Amb humor, èpica i gudariaks

     
                               BRIAN    
      RIVERDEL  -  1           PERCY C.F.  - 2
                                                         Zabaltz, Néstor                                   

Les consideracions, al principi: n'hauríem pogut fer 6 (també n'haurien pogut caure 3...). Ja portem el mateix número de victòries que en tota la lliga passada... i més punts dels que vam fer en la primera volta. Això sí, en el còmput global, la segona part es va perdre 1-0. Però, last but not least, durant molts anys un partit com el d'ahir l'haguéssim acabat perdent de mala manera i agafant un cabreig "de cal padre" [expressió molt típica de l'Urgell]. En canvi, va acabar convertint-se en la típica victòria suada, de tapar forats i vies d'aigua, de les que el rival se'n va amb la sensació que si arriba a durar tres minuts més... Res, ni tres minuts, ni hòsties: la defensa pèrcia va ser una barreja de Numància i Barcelona durant l'agost de 1714. Però això és habitual: els BP's som així. D'aquella gran sentència bèl·lico-futbolística segons la qual "el millor atac és una bona defensa"... ens quedem amb la segona part a l'espera que algun dia es compleixi la frase sencera. No hi estem gaire lluny. O sí, però d'entrada, ahir, el central de moda en les carteres de fitxatges dels equips del Garbí es va avançar en el tall, va avançar esquivant un rival i, entrobar-se amb la sortida del porter... li va fúmer picadeta. Amb subtilitat, com aquell qui no vol la cosa. El gol va tardar tres o quatre segons (eterns) en ser cantat: el temps que l'esfèrica va tardar en botar tres o quatre cops, deixar que el porter retrocedís i arribés gairebé a refusar-la, abans de posar en marxa l'efecte invertit-diabòlic-patxaranoak i, amb tres rebots entre les cames del cancerber i un al pal... doncs això, que es convertís en el 0-1. Es requereix molta tècnica. Com va comentar PercyLluís, en funcions d'observador internacional, "continua inspiradet el Zabalza, no?".
La situació, poc habitual, de veure's davant del marcador i contra un rival amb poques ganes de córrer, va animar els rogets. PercyNes en va tenir una primera i PercyChal·ly va poder engaltar alguna secallona amb perill. Mentrestant, PercyFaldo vivia tranquil i de renda –donat el bon treball col·lectiu de l'equip, al darrere. PercyArny va decidir sumar-se a la festa amb tres minuts de glòria: sotana a un riverdel, amb ocasió posterior, i volea impecable després d'una jugada al primer toc que van enllaçar els quatre percys que hi havia en pista: el remat era bo, sec i ajustat al pal esquerre; però el cancerber riverdel va treure una mà més que notable. La glòria se la va endur una altra jugada plena inspercyració, iniciada per un PercyFlado que va veure clar que el Solsoní tenia camp per davant i que vea claríssim com superar el rival que aniria a buscar-lo. En realitat, no veia tres-en-un-burro, però PercyNoDucUlleresGheler va tallar en sec la progressió, va deixar que el contrari se n'anés per un costat, per fer-li l'amagada i girar cap a l'altre; just al mateix moment en què intuïa que un amb samarreta vermella es desmarcava per allí davant ("em penso que és el Raül"). Era PercyAupaRealNéstor que ho va tenir clar: sang freda; rasa i per sota les cames. 0-2. Insòlit, no; el següent. Mitja part i guanyant de dos...

Llavors va venir la segona part. I aquest cronista no sap si va ser la desesperació per la constància en fallar ocasions clares –per un dia que les creem!– de PercyGheler, després de rifar-se mig equip rival, de PercyPeebles fent passades massa llargues en els dos-contra-un que provocàvem de continu, de PercyChal·ly a dos pams de la línia de gol i d'altres que no cal recordar; o bé si va ser la tàctica (insconscient) de començar a regalar pilotes i descol·locar les defenses per, així, deixar que el rival es creiés que encara tenia opcions; però el cas és que els Riverdel van començar a crear ocasions, que PercyFaldo va haver d'entrar en el partit –fins al moment se li recordaven dotze passades de quarterback seguides de set crits de "TIJEREEEEETAAA!!"–, i tot plegat va semblar que quedava vist per la sentència de sempre. És a dir: el rival en fa quatre de seguits i, amb sort, els Percys es recomposen a temps de fer-ne un (o no), però acaben perdent el partit. Noooorlll!! Malgrat que les accions hilarants (pel rival) amb què havíem fallat ocasions clares, van traslladar-se a la defensa (relliscades a destemps, rebutjos que van a parar als atacants contraris, pim-pom's involuntaris dins la pròpia àrea...) i, és clar, va caure l'1-2 com fruita madura, els BP's van serrar les dents, van treure més aire dels pulmons del que portaven, van evitar fer faltes innecessàries i PercyUnAltrePericoRaül va tenir el debut somiat de tot futbolista: compta els partits oficials per victòries. Bravo Percys. I a veure qui troba l'autèntica solució als nostres mals: millor atac? més efectivitat golejadora? ajustar cargols defensius? No: comprar millor pinso perquè la pájara no vingui a tocar els ous a l'inici de cada segona part.
Bé, primers tres punts rogets que, èpica i equip al complet (!!) a banda, devem a l'arraroa ezkontza formada aquest any. És de bon gudari reconéixer-ho.

Gols: 0-1 Zabaltz; 0-2 Néstor.
També juguen: Faldo, Chal·ly, Peebles, Gheler, Raül i Arny.

Declaracions:
Raül: "Hòstia, jugàvem bé i així, com de sobte, tot s'ha descontrolat, no?"
Gheler: "No et preocupis, ja t'hi acostumaràs"
Faldo: "Fot tanta ràbia quan veus el marcador a 0 allí, a prop, i de sobte te'n fan un...!! Aaaagh!"
Peebles: "Bueno, entre tu i el Chal·ly, us ho heu currat bastant perquè entrés, eh?"
Chal·ly: "No hem estat fins, allí, no"
Néstor: "Mira el que habló! El que remató dos veces a la ronda! Con la pierna y con la cabeza"
Peebles: "No, dos no, la de la cabeza no cuenta..."
Néstor: "Anda! Y porqué no?!"
Peebles [mitja hora abans]: "HOSTIAAA, NEES!! NNO SE HACEN LOS CAMBIOS CUANDO NO TENEMOS EL BALÓN!! SIEMPRE IGUAL!! NEEES!! ¿ME ENTIENDES??! ASÍ NO SE PUEDE"
Néstor [també mitja hora abans]: "Sí, sí... ya entendí... sí"
Arny: "Buf, mira que he començat bé, eh? Però després no he controlat una puta pilota"
Chal·ly: "Hem de seguir controlant els passes pel mig, però... avui millor"
Arny: "Què, Lluís, com ho has vist?"
Lluís: "Defensar sempre us he defensat de conya. A la primera part no han ni xutat empenso, ells. Atacar... bé, ja se sap... És curiós perquè jo recordo que els primers partits amb vosaltres vau guanyar 5-0 o així"
Gheler: "Clar i vas pensar que havies arribat a un super equip, no?"
Lluís: "...?"
Arny: "Ja saps, Raül... no t'hi acostumis"