Teoria de la realitat

       PAPA                  BRIAN
       FRITA  -  5           PERCY C.F.  -  0  
             

És ben clara, no?

Percy és igual a una defensa de 4 homes forts menys un atac que... fluixeja, deixem-ho així. El 7 pot semblar arbitrari (ho és), però tampoc calia desmoralitzar la tropa i, a més, el factor essencial, el que tot ho tamisa, el que acaba fent més bons (o no) defenses i atacants és...  ƒB. El factor Brian. El que tots duem dins com una part consubstancial del nostre ser, que forma part de l'essència del club (és la targeta de presentació) i pot traduir-se en canvis a destemps, passades al rival que està sol, córners o fores de banda que donen avantatges al rival, esporàdiques actuacions cancerberesques fluixotes (que tot sovint, en ser tot el contrari, fan tendir el numeral a 0), desconnexió mental en certs moments del partit –sovint tots a la vegada, al principi de la segona part: la famosa pájara– i... i què sé jo! el brianisme essencial que ja coneixem de fot quinze anys, vaja. Tot s'hi val, pren-t'ho amb calma i mira sempre el costat positiu... o, com diuen en anglès, Always look on the bright side of life...

Un bon exemple, el partit contra Papa Frita: defensa a ultrança contra un equip netament superior que aconsegueix mantenir un pírric 1-0 en contra (i, per tant, l'esperança en la remuntada –o almenys l'empat– ben viva) fins a principis de la segona part. I el gol, un exemple clar de ƒB: PercyArny la passa endarrere cap a PercyChally, per asserenar el joc i... no veu (o sí, però no mesura) que hi havia un blauet per allí el mig i el paio l'agafa i es planta sol davant PercyFaldo. En fi. L'atac en negatiu porien ser uns u-contra-u de PercyGheler, algun xut-misto de PercyPeebles i PercyRaül i un zapatoak-a-la-ronda, desesperat, de PercyZabaltz, més algunes passades a l'espai un pèl llargues pels pulmons i les capacitats musculars dels davanters. I, així i tot, una mica de perill sí que creàvem. En algun moment d'aquests va arribar PercyMitu, en funcions d'observador (ara podríem recordar que, com a "d" El-Percy-dels-Ous sempre aporta el ja clàssic tall de pilota amb el taló de darrere; i com a "a"... passades de perill amb intenció que bé... tenen una intenció poc coneguda; el ƒB, com tothom). Aquest cronista no creu que afectés el desenvolupament posterior del matx.

Segona part i tot comença igual, però amb matisos. Els papesfrites decideixen pujar revolucions, farts de l'Equip-Paparra, com diria PercyFaldo en roda de premsa. Això provoca una targeta groga a PercyAhíValaHostiaNestor, una enganxada de PercyCronista amb un dels figuretes rival ("no em pots defensar així, cony!", "Home: ets més bo i més ràpid... un fa el que pot") i, sí, el moment màgic de la nit, l'anècdota que es recordarà anys i potser dècades, i que passarà a formar part d'aquesta Colla de Fumetes que érem, som i serem els BP: el moment Chiquito. El papafrita figureta comença a tocar la bimba, dreta-esquerra, et trenco-la-cintura, torno a girar cap allà però t'amago per aquí, davant de l'estendard defensiu roget, PercyComoooooorlZabaltz. I el Navarrès de Saragossa, què fa? Com supera les ganes –multiplicades pel primer cafè que s'havia pres en el últims 12 anys– de trencar-li la cara? Es marca uns passos Nuñitodelacalzada davant seu, acompanyats de saltet i, sí, el so que tots sabem... irreproduïble ("aahiiiiinoniinoooiiiii..." més o menys). Juraria que el blauet, sorprès, va deixar anar la bimba fent una passada al fora de banda. Caldrà tenir-ho en compte.

Llavors un segon gol i, després, tres més de gairebé seguits en un moment que no pot qualificar-se de pájara –tot i que podria ser-ho– sinó més aviat de desmoralització i, sí, és clar suma d' "e" al quadrat. L'última variable de l'equació. e. Fa estona que us preguteu i d'aquesta cua perquè no en parla? Doncs això: "e" d'edat. Al quadrat? En el cas d'ahir, sí. A més, una fórmula sense exponencials no té el mateix valor, ni impacte visual. I perquè més/menys? Perquè hi havia un temps (que també formen part de "P", no ho oblidem) en què trobàvem equips més iaios que nosaltres –tot i que llavors el ƒB era bastant més poderós... En fi, que 5 en contra fan mal, però haurien pogut ser més. I que d'oportunitats, algunes ben clares i fins i tot de davanter centre que suma pressionant el porter rival, li pren la pilota, es prepara el xut, se l'acomoda i... acaba restant (o va, deixem-ho en no sumant, eh!? Solsoní?) xutant al cos del propi porter. I que l'última ocasió, ben clara, va ser perciera, però el davanter encarregat de la rematada final va preferir adornar-ho, ja que es tractava de fer el de l'honor (eh!? Donostiarra?).

I conte acabat, ja està explicat. I aquí hi ha un gat, aquí hi ha un gos, aquest conte ja s'ha fos; i si els animals van al revés, el conte s'ha acabat. I si en la crònica preval el Brian, senyal que el partit ha estat dolent donde los hayan; però si ens surt Percy, aplaudeix a l'equip i diga-li merci.

Gols: ?

També juguen: Faldo, Zabaltz, Chal·ly, Peebles, Raül, Néstor, Gheler i Arny.

Visita i anima: Mitu 

Targeta groga: Nes

Supera una operació –però no perd els dos meniscos: Lluís

DECLARACIONS:

Chal·ly: "Això ha estat un bany de realitat, perquè després no vagi el Raül dient estic invicte, estic invicte!"
Peebles: "Home, sí, eren bastant més bons"
Néstor: "Joder, pues sí"
Faldo: "Després d'observar-vos atentament, he arribat a elaborar la Teoria de la Defensa Percy, que diu:  he d'estar sempre pendent d'un rival. És fàcil, no?"
Néstor: "I si tots anem ens fixem en el mateix?"
Faldo: "Llavors ja us fotré quatre crits"
Raül: "Jo crec que el córner que diu el Segura no és el que acaba en gol, és una jugada posterior"
Arny: "Totalment d'acord... a més, la història l'escric jo"
Mitu: "Joan, nen, lo del Chiquito ha sigut la pera... però què t'ha passat pel cap?"
Zabaltz: "No s, m'ha atabalat movent-se tant! Què s'ha cregut! És que estic nerviós, porto tot el dia movent-me molt i... mira mira, si no puc estar quiet!"
Gheler: "Però què passa? Vols una til·la?"

Zabaltz: "QUE M'HE PRES UN CAFE HÒSTIA!!"

Arny: "I no en prens mai o què? I al matí?"

Zabaltz: "Llet amb colacao"

[I llavors al frankfurt, equip al complet, va quedar clar que si fa uns anys el programa estrella era Pressing Catch, ara són els diversos programes de cuina... i vam saltar d'El Enterrador a les sardines amb ceba, passant pel Perico Emmascarat i una estona múltiple de mirar pantalles i passar-les amb el dit índex. En fi]