludo, qué bueno sos! te saliste!". Jugar contra estrangers, després de l'experiència de dimarts contra els russo-brasilers, no era un bon presagi.

Passa que els rogets comencen a ser gats vells. Es desesperen, sí. S'escridassen, també. I es fan retrets. Però no van tardar a veure que, per més pressió que fessin, els rivals eren més bluf que "uf!". Calia deixar que s'esgotessin, no entrar en el joc de provocacions i menys en el verbal (contra un argentí, sempre perdràs). I hi vam caure, és clar: PercyPeebles no sempre sap no tenir l'última paraula; i el reforç txuriurdín, l'esperat retorn de PercyNéstor tampoc no hi ajudava en aquest sentit. Exemple il·lustratiu:
       (Vacil·lació euskaldun): "Como me vuelvas a tocar te mato"
       (Resposta porteña): "Vas a matar? La concha de tu madre vas a matar, boludazo, atorrante de mierda, que te  achuro la cara y quedás como un bife, que a quilombero no me gana ni el más grasa de Villa Evita"
      (Resposta euskaldun): "Evita me va a chupar la polla, subnormal"
I bé, potser hi he posat més pa que formatge, però fa ambient, no? L'àrbitre, parsimoniós, va repartir targetes. I els Percys aviat es van adonar que el rival no coneixia el reglament: a partir de la sisena falta, doble penal. I vam viure d'això per bé que abans, PercyDonostiarra va tenir temps de rebre una bimba, driblar amb calma, col·locar la cama i, amb l'exterior xutar sense massa oposició per fer l'empat a 1. I llavors, els doble penals: el primer fora, el segon -doble penal, però xiulat a l'alçada del penal,- gol, també de color txuriardín. I encara, abans del descans, semi blocatge de PercyArny per fer assistència cap a PercyPeebles que etziba gardela i fa el tercer. Remuntada amb més cap que èpica. El partit pintava bé.

Contagiats per l'ambient, les targetes (una de vermella pels de negre, per doble groga) i les protestes, que volien ser iròniques però gairebé eren patètiques ("querés un maletín? Lo tenemos, eh, árbitro?"), del rival, els BP's van acabar abandonant a estones l'estil propi i adoptant el rival. Així que van acabar superant el llindar de les cinc faltes i... la sort del matx es va jugar al doble o res. És a dir: a la línia del doble penal. Algunes faltes podrien ser discutibles, però el trencilla havia decidit xiular-ho tot. Passa que perro ladrador, poco mordedor i de les quatre o cinc penes casi màximes que van tenir els blackies, tres van anar a fora i la més ben llençada va obtenir una resposta brillant de PercyTxuqui. Una doble resposta: al xut i al rebot del xut. Quan el rival es va quedar amb tres per l'expulsió, els rogets van desaprofitar una ocasió d'aqUelles que l'altre dia va ser catalogada com a CAGUMLAPUTAMÉSCLARANOPOTSER amb tres brians jugant al: "no, jo no, marca tu". Abans havia arribat el seu segon gol (un córner mal defensat) que va posar un 2-3 perillós que es va aguantar força estona... fins que, amb el rival altre cop amb tots els components en pista, PercyChal·ly va enviar a l'escaire un servei de banda, amb més col·locació que potència, val a dir-ho. La bona planta i l'elegància de PercyZabaltz tallant pilotes sense fer falta, més el sentit de joc de PerciesPagès&Geganter tocant la bimba els darrers minuts va refredar un matx que, a estones, va córrer el risc de perdre's per intentar jugar amb l'estil que no ens és propi.

Gols: 1-1 Néstor; 1-2 Néstor; 1-3 Peebles; 2-4 Chal·ly
També juguen: Txuqui, Toni, Zabaltz i Arny.
Targeta groga: Néstor
Parte mèdic: al moment de tancar edició els metges no han donat cap diagnòstic sobre el peu dret de PercyArny

Declaracions:
Néstor: "Yo normalmente no soy así, eh?"
Peebles: "Yo tampoco! Aunque estos no me crean"
Chal·ly: "Sí, Pablo, sí... cría fama..."
Peebles: "Pero es que eran muy guarros"
Chal·ly: Jo no crec que fossin guarros, passa que arribaven tard, però no anaven a fer mal"
Néstor: "Hombre! Entrar amb les dos cames per davant...!"
Antoni: "Però és perquè no en sabien més i anaven fort, com l'argentí del darrere que hi posava tot el cos"
Peebles: "Anda, anda...! Serà que no m'han fotut entrades animals"
Antoni: "L'important en un partit així és no fer-se mal, perquè arribant a destemps, si la cosa s'escalfa..."
Arny: "Bueno i guanyar!"
Néstor: "Si no ens arribem a precipitar al principi, a aquests els toques una mica al davant i els hi fots un carro"
Arny: "I tu no estàs disponible més dies? A nosaltres, bàsicament ens falta gol"
Peebles: "Y el primero lo clavaste con una tranquilidad que parecía que te chuleabas al portero"
Néstor: "Bueno, sí, el exterior nunca falla. El vulgar punterón, vaya"
Chal·ly: "I la Real, qué? Champions o no Champions? El València puja molt fort, eh?"
Néstor: "Sí, sí... ens farà patir fins l'últim moment"
Arny: "Hòstia, molaria molt, però... convé o no convé?"
Néstor: "El que no convé és que ara el Griezman el vulguin el Barça i el Madrid... Anda que aquest, que és el pijoteras no li baixarien ràpid els fums! Però clar: com ens destrossin l'equip no passem de primera ronda!
Arny: "Però mira el Màlaga..."
Chal·ly: "Però és perillós, eh? Perquè et pot destrossar la temporada, si no tens pressupost i plantilla àmplia, palmes a la Lliga"
Arny: "Però un Real Sociedad - Chelsea mola!"
Néstor: "No sé, no sé: tranquils... no passem de la ronda prèvia"