Lluna plena

       BRIAN                  
       PERCY C.F.  - 2        ALIANZA  - 3 
                     (gheler i toni)

Hi ha moltes maneres de jugar malament: malament mateix, pitjor, fatal, de manera nefasta, sense ganes, exasperantment lents i fins no jugant. Tot junt faria una categoria per sota i, després, més avall, hi ha la primera part dels Brian Percy C.F. d'ahir. Però com que el rival no era gran cosa (sent generosos) i en les nits de lluna plena tot es capgira, a la mitja part ens vam trobar guanyant 2-1. Regal de l'atzar? No, en bona mesura, dels alianzas. I a la segona vam millorar. I vam crear ocasions. I vam moure'ns amb criteri. I vam tenir fins a cinc faltes amb barrera (d'aquelles en què l'efectivitat pèrcia sol ser d'un 75%). I no vam saber fer canvis. I vam cometre alguns errors de marcatge. I ens en van fer dos.
Punt final.
Però com que m'agrada posar-hi literatura i passar-m'ho bé escrivint, hi tornaré a barrejar la lluna plena i diré que ni uns ni altres, ni Brians ni Percys, som de naturalesa llobenca i, per tant, en nits blanques com la d'ahir ens va més el paper de l'heroi romàntic que mor al menjador.
O anant al camp de futbol, allí on fa molts anys que anem a jugar,
a fer veure que juguem, en unes pistes senzilles de gespa artificial.
Hi arribem que és nit tancada, normalment una mica tard,
i un senyor que potser és de Manresa es passa l'estona xiulant
o explicant què és el que xiula amb paciència, pedagogia i bondat.
I l'organitzador somriu o va de bòlit, i a la llum d'unes immenses llums artificials, ens fa jugar al camp petit o bé al gran.
Estant sols en aquells paratges, se sentien els cotxes passar,
per l'autopista que hi ha allí a la vora,
i tots pensàvem què hi fem, aquí, si és divendres i no toca jugar a futbol.
Les senyores ens esperen a casa i les nits durant un temps van ser joves, però ara hi ha pactes i obligacions.
I ho emboliquem amb una crònica ridícula amagada entre les webs,
plena de commiseració, de jocs de paraules i anècdotes que volen satisfer.

Poc després ens n'anem al frankfurt que és d'un amic d'infantesa,
el germà del qual no vam tenir massa sort,
tot i que no van haver de tancar-li els dos ulls amb tendresa,
ni tapar-lo amb un llençol blanc.
Sovint hi arribem en silenci, glopejant la derrota que mai no és amarga,
però que de vegades fa mal perquè un rival s'ha proppassat,
o una piconadora ens han trepitjat sense pietat,
i de vegades els turmells queden sense vida,
per culpa del senyor de Manresa, que no ha evitat els cops.
A l'entrar tothom se'ns queda mirant, perquè arribem fent soroll
en una taverna on queda poca gent, amb un que ja pensa en la nota ridícula amagada entre les webs, i amb les bosses que fan embalum,
plenes de roba suada i de calçotets bruts.

Plenes de parets perfectes i dríblings elèctrics que cadascú guarda com un tresor privat.
Plenes de xuts al pal, discussions absurdes, canvis mal fets i passades al buit massa en llarg.
Plenes de crits i rialles, fumades i festes i sopars amb amics que reconcilien al més pintat.
Plenes de dies de feina amb estrès a trenc d'alba i jornades que són pitjors que un dia sense pa.
Plenes de milers de quilòmetres fets setmana a setmana per veure la colla i compartir-hi la sal.
Plenes de pits somiats, recordats i premuts de noies que foren i que ja no són... tant.
Plenes de nits com la d'ahir en què Percys, ho sento, però per fer-ho així potser que no cal anar jugar.

PS: Ep!Que el que s'ha escrit no ens faci desaparèixer lentament, ans en el proper partit siguem un exèrcit de timbals!

Gols: 1-1 Gheler; 1-2 Toni
També juguen (?): Faldo, Chal·ly, XaviComa, Peebles i Arny.

Declaracions:
Chal·ly: "Fatal"
Toni: "No n'hem tocat ni una bé"
Gheler: "Pitjor impossible"
Peebles: "No, no... no. És que no"
Faldo: "Dels pitjors partits que hem fet mai"
Arny: "Doncs jo trobo que a la segona part l'hem tocat amb criteri, passa que no hem marcat, però hem fet ocasions i hem tingut faltes a favor que normalment marquem i..."
XaviComa: "Té, Arnau, t'has guanyat un caramel"
Faldo: "Doncs jo crec que amb el ************ [CENSORED COMMENT]****
          ***********************************************
          *************************************************
          ***************************************************
          *************************************************** ..
        I després, al frankfurt, vam passar d'explicar al boda del Lluís als festivals de Benicàssim i la Cristina Piera es va convertir en l'estrella de la conversa. Resum, aproximat:

-Hòstia quanta teta, no?
-Molt grans, sí"
-Molt.
-Sí, sí.